Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona

El primer Llibre d'Actes de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona s'inicia el 26 de juny de 1991 amb l'acta de la reunió en què la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol, presidida per Agustí Vilà i Lluís, proposa a l'assemblea que sigui una federació de penyes qui aglutini i aixoplugui les ambaixades de l'Espanyol. La proposta és aprovada per unanimitat, i en la mateixa reunió es forma una Comissió integrada pels srs. Brossa, de la Penya Blanc-i-Blava Roger de Llúria; Font, de la Colla Blanc-i-Blava de l'Eixample; Pitarch, de la Penya Blanc-i-Blava d'Olost i Comarca; i Vila, de la Nova Penya que portarà a terme les gestions oportunes per tal de legalitzar-ne estatuts.  

Però, arribats a aquest punt, hem d'aclarir un assumpte: realment és així? Realment l'actual Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol neix l'any 1991? Doncs, no. És cert que l'actual Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol comença a treballar l'any 1991, però si ens cenyim als tràmits i fem cas als aspectes purament legals i jurídics, la FCPE no va néixer l'any 1991, sinó més d'una dècada abans.

...Agustí Vilà i Lluís, qui exposa als presents la proposta per a incorporar-se a la Federació Catalana de Penyes del RCE Espanyol, ja constituida, i així legalitzar l'actual Coordinadora. Aquesta frase, extreta de l'acta de la reunió exposada anteriorment, ens dóna una pista del que realment va succeir. L'any 1980, concretament el 22 de desembre de 1980, va néixer una entitat anomenada Federación Catalana de Peñas del RCD Español de Barcelona "Peñaspañol", un organisme que va quedar inscrit de forma legal l'1 de juny de 1981 amb el número 344 del Registre Nacional i amb el número 33 del Registre Provincial. Aquesta entitat va quedar sense activitat poc després de néixer, però en cap moment va ser dissolta. En comptes de fundar una nova entitat que s'anomenés Federació de Penyes de l'Espanyol i se'n creés sense necessitat un duplicat, l'any 1991 la Coordinadora de Penyes el que va fer va ser aprofitar l'entitat ja creada feia més d'una dècada i passar a gestionar-la. D'aquesta forma, l'actual FCPE, per més que sí que comença a funcionar l'any 1991, no és una entitat jurídica creada aquell any, sinó gairebé onze anys abans. Aquest és el motiu pel qual si revisem l'expedient de la FCPE a la Guia d'Entitats de la Generalitat de Catalunya, veiem que està inscrita amb el número 33 i amb data de l'1 de juny de 1981. Dit d'una altra forma: Peñaspañol i l'actual FCPE són la mateixa institució.

Un cop iniciats els tràmits burocràtics, el 12 de setembre de 1991 va quedar formada una Junta Gestora que encapçalaria la FCPE durant els primers compassos, integrada per la junta de la Coordinadora i incorporant nous efectius. Aquesta Junta Gestora la formaven Agustí Vilà i Lluís com a president, Ernest Font Pou com a vicepresident, Manuel Amatller Peidro com a secretari, Facundo Aycart Sancho com a comptador, Jordi Munté Pla com a tresorer, i Josep Maria Pastor Pérez, Lluís Cano Martínez i Rafael Castillejos Santiago com a vocals. 

Encara no un mes després, el 3 d'octubre de 1991, té lloc l'assemblea de la FCPE en què s'informa que ja s'ha rebut l'aprovació per part de la Generalitat de Catalunya del nomenament de la Junta Gestora, així com de tenir el llibre d'actes legalitzat i d'haver obtingut la targeta d'identificació fiscal per part d'Hisenda. A més, l'entitat havia modificat el seu nom catalanitzant-lo i eliminant el terme Peñaspañol. Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona havia passat a ser el nom oficial de la federació de penyes de l'Espanyol. 

Durant els següents mesos, la FCPE va treballar amb tota una sèrie de modificacions als estatus de l'entitat; modificacions que s'aproven gràcies a suggeriments i acords presos en diferents assemblees. A més, la Junta Gestora dóna pas a unes eleccions per a decidir de forma democràtica qui ha d'encapçalar la FCPE. Les eleccions es convoquen el 2 d'abril de 1992, a les quals es presenta una candidatura encapçalada per Ernest Font, fins llavors vicepresident de la Junta Gestora. Però durant aquest procés sorgeixen divergències que fan que no es vegi clar mitjançant quins estatuts s'ha de seguir el model d'eleccions, si a través dels estatuts antics o fent cas a les modificacions proposades. Aquestes imprecisions fan que el mateix 2 d'abril es decideixi ajornar les eleccions fins que els estatuts definitius de l'entitat estiguin aprovats per la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya, cosa que no passa fins al 15 de maig de 1992. D'aquesta forma es podrà garantir unes eleccions democràtiques que s'ajustin a la legalitat vigent dels estatuts de l'entitat.

No és fins al 22 d'octubre de 1992 que té lloc l'Assemblea Extraordinària que nomenaria de forma oficial la primera junta directiva de la FCPE. Abans, però, es va celebrar el 2n Aplec de Penyes del RCD Espanyol. Va ser l'1 de maig de 1992 a la localitat garrafenca de Sitges, organitzat per la Penya Espanyolista de Sitges i amb l'assistència d'uns 2000 aficionats pericos.

1992-1996: Agustí Vilà i Lluís

La Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona va iniciar el seu primer mandat el 22 d'octubre de 1992 després que només es presentés una candidatura per a optar a la presidència de l'entitat. De bon principi, la candidatura era encapçalada per Ernest Font, però seu el cas particular, pretès per Juli Pardo per a ser directiu del club, es va considerar incompatible amb el càrrec de president de la FCPE, i finalment es va descartar el seu posicionament per a dirigir la Federació de Penyes.

Així, doncs, la junta directiva de la FCPE va quedar formada per Agustí Vilà i Lluís com a president, Víctor García Mateu com a vicepresident 1r, Manuel Amatller Peidro com a vicepresident 2n, Lluís Cano Martínez com a secretari, Jordi Munté Pla com a tresorer, i Josep Maria Pastor Pérez, Sergio Fidalgo Piña, Alfonso Lluch Cruellas i Antonio Gomà Sanahuja com a vocals.

La FCPE es reunia en un petit despatx de l'estadi de Sarrià, que compartia amb el futbol base del club. Des d'aquell petit despatx es redactaven les cartes que s'enviaven periòdicament a les penyes i es confeccionaven els cartells que els dies de partit es penjaven a les parets de l'estadi per tal que els penyistes estiguessin informats. En una època en què no hi havia ni xarxes socials, ni internet, ni telèfons mòbils, la informació no arribava als interessats de forma immediata, sinó per vies molt més lentes, però també efectives. 

L'inici de la dècada de 1990 va ser convuls socialment. El club passava anys de penúries i cada cop semblava més a prop la venta obligada de l'estadi de Sarrià. L'Espanyol havia passat a ser una Societat Anònima Esportiva; la FCPE, que havia adquirit 200.000 pessetes en obligacions del club, posteriorment va convertir-les en accions. A tot això, cal sumar-li, a més, la inestabilitat esportiva.

La temporada 92/93 acabaria de la pitjor manera. Després que la campanya anterior es patís però finalment se salvés la categoria, aquest cop no hi va haver la mateixa sort, i l'Espanyol va caure al pou de Segona Divisió. L'Aplec de Penyes va celebrar-se l'1 de maig de 1993, un mes i mig abans que finalitzés la Lliga, i ja pronosticava un mal futur. Després dels èxits de les dues primeres edicions, el 3r Aplec de Penyes del RCD Espanyol, celebrat a Santa Coloma de Gramenet, malauradament va resultar una davallada de dimensions importants pel que fa als assistents. La poca asistencia de peñistas al Aplec es la consecuencia del momento socio-económino que vive el club.

Aquest fet també va marcar el futur penyístic més immediat. Amb l'objectiu de refer l'economia de la penya amfitriona, les penyes van decidir en assemblea que havien de donar un cop de mà a la Penya Espanyolista de Santa Coloma de Gramenet, organitzadora de l'acte, venent talonaris per a un sorteig pro-Aplec que obsequiava a l'afortunat amb una càmara de vídeo. Fins i tot Francesc Perelló Picchi, president del RCD Espanyol, va voler involucrar-se en l'assumpte deixant dues idees: proposta al Consell Directiu d'aportar una ajuda econòmica a la penya i que en les properes edicions de l'Aplec l'organització fos conjunta, entre les penyes i l'Espanyol. Ens ha de fer pensar de la rellevància de la situació el fet que el mateix president del club va assistir a diverses Assemblees de la FCPE per tal d'explicar personalment als penyistes la situació econòmica i esportiva de l'Espanyol. Era un moment clau per al futur de l'Espanyol, i des del si del club es volia tenir un contacte directe amb el món penyístic, sempre buscant el seu suport incondicional.

La temporada 1993/1994 que l'Espanyol va jugar a Segona Divisió va estar marcada per l'Operació Futur, un projecte pensat per a reflotar l'Espanyol i no haver de vendre Sarrià. La FCPE va servir d'enllaç per tal que les penyes i els penyistes en poguessin estar informats. Durant aquella mateixa campanya es va intentar instituir el Memorial Ricardo Zamora per a guardonar a la persona que durante la temporada se haya distinguido por su buen haber a favor del RCD Espanyol de Barcelona. Tot i estar aprovat en assemblea, no tenim constància, però, que aquest guardó arribés mai a atorgar-se.

La temporada va acabar, això sí, d'allò més bé: amb la celebració del retorn a Primera Divisió i amb el 4t Aplec de Penyes del RCD Espanyol, organitzat per la Penya Blanc-i-Blava Parets-Lliçà, i que, de nou, va reprendre el camí de èxit. Va ser un Aplec en què, a més, es va estrenar l'himne oficial de les penyes. 

Tot i que de bon començament no hi havia penyes interessades en organitzar la cinquena edició de l'Aplec, aquesta finalment va recaure en la Penya Blanc-i-Blava d'Eivissa. Ja a l'octubre de 1994 es comença a informar del que serà l'Aplec, una trobada diferent i amb una infraestructura que, per ara, no s'ha tornat a repetir. És també durant els últims mesos de 1994 quan Juan Segura Palomares, amb càrrec de Relacions Públiques i enllaç de la FCPE amb el club, deixa de pertànyer al RCD Espanyol. La mateixa junta directiva de la FCPE s'encarrega d'organitzar-li un sopar d'homenatge a l'Hotel Barcelona Sants amb l'assistència de més de 200 pericos.

La gestió del cinquè Aplec de Penyes va resultar un desgast molt important per la junta de la FCPE, especialment per al seu president, Agustí Vilà. Tant va ser així, que va arribar a comunicar la seva dimissió en assemblea el 4 d'octubre de 1995. Tot i això, després de la insistència de diverses penyes, va acceptar seguir al càrrec i convocar eleccions per al 19 de febrer de 1996, a les quals, lògicament, no es presentaria. Agustí Vilà, primer president de la FCPE, havia estat al capdavant de l'entitat des de l'inici de les activitats, l'any 1991, i anteriorment havia també acabat presidint la Coordinadora de Penyes. Després de tants anys en primera línia del món penyístic va fer un pas enrere i va passar a gestionar, només, la Penya Blanc-i-Blava d'Esparreguera, de la qual n'era el president. 

Tal com ens informa el mateix Agustí Vilà i Lluís al llibre 25 anys d'història de la FCPE: a l'inici de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol hi havia unes 70 o 80 penyes actives. En finalitzar el nostre mandat vam arribar al centenar de penyes.

1996-2000: Josep Ramió Luque 

El 19 de febrer de 1996 va ser la data triada per a la celebració de les eleccions a la presidència de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol. Va ser, però, un temps d'incertesa. Al voltant de mig any va estar la FCPE sense una junta directiva en plenes funcions. La junta d'Agustí Vilà encara era al capdavant de l'entitat, però el desgast que va patir feia que pràcticament es pogués considerar que actuava en funcions. A tot això cal sumar-li el fet que en primera instància no es va presentar cap candidatura a presidir la FCPE, i ningú no veia clar el futur de la Federació de Penyes.

No va ser fins l'11 d'abril de 1996 quan es va celebrar una Assemblea Extraordinària de la FCPE i va presentar-se en públic la nova junta directiva. Un jove Josep Ramió Luque, llavors vicepresident de la Penya Periquitos de Banyoles i el Pla de l'Estany, es va veure impulsat, engrescat per a mirar de reconduir el projecte de la Federació de Penyes de l'Espanyol. A en Josep Ramió Luque com a president el van companyar Guillem Alias i Jordi Sanés com a vicepresidents, Sergio Fidalgo com a secretari, Toni Colomina com a tresorer, i José López, Manuel Medrano, Ángel Capilla i Francisco J. Rodríguez com a vocals. Poques setmanes després s'hi afegiria Martí Cañadas, i al setembre també seria Domènec Gómez qui se sumaria al projecte. I és que l'inici del mandat va anar sobre la marxa, veient-les venir. Tal com el mateix president ens diu al llibre 25 anys d'història de la FCPE, Ens vam tirar a la piscina sense saber si hi havia aigua.

Els inicis del mandat van ser prou agitats, i és que només un any i mig després d'iniciar-se enderrocarien l'estadi de Sarrià. El penyisme estava dolgut, disconforme tant amb el club, pel fet d'haver hagut d'arribar a aquest punt, com amb l'Ajuntament de Barcelona pel tracte en la requalificació dels terrenys. Des de la FCPE es van posar en pràctica diverses mesures de protesta, com una mocadorada en el partit Espanyol-Rayo Vallecano del 14 d'abril de 1996.

El sisè Aplec de Penyes del RCD Espanyol, el primer del mandat, arribaria encara no dos mesos després d'iniciar-se. Va ser el 2 de juny de 1996, a L'Hospitalet de Llobregat. Una joveníssima Penya Els Pericos de l'Hospitalet va ser l'encarregada d'organitzar-lo.

El canvi de mandat va servir també per a la introducció d'idees noves que es van anar posant en pràctica al llarg dels següents quatre anys. L'organització del Memorial Fernando Lara, un torneig de futbol base entre penyes, va ser una activitat que va comptar amb sis edicions. També es faria realitat la publicació de la revista de la FCPE, que va dur el nom de Fem Pinya. Va ser una revista de la qual se'n van fer quatre números, i que recollia les notícies i activitats del món penyístic, amb tota l'actualitat del moment i entrevistes a penyistes.

També van veure la llum dues modalitats de carnets promoguts per la FCPE: un carnet de suport al futbol femení perico (1000 ptes/temporada) i també un carnet de penyista (500 ptes/any) amb l'objectiu d'ajudar a les finances de la FCPE.

La junta de la FCPE va anar evolucionant al llarg del mandat. Al març de 1997 es presenten diversos canvis: Francisco J. Rodriguez dimiteix del càrrec, i s'incorporen Albert Gómez, Cristina Castell i Maribel Díez. 

Banyoles seria la seu del setè Aplec de Penyes del RCD Espanyol, que es va celebrar el 8 de juny de 1997, organitzat per la Penya Periquitos de Banyoles i el Pla de l'Estany. 

L'adéu de Sarrià i el trasllat a Montjuïc van comportar canvis importants en tots els sentits. Entre l'afició s'hi respirava por pel futur del club després de deixar Sarrià, però alhora s'hi veia ràbia i orgull per alçar la veu i cridar ben fort que per molts entrebancs que ens hi posessin sempre ressorgiríem.

La FCPE va intentar estar sempre al peu del canó pel que fa al trasllat a Montjuïc, facilitant tota la informació sobre localitats i accessos als penyistes. Fins a dues reunions de penyes es van celebrar al mes de juny de 1997 amb aquest únic objectiu. 

La separació d'Irreductibles també va afectar la grada, i per això van néixer diverses iniciatives arrelades a les penyes per tal de promoure l'animació a l'estadi. Ja al juny de 1997 es dóna el nom d'Encís blanc-i-blau per tal d'escalfar la graderia de Montjuïc. Un any més tard, el 2 d'abril de 1998, seria Trempera Perica el nom que s'acabaria donant a la iniciativa de grada jove per part de la FCPE. 

El 20 de novembre de 1997, la junta de la FCPE al complet posa els seus càrrecs a disposició de l'Assemblea. Al·leguen diferències amb el club després de diverses peticions per part de la FCPE que no havien tingut resposta per part del club. Veient aquesta situació, la FCPE posa a votació la seva continuïtat, però l'Assemblea dóna suport a l'actual junta per unanimitat. En la mateixa junta, Martí Cañadas deixa la FCPE i el substitueix Francesc Clarés. Abans d'acabar el mandat també formarien part de la junta de la FCPE Joan Romero, Robert Hernando i Jordi Llopis.

El 24 de maig de 1998, l'Aplec de Penyes marxa cap a Sant Boi de Llobregat per a la celebració de la seva vuitena edició. La Penya Blanc-i-Blava de Sant Boi en va ser l'organitzadora. 

Un dels punts forts del mandat d'en Josep Ramió va ser la informatització de l'entitat. Durant els quatre anys, es va aconseguir fer un cens de penyes i penyistes, cosa que va aportar dades prou significatives. Es van acreditar 6.000 penyistes socis del RCD Espanyol, en un moment en què el club tenis uns 16.000 socis; és una xifra important, que va demostrar al club el poder que podien arribar a tenir les penyes. També es va dotar a la FCPE d'un ordinador, es va crear la primera pàgina web de l'entitat (presentada en Assemblea el 29 d'abril de 1999), el primer correu electrònic, i es va teballar perquè totes les penyes tinguessis un correu electrònic propi.

La FCPE va formar part de la Comissió del Centenari del RCD Espanyol. Mitjançant una votació celebrada el 19 d'octubre de 1998, es va escollir Vicenç Nos i Melich, president de la Penya Blanc-i-Blava de Terrassa, com a representant de les penyes en la Comissió del Centenari, un grup de treball del qual en sortirien iniciatives com la Plantada d'Arbres, un Torneig de Futbol7 o el patrocini de l'expedició "L'Espanyol al cim".

El 19 de desembre de 1998 se celebra la primera edició d'una iniciativa que, com l'Aplec de Penyes, ha perdurat en el temps fins a l'actualitat. La Gala de Penyes naixia per a lliurar tota una sèrie de guardons i distincions que donessin valor a la tasca no només de les penyes, sinó de tot l'espanyolisme. L'Hotel Plaza, de Barcelona, va ser l'indret escollit per una celebració que aplegaria un centenar i mig de penyistes.

El 15 de febrer de 1998, l'entranyable i estimat Pepe Mauri traspassava i deixava una gran tristor al món blanc-i-blau. L'afició espanyolista va voler que la figura d'en Mauri restés per sempre a la seva Barcelona natal, i per a això la mateixa Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol va iniciar els tràmits per tal que l'Ajuntament de Barcelona concedís el nom d'un carrer de Sarrià al bo d'en Pepe Mauri. La seva petició va ser acceptada per part de l'Ajuntament, però amb la puntualització de l'ordenança de la Ponència del Nomenclàtor de les Vies Públiques de la ciutat, que especificava que no es podia posar el nom d'una persona a un espai públic fins que no haguessin passat cinc anys de la seva mort. No dubteu que en el moment en què es compleixin els cinc anys de la seva desaparició, es tornarà a parlar del tema i s'arribarà a un acord afirmatiu, deia Joan Fuster i Sobrepere, regidor-ponent de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, en la carta de resposta a la FCPE. No tenim constància, però, que cinc anys després de la petició se'n tornés a parlar.  

Abans d'acabar el mandat, Josep Ramió encara va encapçalar una edició més tant de l'Aplec com de la Gala de Penyes. El 27 de juny de 1999 el novè Aplec de Penyes del RCD Espanyol es va celebrar al Prat de Llobregat. Cinc mesos després, el 20 de novembre, la segona Gala de Penyes del RCD Espanyol tindria lloc a l'Hotel NH de Mataró.

El 13 de gener del 2000 se celebra l'última Assemblea de penyes de la junta. Josep Ramió deixava la presidència de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol després de quatre anys al capdavant d'una institució que havia aconseguit pràcticament doblar la xifra de penyes, arribant a la vora de les 190 penyes registrades. El 9 de març del 2000 seria el dia escollit per celebrar uns nous comicis als quals no optaria a la reelecció. 

 

2000-2005: Vicenç Nos Melich 

(en construcció...)

 

2005-2008: Ramon Rius Marín

(en construcció...)

 

2008-2016: Alberto Ariza Navarro

(en construcció...)

 

2016-2017: Alfred Puig i Guiu

(en construcció...)

 

2017-2021: Araceli Pérez Gómez

(en construcció...)

2021-2025: Anton Roig Lasheras

(en construcció...)

 

2025-act.: Silvia Rodríguez de la Gándara 

(en construcció...)

 

Dades de l'entitat 

Data de fundació: 22 de desembre de 1980 (com a Federación de Peñas del RCD Español de Barcelona "Peñaspañol")

Presidents: Agustí Vilà i Lluís (1991-1996), Josep Ramió Luque (1996-2000), Vicenç Nos Melich (2000-2005), Ramon Rius Marín (2005-2008), Alberto Ariza Navarro (2008-2016), Alfred Puig i Guiu (2016-2017), Araceli Pérez Gómez (2017-2021), Anton Roig Lasheras (2021-2025), Silvia Rodríguez de la Gándara (2025-act.)

Número de Penyes afiliades: -

____________

Bibliografia

25 anys d'història de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol. Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona. 2016.

Blanc i Blau. 7 de novembre de 1998.  

Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona. Guia d'Entitats de la Generalitat de Catalunya. URL: https://justicia.gencat.cat/ca/serveis/guia_d_entitats/detall/?idEntitat=1583 [Última consulta: 2 de maig de 2026]. 

Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.

Fons documental privat de Daniel Pérez Massó. 

Primer Equip. 22 de febrer, 31 de maig, 29 de novembre de 1999. 

____________

Agraïments

Eduard Fernàndez Gironès

Santi Prat Gual

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre l'entitat? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 06/08/2026

Readmore...

Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol

Ja a la dècada de 1970, quan hi havia temes importants a tractar, les penyes de l'Espanyol es reunien amb els dirigents del club a través dels seus representants. A aquest petit grup en deien Comissió de Penyes, i la integraven, bàsicament, representants de les principals penyes del moment: la Peña Blanquiazul i la Gran Penya Espanyolista Manigua. No era cap organisme jurídicament constituït, però era un bon pas per a la coordinació entre el RCD Espanyol i les seves ambaixades.

Ja als anys 80, Juan Segura Palomares, que va començar a treballar al club durant el mandat de Juan Vilà Reyes, exercia de Relacions Públiques, i era l'encarregat del tracte amb les penyes. A principis de la dècada, ell mateix va haver de mediar en les complicades situacions que van dur a la creació de Peñaspañol, la primera federació de penyes periquites.

L'acta de reunió de la Peña Blanquiazul del 9 de setembre de 1988 ens fa saber que el RCD Espanyol organitzava una reunió l'endemà, el 10 de setembre de 1988, per a presentar al penyisme el directiu Carles Puig com a coordinador de penyes. Aquesta és la primera referència que tenim d'una persona ocupant específicament aquest càrrec, molt segurament de nova creació dins l'organigrama del club.

No va ser fins al 25 de gener 1990, però, que va tenir lloc la constitució oficial de la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol. La reunió es va celebrar al local social del RCD Espanyol a l'estadi de Sarrià i va comptar amb 65 assistents, representants de 37 penyes. Hi va assistir també Germán de la Cruz com a directiu del RCD Espanyol.

Una setmana més tard, es va reunir la darrera Comissió de Penyes, integrada pel president José Antonio Aguilar, de la penya de Granollers, i els seus companys de les penyes d'Esparreguera i Poblenou, amb els representants de les penyes del Bages, Incansables, Manigua i Nova Penya, escollits per a encapçalar aquest nou pas endavant en l'aglutinament de penyes. Tot i que no va ser tampoc una entitat constituïda legalment i jurídica, va ser encapçalada per Eduard Cubero, president de la Penya Els Incansables. La durada del mandat va quedar fixada fins al 30 de juny de 1991, i amb uns objectius clars: formalitzar una entitat legal inscrita al Registre de la Generalitat de Catalunya per tal de poder actuar davant qualsevol estament oficial, organitzar col·loquis amb persones de renom a les reunions de penyes, així com programar reunions de comissió, de junta directiva i de penyes de forma mensual.

A la reunió del 8 de febrer de 1990, la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol estableix unes bases clares del que vol que sigui la manera de treballar del món penyístic. En primer lloc, estipula que Tots els escrits de la Coordinadora es redactaran en català. És un fet insòlit fins al moment, i que es manté fins a l'actualitat en l'actual Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol. A més, demana a les penyes que qualsevol tràmit que hagin de fer amb el club es tramiti a través de la Coordinadora, canalitzant així la força de tot el món penyístic.

A 30 de juny de 1990, la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol integrava les següents 63 penyes (per ordre alfabètic):

• Agrupación Blanquiazul Españolista
• Alt Empordà, Penya Blanc-i-Blava
• Arenys de Mar, Penya Espanyolista 
• Argentona, Penya Espanyolista
• Bages, Penya Blanc-i-Blava
• Baix Empordà, Penya Blanc-i-Blava
• Barberà, Penya Blanc-i-Blava 
• Breda i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
• Caldes de Montbui, Penya Blanc-i-Blava 
• Canet de Mar, Penya Blanc-i-Blava
• Canyelles, Penya Espanyolista 
• Cardedeu-Llinars-Vilamajor, Penya Blanc-i-Blava
• Castellterçol-Moià, Penya Blanc-i-Blava
• Central, Penya Blanc-i-Blava 
• Cornellà, Penya Espanyolista 
• Esparreguera, Penya Blanc-i-Blava
• Esplugues-Sant Just, Penya Blanc-i-Blava
• Flix, Penya Blanc-i-Blava
• Gavà, Penya Blanc-i-Blava 
• Granollers, Penya Blanc-i-Blava
• Hospitalet (L`), Penya Blanc-i-Blava 
• Igualada, Penya Blanc-i-Blava
• Incansables (Els), Penya 
• Juvenil, Peña Españolista
• Juventudes Blanquiazules 
• La Garriga, Penya Blanc-i-Blava
• La Garrotxa, Penya Blanc-i-Blava
• La Roca, Penya Blanc-i-Blava
• Lloret de Mar i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
• Manigua, Gran Penya Espanyolista
• Martorell, Penya Blanc-i-Blava
• Mataró, Penya Espanyolista
• Mollet del Vallès, Penya Blanc-i-Blava
• Montcada i Reixac, Penya Blanc-i-Blava
• Montmeló,  Penya Blanc-i-Blava
• Montsià-Baix Ebre, Gran Penya Espanyolista
• Nova Penya Espanyolista
• Parets-Lliçà, Penya Blanc-i-Blava
• Pineda i l'Alt Maresme, Penya Blanc-i-Blava
• Poblenou, Penya Blanc-i-Blava
• Ponts i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
• Prat (El), Penya Blanc-i-Blava 
• Reus i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
• Rubí, Penya Blanc-i-Blava 
• Sallent, Penya Espanyolista
• Sant Adrià de Besòs, Penya Espanyolista 
• Sant Boi, Penya Blanc-i-Blava
• Sant Celoni i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
• Sant Feliu de Codines, Penya Blanc-i-Blava
• Sant Feliu de Llobregat, Penya Blanc-i-Blava
• Sant Joan Despí, Penya Blanc-i-Blava
• Santa Coloma de Gramenet, Penya Espanyolista
• Sants, Peña Blanquiazul
• Sitges, Penya Espanyolista
• Terrassa, Penya Blanc-i-Blava
• Urgell-Segarra, Penya Blanc-i-Blava
• Vall de Camprodon, Penya Blanc-i-Blava 
• Vall de Ges, Penya Blanc-i-Blava
• Valls, Penya Espanyolista 
• Vic i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
• Vilafranca i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
• Vilanova i la Geltrú, Penya Blanc-i-Blava
• Viviendas del Congreso, Peña Blanquiazul 

Més endavant també s'hi afegirien:

• Colla Blanc-i-Blava de L'Eixample
• Colla Blanc-i-Blava Roger de Llúria
• Penya Blanc-i-Blava d'Olost i Comarca
• Penya Blanc-i-Blava de Santa Coloma de Gramenet 
• Peña Españolista Villa de Madrid
• Penya Espanyolista de Vinaròs
• Penya Periquitos de Banyoles i el Pla de l'Estany  

Del mandat podem destacar diverses gestions dutes a terme per la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol. 

Per una banda, la promoció i formació de penyes. De nova creació, com les penyes de Ponts i Comarca, Caldes de Montbui o Canet de Mar. També la feina duta a terme amb diversos col·lectius per tal de formalitzar-se com a penya: com les anomenades colles de L'Eixample i de Roger de Llúria, així com l'intent de dur per al camí penyístic a Brigadas Blanquiazules a través de la penya Juventudes Blanquiazules.

Per altra banda, crides a l'afició o la gestió del canvi d'ubicació de la zona d'aparcament dels autocars de penyes, que des del 7 d'abril de 1991 aparcarien en el solar situat al començament del passeig de San Juan Bosco (al costat de la plaça Prat de la Riba). Gestions que es van haver de mantenir la Coordinadora amb la Guàrdia Urbana de Barcelona i el mateix RCD Espanyol.

El gran esdeveniment dut a terme per la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol va ser l'impuls per a la celebració del 1r Aplec de Penyes del RCD Espanyol, acte social i festiu que ha perpetuat en el temps i que avui dia encara se segueix celebrant de forma anual. El 17 de febrer de 1991, a Pineda de Mar, el penyisme va celebrar l'Aplec de Penyes, una primera edició organitzada per la Coordinadora amb la col·laboració de la Penya Blanc-i-Blava de Pineda de l'Alt Maresme. Amb l'assistència de més d'un miler i mig de pericos, l'Aplec de Penyes va ser un èxit total, però també va deixar la Coordinadora immersa en un dèficit econòmic greu que va marcar el final del mandat d'Eduard Cubero.

El 23 de maig de 1991, la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol passa a estar encapçalada per Agustí Vilà i Lluís, president de la Penya Blanc-i-Blava d'Esparreguera, que va ser l'únic candidat a presidir-la. En aquest nou mandat l'acompanyarien Facundo Aicart, també de la penya d'Esparreguera; Josep Maria Pastor, de la penya de Vilanova i la Geltrú; Rafel Castillejos, de la penya de Sant Boi; i Manuel Amatller, de la Penya Els Incansables.

Tot i que Eduard Cubero ja ho va intentar en la seva etapa al capdavant de l'entitat, va ser en el mandat de l'Agustí Vilà quan es va aconseguir un consens clar i majoritari per tal de canalitzar la força de la Coordinadora de Penyes en una Federació. Això es va aconseguir gràcies a dos raonaments: en primer lloc, l'estar constituïts en Federació, la forma legal ens donaria una gran força no tan sols jurídica envers els estaments a nivell ciutadà, autonòmic i nacional, sinó que a més, representaria una gran quantitat de gent vinculada a un Club de la categoria del nostre. Actualment la Coordinadora sols està reconeguda per les pròpies penyes i pel Club i per tant fora d'aquest cercle no té cap força legal ni representativa envers cap estament oficial, el que coarta qualsevol acció que es vulgui prendre. En segon lloc, l'inminent creació de les Societats Anònimes Esportives pot portar a que el Club sia dominat per grups econòmics o d'altre caire aliens al que ara és el RCD Espanyol.

S'estipulava, a més, que perquè una penya pogués ser reconeguda per la Federació de Penyes hauria de tenir independència total, estar legalitzada com a tal amb estatuts propis, aprovats en el Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya. Això englobaria el món penyístic en un marc legal i democràtic fins al moment inexistent.

Un any i mig després del naixement de la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol, el 26 de juny de 1991 el penyisme decideix formar i fundar la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona, oficialitzant-la en assemblea constituent el 3 d’octubre de 1991.

 

Dades de l'entitat 

Data de fundació: 25 de gener de 1990

Presidents: Eduard Cubero (1990-1991), Agustí Vilà i Lluís (1991)

Número de Penyes afiliades: 70

____________

Bibliografia

25 anys d'història de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol. Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona. 2016.

Diari de Barcelona. 5 de juny de 1991.

El Españolista. 7 de desembre de 1990; 22 de febrer de 1991. 

Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.

Fons documental de la Penya Blanc-i-Blava Central.

Mundo Deportivo. 2 de febrer de 1991. 

Segura Palomares, Juan (2000). Cent anys d'història del RCD Espanyol. Fundació Privada del RCD Espanyol de Barcelona. 

____________

Agraïments

Santi Prat Gual

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre l'entitat? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 22/01/2026

Readmore...

Coordinadora de Penyes del Baix Llobregat

La Coordinadora de Penyes del Baix Llobregat va ser una entitat nascuda l'any 2002 amb l’únic objectiu de ser una eina més per tal d’ajudar a la cooperació i entesa entre les penyes de l'Espanyol a la comarca del Baix Llobregat. 

Des de 1991 existia, i existeix, una entitat aglutinadora al món penyístic, la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona; tot i això, la irrupció de la Coordinadora de Penyes del Baix Llobregat no volia ser entesa com a una suplantació de poder, sinó com una ajuda més per al penyisme. La nostra Coordinadora no pretén ser un instrument paral·lel a la nostra Federació Catalana de Penyes, sinó el contrari. Pretén ser una eina que ens permeti una millor interrelació, facilitar tràmits, coordinar esforços i estar sempre informats de totes les activitats i accions que des de la FCPE es convoquin, així ho definia la mateixa Coordinadora en el seu Manifest Fundacional.

La iniciativa la posa en marxa Rafa Aragón, president de la Penya Blanc-i-Blava de Sant Joan Despí, que, amb la col·laboració de la Penya Espanyolista de Cornellà, llavors en periode de reactivació, fan plegats l’autocar per a assistir als partits de l'Espanyol a l'Olímpic de Montjuïc.

La Coordinadora de Penyes del Baix Llobregat no va ser una entitat jurídica inscrita al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i no comptava amb una junta directiva estipulada per se. Això sí, la Comissió Permament que gestionava l'entitat estava formada per totes les penyes que la integraven. A més, la trobàvem també reflectida i reconeguda a la pàgina web de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol.

La Coordinadora neix aglutinant deu penyes, que enumerem a continuació per ordre alfabètic: 

• Penya Espanyolista de Bellvitge-L’Hospitalet
•  Penya Espanyolista de Cornellà
•  Penya Blanc-i-Blava d’Esparreguera 
•  Penya Espanyolista d’Esplugues de Llobregat 
•  Penya Blanc-i-Blava Intertoto’98-Ángel Morales. 
•  Peña Blanquiazul Lacuadrada (Huesca)
•  Penya Blanc-i-Blava de Martorell 
•  Penya Blanc-i-Blava de Sant Boi de Llobregat 
•  Penya Blanc-i-Blava de Sant Joan Despí
•  Penya Blanc-i-Blava de Sant Vicenç dels Horts 

També hi participen, tot i que de forma intermitent, la Penya Blanc-i-Blava d’El Prat i la Penya Blanc-i-Blava de Viladecans.

De totes elles en destaca, potser, el cas particular de la Peña Blanquiazul Lacuadrada; una ambaixada que, tot i no ser de la comarca del Baix Llobregat, va integrar-se en la Coordinadora per amistat i afinitat.

La inauguració de la Coordinadora de Penyes del Baix Llobregat se celebra a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià. Va ser dissabte 9 de novembre de 2002, amb la disputa d'un partit amistós i un esmorzar de germanor. Els assistents es van dividir en dos equips formats per les penyes de Cornellà, Sant Joan Despí i Intertoto'98 per un costat, i Martorell, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts i Bellvitge per l'altre. La trobada va reunir més d'un centenar de pericos en un ambient festiu.

Des de la posada en marxa, la Coordinadora de Penyes del Baix Llobregat treballa amb un document base, un manifest en què es desgranen els punts més importants de la tasca que desenvolupa: coordinar accions conjuntes a nivell comarcal, intercanviar experiències, desplaçaments conjunts seguint l'equip, articular relació amb la Federació Catalana de Penyes, millor la relació amb el club, i aconseguir una relació de proximitat. 

Amb totes aquetes fites, la Coordinadora de Penyes del Baix Llobregat treballa sense descans durant un lustre.

Durant el primer any de vida, a més de les tasques d’ajuda i coordinació de les penyes, organitza la primera edició del Torneig de Futbol Sala de Penyes del Baix Llobregat, amb la participació de les penyes de Cornellà, Martorell, Bellvitge, Sant Joan Despí, Intertoto'98, Sant Boi i Sant Joan Despí. Aquesta primera edició es va celebrar del 15 de març al 21 de juny de 2003, i va acabar amb la celebració d'una Revetlla de Sant Joan a Sant Adrià.

La Revetlla de Sant Joan a la Ciutat Esportiva va ser una activitat promoguda per la Coordinadora de Penyes del Baix Llobregat que va comptar amb el suport i la col·laboració de la FCPE. Més de 350 penyistes es van aplegar per passar una vetllada en clau blanc-i-blava, on no van faltar els partits de futbol i el lliurament de premis als equips participants del torneig de futbol sala. La penya campiona va ser Sant Joan Despí, seguida per Intertoto'98 i Cornellà. L'acte va comptar amb l'assistència de representants dels consistoris de Martorell, L'Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat, a més del vicepresident del club Ramón Condal i dels consellers Francrsc Ciprés i Mª Teresa Ros.

Després d’assolir un gran èxit en la primera edició, que es va celebrar a les instal·lacions de Tennis Forn de Sant Joan Despí (instal·lacions que, anys més tard, ocuparien l'estadi Johan Cruyff. Podem dir, doncs, que aquell sòl, abans de ser culer, ja va ser perico...), el Torneig de Futbol Sala es trasllada a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià per a la seva segona edició.

La tercera i darrera edició del Torneig de Futbol torna a Sant Joan Despí, i se celebra l’any 2006 a les instal·lacions del desaparegut Futsal BMO, al costat de la seu social de la PBB Sant Joan Despí.

Des de 2002 i fins 2006, la Coordinadora de Penyes va organitzar diversos desplaçaments. Pamplona, Mallorca o Vila-real van ser-ne algunes de les destinacions. També el 2006, la Coordinadora s’encarrega de gestionar totes les entrades de la final de la Copa del Rei pel que fa a les penyes amb qui treballa. Organitza, a més, dos autocars per a desplaçar-se a Madrid que lluiran, per sobre de la pancarta de qualsevol penya, la de la Coordinadora de Penyes del Baix Llobregat.

L'1 d'octubre de 2006, aprofitant l'Espanyol-Osasuna, l'entitat va desplegar una pancarta a l'Olímpic de Montjuïc per donar ànims a l'ex perico Darío Silva, en uns moments personals complicats. Aquell mateix any, i per primer cop en la seva llarga vida, al Teatre de la Passió d'Esparreguera, en col·laboració amb la Coordinadora, la PBB Esparreguera i el RCD Espanyol, es va dur a terme una funció de matí i una altra de tarda exclusives per a pericos, omplint així de blanc-i-blau el pati de butaques del teatre.

Després d'uns cinc anys de feina, la Coordinadora de Penyes del Baix Llobregat deixa l'activitat. Es podria dir que l'entitat mor d’èxit. Després de tres edicions del Torneig de Futbol Sala amb grans èxits, d'una magnífica gestió amb les penyes de la zona, la feina feta per l’ens va ser, potser, vista com un perill per a l'estructura penyística del moment, ja que es podia entendre que solapava la labor de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol.

Fos com fos, la Comissió Permanent que gestionava la Coordinadora, veient que hi podria haver mal ambient, decideix fer un pas al costat i abandonar la feina a l’entitat suprapenyística per a centrar-se en les seves respectives penyes.

Així va ser la curta vida de la Coordinadora de Penyes del Baix Llobregat, una entitat insòlita en el moment en què es crea, ja que ja hi havia una entitat suprapenyística que abraçava totes les penyes existents, però que va tenir molta força, va aconseguir unificar i mancomunar molts serveis entre les penyes del Baix Llobregat i és recordada com un exemple de gestió bona i efectiva.

  

Dades de l'entitat 

Data de fundació: 2002

Número de Penyes afiliades: 12

____________

Bibliografia

As. El Baix Llobregat se apunta al fútbol sala. URL: https://as.com/masdeporte/2003/03/18/polideportivo/1047964610_850215.html. [Última consulta: 11 de novembre de 2003].

Blanc i Blau. 11 de febrer, 11 de novembre de 2002; 10 de març, 17 de març, 23 de juny de 2003; 26 de gener de 2004; 7 de març, 25 d'abril de 2005.

Cornellà Informa. Butlletí d'informació de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat. Número 193. Gener de 2003. 

Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.

Mundo Deportivo. 30 de setembre de 2006. 

____________

Agraïments

Rafael Aragón Tejada

Santi Prat Gual

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre l'entitat? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 11/11/2025

Readmore...

Federación Catalana de Peñas del RCD Español de Barcelona

La segona meitat de la dècada de 1970 va esdevenir tot ella un canvi. La societat deixava enrere un règim dictatorial per a passar a regir-se en una monarquia democràtica que es veia socialment com un alè d'aire fresc. Noves lleis, noves maneres de pensar, noves polítiques i maneres de fer que havien de fer progressar el poble.

El món penyístic no va ser aliè a tots aquests canvis. A finals de la dècada, el RCD Espanyol comptava amb una quarantena de penyes, la majoria de les quals estaven aixoplugades per la Peña Blanquiazul (fins a 30 en comptava la Central a finals de 1976, en la celebració del seu 25è aniversari). Algunes d'aquestes penyes anomenades blanc-i-blaves, considerades fins aleshores com a Delegacions per qüestions purament legals, van tenir conflictes diversos amb la seva penya matriu. 

A l'acta de la reunió de la Peña Blanquiazul del 23 de març de 1979 se'ns descriu quin era l'ambient que es respirava en la Comisión Coordinadora de Peñas del RCD Español las Delegaciones, en su mayoría, una vez obtenida la autorización de la Central, se creen independientes y dicen no necesitarnos para nada, quejándose de falta de ayuda de la Central. Les penyes anomenades blanc-i-blaves eren Delegacions de la Peña Blanquiazul, i això feia que haguessin d'ajustar-se als estatuts de la seva penya mare. Pagaven una quota d'afiliació, informaven dels seus actes, moviments, tresoreria, i havien sempre de rebre l'autorització per tal de cenyir-se a la manera d'actuar de la Central.

La Peña Blanquiazul, que tenia la patent del seu nom des de 1955, en aquella mateixa reunió del 23 de març de 1979 proposa aconseguir també la patent del nom de Penya Blancblava, ante la posibilidad de que alguna Delegación se acogiera a esta denominación para desligarse. En la següent reunió, del 18 de juny de 1979, la Central ja ha inscrit en el Registre de Patents el nom de Peña Blanquiazul, en catalán y castellano, para impedir ser usado indebidamente por las Delegaciones sin nuestro permiso, tot i que el procés per aconseguir-ho i ser efectiu podia ser llarg.

Això ens fa veure que la Central era ferma en la seva inequívoca posición, i és aquí quan van esclatar els conflictes.

Les penyes de Lloret de Mar, Vic, Breda, Reus i Poblenou van protagonitzar un procés de reivindicació d'independència de les penyes, i la Peña Blanquiazul, que llavors ja començava a fer servir també el nom de Penya Blanc-i-Blava o Penya Blanc-i-Blava Central, defenia la seva postura i argumentava que si les Delegacions volien ser entitats independents havien de deixar d'utilitzar el nom de blanquiazul o blanc-i-blava.

La penya de Lloret de Mar va declarar-se deslligada de la Central al març de 1980; la de Vic, al setembre de 1980; i, al novembre, és la penya de Breda qui rep la baixa de la Central en vista de la reiterada actitud de indisciplina. El club, tot mitjançant Juan Segura Palomares, que exercia de Relacions Públiques, va intentar mediar en el conflicte: va reunir-se diversos cops amb totes les parts, va redactar un informe que havia de servir de sol·licitud per a l'ús del nom per part de les Delegacions, cosa que la Central no va acceptar; i fins i tot va proposar a les penyes dissidents que canviessin el seu nom per "Peña del Español", cosa que les delegacions tampoc no van acceptar. La Peña Blanquiazul, doncs, va obrir vies judicials contra aquestes penyes per tal que s'ajustessin a la legalitat; uns requeriments judicials que, afortunadament, no van haver de prosperar.

Les penyes reclamaven els drets del seu nom i de la seva personalitat jurídica, la seva independència, i per aquest motiu van engegar la creació d'una Federació de Penyes, els estatuts de la qual daten de desembre de 1980. Va ser justament el 22 de desembre de 1980 quan es va signar l'acta fundacional de l'entitat i es va presentar tota la documentació pertinent a la seu del Govern Civil de Barcelona.

La junta directiva de la primera Federació de Penyes que tindria l'espanyolisme estava formada per Vicente Vizcarra Pujol (PBB Poblenou) com a president; Pedro Torras Peiró (PBB Vic) com a vicepresident 1r, Vicente Miralles Roure (PBB Breda) com a vicepresident 2n, José Mas Serrano (PBB Reus) com a secretari, José María Fontrodona Valero (PBB Lloret de Mar) com a tresorer, i Jaime Mas Sousa (PBB Sant Feliu de Llobregat) com a vocal.

El 27 de març de 1981 se celebra l'acte de presentació de la Federación Catalana de Peñas del RCD Español de Barcelona, anomenada por contracción Peñaspañol, al saló Expo-Hotel de l'Hotel Torre Catalunya, a Barcelona. Hi assisteix el sr. Truñó en representació de l'Ajuntament de Barcelona, José María Martí Rigau a càrrec de la Generalitat de Catalunya, integrants de la Federació Catalana de Futbol i també el mateix president del RCD Espanyol, el sr. Méler, que en el seu parlament va encoratjar l'espanyolisme a treballar sempre unit.

Durant els mesos posteriors, a la nova entitat s'hi van afiliar també altres penyes com la Penya Espanyolista de Mataró, la Penya Blanc-i-Blava d'Igualada i la Penya Blanc-i-Blava de Vilafranca del Penedès. D'altres, com la Gran Penya Espanyolista Manigua, van fer pública la seva postura de no afiliar-se a Peñaspañol, però, a la vegada, apoyar a todos aquellos que de alguna forma u otra pudieran beneficiar al RCD Español.

Es van celebrar diverses reunions per a tractar temes d'actualitat i el futur més proper de l'entitat; aquestes trobades se celebraven al local social de la Penya Blanc-i-Blava del Poblenou per gentilesa del seu president, en Víctor Garcia Mateu. A més, l'entitat també va utilitzar el nom catalanitzat de Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona, així com el més popular Penyespanyol.

El 14 de març de 1981, en reunió de la Central, se lee una comunicación de una tal Federación de Peñas del Español, con cuya constitución no se está conforme. La Central organitza una reunió de penyes el 27 de maig de 1981, en la qual 20 presidentes o Delegados se referían al repudio general a la manera como se había constituido la llamada Federación de Peñas.

L'11 de setembre de 1981, s'inaugura la primera i única penya dins el període de vida de la Federación Catalana de Peñas del RCD Español de Barcelona. Va ser la Penya Espanyolista de l'Hospitalet, que va viure una inauguració força sonada. Dins el programa d'actes es va celebrar un col·loqui que va generar molta controvèrsia a la premsa del moment; una polèmica que va afectar al president Méler per unes declaracions en què el president Vizcarra el tatxava de dictador. 

Poc després d'un mes, 17 d'octubre de 1981, la Central informa sobre una reunión en el Campo del Español con las peñas disidentes. Los Presidentes de estas Peñas afirmaron desligarse de la Federación. En este caso reconocerán a la Central, aunque siguiendo con sus propios Estatutos.

Amb l'acord entre la Peña Blanquiazul i les penyes dissidents, la Federación Catalana de Peñas del RCD Español de Barcelona no aconsegueix tirar endavant, i acaba perdent tota activitat. Això sí, l'entitat no va arribar a dissoldre's mai. Aquest és un fet que prendria vital importància una dècada més tard, quan comença a treballar l'actual Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol.

El president de Peñaspañol, el sr. Vizcarra, fundaria la Penya Espanyolista Fortpienc encara no mig any després, a principis de 1982. Tot i que encara se'n seguirien fundant fins a 1984, les Delegacions de la Peña Blanquiazul deixarien llavors de considerar-se Delegacions com fins al moment, i anirien adquirint els seus propis estatuts, la seva pròpia independència legal i jurídica, que els faria esdevenir penyes de ple dret. 

S'inicia llavors una etapa d'uns vuit anys de potenciació, reorganització i augment penyístic que acabaria donant lloc a la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol.

 

Dades de l'entitat 

Data de fundació: 22 de desembre de 1980

Presidents: Vicente Vizcarra Pujol (1980-1981)

Número de Penyes afiliades: 10

____________

Bibliografia

Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.

Fons documental de la Penya Blanc-i-Blava Central.

Mundo Deportivo. 12 de març, 26 de març, 27 de març de 1981.

Quan la història de l'Espanyol passa per Breda, de Juan Segura Palomares. XXV Aniversari de la Penya Blanc-i-Blava de Breda i Comarca. 30 de novembre de 2002.

____________

Agraïments

Eduard Fernàndez Gironès

Santi Prat Gual

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre l'entitat? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 07/05/2026

Readmore...

Peña Deportiva Manigua i Gran Penya Espanyolista Manigua

Ens situem l'any 1954, en un moment en què hi ha una penya perica que s'ha fundat fa només tres anys i en fa menys d'un que ha començat a treballar, de valent, per a la difusió de l'espanyolisme arreu del territori. L'any 1953 va començar una etapa d'empenta i expansió penyística amb la Peña Blanquiazul i les seves Delegacions.

El 15 de maig de 1954, després de consolidar tres ambaixades a L'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Andreu del Palomar, la Peña Blanquiazul funda una nova Delegació a Gràcia. Aquesta nova entitat, que va rebre el número 4 de les Delegacions de la Central, treballa al si de la penya matriu encara no un any. Discrepàncies en la gestió de l'entitat per part de la junta directiva fan que la Delegació de Gràcia decideixi desvincular-se de la Central i crear la seva pròpia penya.

El 6 de maig de 1955, es presenten al Govern Civil els estatuts de la nova Peña Deportiva Españolista, formada pels fins llavors integrants de la Delegació de Gràcia. La mateixa Peña Deportiva Españolista patiria una escissió l'any 1957, per la qual va néixer una nova ambaixada, la Peña Deportiva Manigua.

És aquesta última qui encetaria una nova etapa, com la Peña Blanquiazul, en què es treballaria per a l'expansió i la difussió del sentiment espanyolista a través de la creació de noves penyes, anomenades també Delegacions.

L'any 1959, la Peña Deportiva Manigua funda la seva primera Delegació al barri barceloní de Verdum. No tindria temps per a crear-ne més, ja que pocs mesos després, el 21 de maig de 1960, la Peña Deportiva Españolista i la Peña Deportiva Manigua decideixen tornar a unir forces, i es fusionen adquirint així el nom de Gran Penya Espanyolista Manigua.

Amb el naixement de la Gran Penya Espanyolista Manigua, el RCD Espanyol compta ja amb dues grans penyes que, a la vegada, fan totes les funcions del que entenem avui dia que és una Federació de Penyes. Tant la Peña Blanquiazul com la GPE Manigua incentivaven la creació de noves penyes, totes dues donaven suport a les seves Delegacions, i totes dues treballaven per a difondre el sentiment perico arreu. A més, les seves seus socials servien també com a punt de venda d'entrades per a partits, cosa que facilitava molt la dinamització de les tasques per a promoure l'assistència a l'estadi de Sarrià.

Des de 1959 fins a principis dels anys 80, la Peña Deportiva Manigua primer, i tot seguit la Gran Penya Espanyolista Manigua, van comptar amb fins a vuit Delegacions. A continuació les enumerem per ordre alfabètic: 

• Canet de Mar
• Jaume I
• José María 
• Mataró 
• Roda de Ter 
• Sant Sadurní d'Anoia
• Verdum 
• Vilanova i la Geltrú 

Els presidents de la Peña Deportiva Manigua i de la Gran Penya Espanyolista Manigua durant la vintena d'anys que van comptar amb Delegacions van ser Laureano Muñoz Campos (1959-1960), Jaume Massagué Mateu (1960-1969), Emili Salellas Ribera (1969-1972), Miquel Bieto Fortuny (1972-1977) i Santiago Ferré Ferriols (1977-1985).

Tot i que, lògicament, per a crear una nova Delegació calia complir una sèrie de requisits, cal dir que una diferència clara de gestió entre les Delegacions de totes dues penyes matrius era que les Delegacions de la GPE Manigua no pagaven una quota d'afiliació a la seva penya mare, cosa que les Delegacions de la Peña Blanquiazul sí que havien de fer.

Un exemple més de la importància i la rellevància que tenien tant la Peña Blanquiazul com la Gran Penya Espanyolista Manigua dins el panorama social perico és l'homenatge que van rebre totes dues a les celebracions del 75è aniversari del RCD Espanyol. Dijous 9 d'octubre de 1975, a las nueve y media, homenaje a las Peñas Blanquiazul y Españolista en las personas de sus presidentes. I és que els seus presidents van ser els representants de la quarantena de penyes (penyes i delegacions, és clar) de què comptava l'espanyolisme en aquell moment.

Entre finals dels anys 70 i principis de la dècada de 1980, coincidint amb uns anys de problemàtiques entre la Peña Blanquiazul i algunes de les seves Delegacions que originen la fundació de la Federación de Peñas del RCD Español de Barcelona, les delegacions encara existents de la Gran Penya Espanyolista Manigua deixen el seu estatus de delegació i passen, com la resta, a ser penyes de ple dret. Dèiem adéu a la GPE Manigua com a entitat suprapenyística i ens quedàvem amb una Manigua que continuaria la seva labor de difusió de l'espanyolisme com una penya més.

 

Dades de l'entitat 

Data de fundació: 1955 (1959 amb funcions suprapenyístiques)

Presidents: Laureano Muñoz Campos (1959-1960), Jaume Massagué Mateu (1960-1969), Emili Salellas Ribera (1969-1972), Miquel Bieto Fortuny (1972-1977) i Santiago Ferré Ferriols (1977-1985).

Número de Delegacions: 8

____________

Bibliografia

Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.

Fons documental de la Penya Blanc-i-Blava Central.

GPE Manigua. Història. URL: http://www.gpemanigua.com/Historia.htm [Última consulta: 26 de novembre de 2025] 

Llopis, Jordi (2010), GPE Manigua, el reforç d'un sentiment. Barcelona. Editorial 23 perico. 

Programa d'actes del 75è aniversari del RCD Espanyol. Octubre de 1975. 

____________

Agraïments

Daniel Bosch Pascual

Santi Prat Gual

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre l'entitat? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 21/03/2026

Readmore...

Peña Blanquiazul

El 7 de juliol de 1951 se signa l'acta fundacional de la Peña Blanquiazul, la primera penya de l'Espanyol que, si res no ho impedeix, arribarà a celebrar 75 anys de vida. La penya neix després de més de quinze anys en què no ens consta la fundació de cap penya espanyolista. La segona meitat dels anys 30 i la dècada de 1940 van formar una època crua en tots els sentits. La Guerra Civil va portar penúries, la post-guerra va ser molt dificultosa, i el nou règim polític no donava peu a la creació d'entitats. Així, doncs, hem de veure la fundació de la Peña Blanquiazul com una fita important, un fet pioner que va ser l'inici d'una nova etapa penyística.

Tot i fundar-se l'any 1951, la Peña Blanquiazul va haver d'esperar al 4 de juliol de 1953, és a dir, gairebé dos anys sencers, a iniciar la seva activitat. Aquests vint-i-quatre mesos de suspensió d'activitat van ser obligats abans no van rebre l'aprovació governativa dels Estatuts.

Només dos mesos després de l'inici de les activitats, el 14 de setembre de 1953, tenim la primera referència en relació a un dels objectius clars que tindria la penya durant més de tres dècades: l'expansió del penyisme blanc-i-blau.

El 14 de setembre de 1953 se cita en acta de reunió del Consell Directiu de la penya els tràmits que s'estan duent a terme per a la creació de la primera Delegació de la Peña Blanquiazul, que naixeria poc més tard a L'Hospitalet de Llobregat.

La Peña Blanquiazul, tot i ser, de facto, una penya, podem considerar-la com la primera entitat blanc-i-blava els objectius de la qual són aglutinar, aixoplugar, coordinar i incentivar la creació de noves penyes. En altres paraules, podríem considerar la Peña Blanquiazul com la primera Federació de Penyes de l'Espanyol. Així mateix definia l'entitat Luis Armillas, president de la penya, en una entrevista de gener de 1955 a la revista esportiva Lean: Más que una peña, somos una federación de las peñas blanquiazules diseminadas por toda Cataluña, que son delegaciones de la nuestra y todas con carácter polideportivo.

Des de 1953 fins a 1984, van ser més de 30 anys en què la Peña Blanquiazul, que actualment s'anomena Penya Blanc-i-Blava Central, va celebrar la fundació de gairebé una vuitantena de Delegacions. Durant aquestes tres dècades van encapçalar la penya fins a cinc presidents, i tots ells van creure que un dels pilars fonamentals de la penya era l'expansió i dinamització de la xarxa penyística arreu del territori, i no només català, sinó també arreu d'Espanya. Luis Armillas García, (1953-1965), Apolinar Landajo Martín (1965-1968), Ricardo Palau Mas (1968-1975), Manuel Almaraz Álvarez (1975-1977) i Mariano Adán Muñoz (1977-1984) van ser els presidents de la Peña Blanquiazul quan es van fundar totes les seves Delegacions.

A continuació enumerem les Delegacions de la Peña Blanquiazul per ordre de numeració i, al final, ordenades per ordre alfabètic, aquelles de les quals desconeixem si se'ls va atorgar un número: 

• 1 - Hospitalet-La Torrassa
• 2 - Cornellà de Llobregat 
• 3 - Sant Andreu
• 4 - Gràcia
• 5 - Navàs
• 6 - Ulldecona
• 7 - Granollers
• 8 - Sabadell
• 9 - Lleida 
• 12 - Arenys de Mar
• 14 - Igualada
• 15 - Blanes
• 17 - Badalona
• 21 - Vilafranca del Penedès
• 22 - Mataró 
• 25 - Figueres
• 26 - Centelles
• 27 - Tortosa
• 30 - Gandesa
• 31 - Gironella
• 32 - Calella
• 33 - Manlleu
• 34 - Horta
• 35 - Vilanova de Bellpuig
• 38 - Els Incansables
• 39 - Palamós
• 41 - Viviendas del Congreso
• 42 - Ciutat Satèl·lit de Cornellà
• Artés, Artesa de Segre, Avinyó, Barberà del Vallès-Ciutat Badia, Barceloneta, Breda, Caldes de Montbui, Camprodon, Can Tunis, Cardona, Castellbell i el Vilar, Clot-Sant Martí, De Felipe, Esparraguera, Esplugues-Sant Just, Figueres (1975), Flix, Granollers (1975), Job, La Garriga, La Jonquera, La Roca del Vallès, Llinars del Vallès, Lloret de Mar, Madrid, Manresa, Maó, Maragall, Martorell, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Móra la Nova, Navarcles, Navàs (1975), Oliana, Parets del Vallès, Poblenou, Reus, Sant Boi, Sant Carles de la Ràpita, Sant Feliu de Codines, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Quintí de Mediona, Sants-La Bordeta, Sarrià, Sitges, Tamarit de Llitera, Tàrrega, Terrassa, Vic, Vilanova i la Geltrú.

Si mirem amb deteniment la llista, ens adonarem que la Peña Blanquiazul és mare de diverses penyes que encara tenen activitat avui dia.

A més, tenim constància que hi va haver molts altres intents de creació de Delegacions en altres indrets que, per un motiu o un altre, no van arribar a materialitzar-se. Es va intentar fundar Delegacions a municipis com Amer, Andorra, Binéfar (Osca), El Prat de Llobregat, Guineueta (barri barceloní), Haro (Logronyo), Huelva, L'Escala, Malgrat de Mar, Premià de Mar, Santa Maria de Corcó, Taradell, Tona...

La Peña Blanquiazul va ser, a més, la primera entitat que va organitzar una trobada de Delegacions, el primer Aplec de Penyes. Va ser diumenge 12 de desembre de 1976, en un acte emmarcat en el programa d'activitats del 25è aniversari de la Central. Al Monestir de Montserrat es va organitzar un Gran Aplec de les 30 Penyes Blanc-Blaves de tota la Regió. 

Quinze anys més tard, l'acte es repetiria a Pineda de Mar, organitzat per la Penya Blanc-i-Blava de Pineda de Mar i Comarca, sota la direcció de la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol, i abraçant totes les penyes de l'Espanyol, tant les blanc-i-blaves com les espanyolistes.

El fet que les noves entitats fossin Delegacions de la Peña Blanquiazul i no pas noves institucions independents inscrites al registre governatiu es debia a diversos motius, un dels quals era precisament evitar tota la burocràcia oficial. A més, d'aquesta manera les Delegacions naixien embolcallades en una entitat que els assessoraria i els ajudaria en el que calgués. Això sí, per a ser una Delegació oficial de la Peña Blanquiazul s'havien de complir diverses premisses.

En primer lloc, s'havien de complimentar una sèrie de documents que calia presentar a la penya matriu. Entre aquests documents hi constava una acta fundacional, una petició o súplica per tal d'aconseguir el vist-i-plau per a esdevenir Delegació, i una carta signada mitjançant el president es comprometia a utilitzar la Delegació només amb finalitats esportives, no pas polítiques. A més, el 14 de març de 1954 es va incorporar el següent requisit: per a constituir una Delegació dins la ciutat de Barcelona calia tenir un mínim de 50 socis; si la Delegació era de fora de la capital, el mínim de socis per a fundar-la era de 25. Un cop presentada i revisada la documentació, la Central donava l'autorització i la Delegació ja podia començar a actuar.  

Les Delegacions es regien per uns estatuts, aprovats pel Ministerio de Gobernación el 13 de juliol de 1967, i pagaven una quota a la Central, que depenia del número d'associats que tinguessin.

Després de gairebé tres dècades amb aquest sistema de penyes, a finals de la dècada de 1970 la Peña Blanquiazul va patir conflictes amb diverses de les seves Delegacions, que demanaven l'ús lliure del seu nom i una personalitat jurídica pròpia. Aquestes diferències van originar la creació de la Federación Catalana de Peñas del RCD Español de Barcelona, l'any 1980. Aquesta nova entitat, però, va tenir una vida efímera i, un cop dissolta, la relació entre la Peña Blanquiazul, que llavors ja utilitzava també el nom de Penya Blanc-i-Blava o Penya Blanc-i-Blava Central, i les seves Delegacions va canviar. 

Les Delegacions van anar guanyant independència i creant els seus propis estatuts, i la Peña Blanquiazul va anar deixant de ser l'entitat aglutinadora de totes les seves Delegacions, que ja utilitzaven el seu nom propi de Penya Blanc-i-Blava. L'última Delegació constituïda al si de la Penya Blanc-i-Blava Central va ser la Peña Blanquiazul de Barberà del Vallès-Ciutat Badia, l'agost de 1984. Dèiem adéu a la Peña Blanquiazul com a entitat suprapenyística i ens quedàvem amb una Penya Blanc-i-Blava Central que continuaria la seva labor de difusió de l'espanyolisme com una penya més.

 

Dades de l'entitat 

Data de fundació: 1951 (1953 amb funcions suprapenyístiques)

Presidents: Luis Armillas García, (1953-1965), Apolinar Landajo Martín (1965-1968), Ricardo Palau Mas (1968-1975), Manuel Almaraz Álvarez (1975-1977) i Mariano Adán Muñoz (1977-1984)

Número de Delegacions: 79

____________

Bibliografia

Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.

Fons documental de la Penya Blanc-i-Blava Central.

Fons documental privat de Daniel Pérez Massó 

____________

Agraïments

Santi Prat Gual

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre l'entitat? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 29/01/2026

Readmore...