Peña De Felipe

El 27 de febrer de 1973 se signa l'acta fundacional de la Peña De Felipe, i ho fa com a una delegació més de la llavors encara Peña Blanquiazul.

Després d'una reunió celebrada deu dies abans, el 17 de febrer, es decideix que la penya la presideixi Miguel Cucurull Esteve, acompanyat per Rafael Balcells com a vicepresident, Antonio Almagro Martínez com a secretari, José Morte com a vicesecretari i els vocals Francisco Núñez Baena i Rafael Celma. La seva seu social estava ubicada al Bar Los Candiles, al carrer de Santa Carolina número 50 de la ciutat de Barcelona.

El dia 16 de març de 1973, reunida en sessió ordinària, la junta directiva de la Penya Blanc-i-Blava Central va autoritzar la posada en marxa de la Peña De Felipe.

No faltó en las gradas la enorme pancarta de la Peña De Felipe. Això ens dia El Noticiero Universal del 9 d'abril de 1973, després d'una jornada eufòrica a Sarrià. L'afició blanc-i-blava va cantar fins a 9 gols durant la tarda del diumenge: els 3 de la victòria perica davant l'Oviedo, els 4 del contundent 4-0 del Castellón al Barcelona, i els 2 que va encaixar l'Atlético de Madrid davant l'Sporting de Gijón. L'Espanyol, aquella jornada 28 de Lliga, era líder de la classificació de Primera Divisió.

Jordi Llopis, en el seu llibre GPE Manigua. El reforç d'un sentiment, ens explica que la Peña De Felipe no era gaire nombrosa, però era l'única que aportava color i soroll a un camp força avorridot. Era el grup més nombrós amb banderes periques, i sempre encenien material pirotècnic a tots els partits. A sarrià, la penya s'ubicava als seients de la grada lateral de davant l'amfiteatre, i durant la seva existència va organitzar desplaçaments com al Narcís Sala, el camp del Sant Andreu, en un matx de vuitens de final de la Copa del Rei (llavors Copa del Generalísimo), dimecres 29 de maig de de 1974. Aquest, sembla ser, va ser l'últim acte de la Peña De Felipe.

Encara no dos mesos abans, el 2 d'abril de 1974, la penya assisteix com a l'homenatge que la Gran Penya Espanyolista Manigua ofereix als jugadors Amiano i De Felipe per la seva gran labor com a jugadors periquitos.

A finals d'aquell mes de maig o principis del mes de juny de 1974, la Peña De Felipe va deixar de funcionar. Constatem, a més, que la Peña De Felipe no apareix com a Delegació al cartell commemoratiu del 25è aniversari de la Peña Blanquiazul, publicat a finals de 1976.

 

Dades de la penya

Data de fundació: 27 de febrer de 1973

Data d'autorització: 16 de març de 1973

Data d'inauguració: No consta

Localització: Barcelona

Presidents: Miguel Cucurull Esteve

Seus socials: Bar Los Candiles (C/ Santa Carolina, 50)

Esdeveniments i efemèrides: No consta

____________

Bibliografia

El Noticiero Universal. 9 d'abril de 1973.

Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.

Fons documental de la Penya Blanc-i-Blava Central.

Llopis, Jordi (2010), GPE Manigua, el reforç d'un sentiment. Barcelona. Editorial 23 perico.

Mundo Deportivo. 4 d'abril de 1974.

____________

Agraïments

Santi Prat Gual

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre la penya? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 14/09/2025