2n Aplec de Penyes del RCD Espanyol

L'1 de maig de 1992 va celebrar-se, a la localitat de Sitges, el 2n Aplec de Penyes del RCD Espanyol.

Si bé la primera edició de l'esdeveniment va anar a càrrec de la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol, amb la col·laboració de la Penya Blanc-i-Blava de Pineda de Mar i l'Alt Maresme, per al 1992 es van capgirar els papers i va ser la Penya Espanyolista de Sitges qui es va ocupar íntegrament de l'organització de la trobada i, en aquest cas ja, la FCPE qui va passar a ser-ne col·laboradora.

Dimarts 7 d'abril de 1992, a les oficines de l'estadi de Sarrià, va tenir lloc la presentació del 2n Aplec de Penyes del RCD Espanyol. L'acte va comptar amb l'assistència de l'alcalde de Sitges, Jordi Serra, així com el tinent d'alcalde, Jaume Serra; tant el president com el vicepresident de la Penya Espanyolista de Sitges, Josep Manuel López i Manuel Martínez; el president de la FCPE, Agustí Vilà; així com Jordi Ruiz García com a coordinador d'aquesta segona edició de l'Aplec. També van donar tot el seu suport el president del RCD Espanyol Julio Pardo, així com els directius Carles Puig, José Luis Dotti i Josep Maria Font. L'acte va servir per a fer un reclam públic als aficionats periquitos i animar-los a assistir-hi després d'una més que existosa primera edició a Pineda de Mar, poc més d'un any abans.

Tot i que el dia pròpiament de l'Aplec va ser divendres 1 de maig, el programa d'actes va començar ja la vigília del día assenyalat, dijous 30 d'abril, amb un sopar al Gran Casino de Barcelona. Al acto acudieron representantes de la Junta Directiva del club y de todas las peñas blanquiazules, así como todo tipo de socios y simpatizantes que habían reservado su asistencia con anterioridad, tal com ens informa Mundo Deportivo.

Al voltant de 2000 pericos i periques, amb 49 penyes representades, van inundar els carrers de la localitat del Garraf l'1 de maig de 1992. La jornada va començar a les 9:30h, al peu de l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges com a punt de trobada de totes les penyes. Després d'una breu benvinguda, les penyes van ser rebudes al Palau Maricel per les autoritats: l'alcalde de Sitges, el president de l'Espanyol, el president de la FCPE i el president de la penya amfitriona, que va rebre l'ovació dels assistents després de les paraules que li va dedicar Julio Pardo, i és que José Manuel López havia assistit a l'Aplec havent sortit de l'hospital, on havia estat ingressat durant deu dies després de patir un infart de miocardi.

L'anècdota del dia la va signar Joan Farré Puig, un fidel aficionat perico de 62 anys que va assistir a l'Aplec havent recorregut les costes del Garraf, des de Barcelona fins a Sitges, muntat en una bicicleta blanc-i-blava. Dues hores de trajecte i exercici de cames per a sumar-se a la celebració penyística. 

A les 12h, després de la celebració d'una missa a l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, les pubilles de les penyes van fer-hi una ofrena floral i, en acabar, els assistents van poder gaudir d'una ballada de sardanes a la vegada que onejaven 2000 globus blancs i blaus mentre l'himne de l'Espanyol era corejat. Va ser una imatge per al record que Julio Pardo va definir així: el Español está vivo, y la muestra hoy se llama Sitges.

Els Jardins del Retiro van ser l'escenari per a la celebració del dinar de germanor, al final del qual es va procedir al lliurament d'obsequis i recordatoris. Més de 1.300 pericos van ocupar taules i cadires durant l'àpat, que va comptar també amb l'assistència de Javier Clemente i l'expresident Manuel Méler. El tècnic de Barakaldo, tercer entrenador que ocupava la banqueta blanc-i-blava aquella temporada, va ser també ovacionat i, tot i que no estava previst al protocol, es va veure obligat a agafar el micròfon i dirigir unes paraules als assistents: Sólo voy a decir tres cosas; la primera es agradeceros vuestra acogida cuando llegué, el apoyo que distéis al equipo cuando os lo pedí, y por último daros las gracias porque sois los que mantenéis la historia del club. Javier Clemente va aconseguir acabar la Lliga salvant l'Espanyol del descens.

La jornada va acabar a les 19h, amb un espectacle de pallassos per als més menuts, amb xocolatada inclosa. A diferència del 1r Aplec, a Sitges la trobada no va acabar amb la crema d'un castell de focs artificials en solidaritat amb Alfonso Lázaro, el nen que tràgicament va morir a les grades de Sarrià a causa de l'impacte d'una bengala la fatídica tarda del 15 de març anterior.

Després d'un 2n Aplec de Penyes del RCD Espanyol celebrat amb èxit, la tercera edició de la trobada se celebraria a Santa Coloma de Gramenet, l'1 de maig de 1993.

 

Dades de l'Aplec

Data de celebració: 1 de maig de 1992

Localitat: Sitges 

Organitzador: Penya Espanyolista de Sitges

Col·laborador: Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol 

Assistents: 2000

____________

Bibliografia

25 anys d'història de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol. Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona. 2016.

L'Hora del Garraf. 30 de desembre de 1994.

Mundo Deportivo. 8 d'abril, 1 de maig, 2 de maig, de 1992. 

____________

Agraïments

Santi Prat Gual

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre l'esdeveniment? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar el text d'aquest acte tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 07/05/2026

Readmore...

Segon any de Les Penyes de l'Espanyol

Demà passat, dissabte 9 de maig de 2026, farà dos anys des que vaig iniciar aquesta aventura que duu el nom de Les Penyes de l'Espanyol. Un segon any en què no només ha vist la llum la biografia de seixanta-nou noves penyes (que, sumades a les 127 anteriorment publicades, ja en fan gairebé dues centenes), sinó que també s'ha començat a parlar d'altres entitats, com el que anomenem organismes suprapenyístics, i de successos i episodis notables, com són els Aplecs de Penyes o el Torneo de Peñas Adictas al RCD Español, de la dècada de 1930. Tot, amb l'objectiu de completar i donar sentit al que podríem entendre com a món penyístic blanc-i-blau.

Amb el mateix objectiu, s'han incorporat nous apartats al web, com són una pàgina que repassa aquelles publicacions en paper que s'han editat des de les penyes o sobre les penyes, i també una línia del temps que pretén visualitzar de forma més esquemàtica els principals esdeveniments del món penyístic que han anat succeïnt al llarg dels anys. I tot això s'ha completat amb l'ampliació i actualització de textos ja publicats i la incorporació de noves penyes a la llista històrica.

Ja ho vaig comentar fa un any, però ho repetiré: el cert és que no està sent senzill recopilar informació sobre penyes. Per més que gairebé mai reps un no per resposta, un cop ja has escrutat les principals fonts d'informació que tens a l'abast, tant escrites com orals, anar més enllà requereix un temps del què moltes vegades no disposes. Però precisament els entrebancs i les dificultats són les tanques d'una cursa d'obstacles que el que han de fer és motivar-te per a continuar endavant. Són reptes personals que un mateix s'imposa i que ha d'aconseguir superar. I, per suposat, que seguirem intentant-ho. No amb el mateix ritme, tot s'ha de dir. Altres obligacions m'impediran publicar setmanalment nous textos com fins ara, però sí que miraré sempre que el primer dijous de cada mes pugui aportar novetats al web.

Estic molt agraït a tots aquells que m'han estès la mà quan els he demanat ajuda. Seria massa atrevit citar-los a tots aquí, i per això, per no oblidar-me ningú, cada entrada publicada té el seu corresponent apartat d'agraïments. Però també hi ha persones que, sense haver-los demanat un cop de mà, quan en les seves recerques troben alguna informació que creuen que em pot interessar, no perden el temps en fer-me-la arribar. De debò, moltes gràcies a tots!

Les Penyes de l'Espanyol, a poc a poc, va agafant cos. El portal va servint cada cop més com a punt d'informació per a tot aquell qui vulgui saber més del món penyístic blanc-i-blau. Amb la col·laboració de tots, també de Periquito.cat, enciclopèdia espanyolista des de la qual ja fa uns mesos que s'enllaça, va acomplint l'objectiu d'ajudar a fer veure la labor important que fan les penyes i aportar claredat i ordre històric al món penyístic.

Visca les penyes i visca l'Espanyol.

Readmore...

Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona

El primer Llibre d'Actes de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona s'inicia el 26 de juny de 1991 amb l'acta de la reunió en què la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol, presidida per Agustí Vilà i Lluís, proposa a l'assemblea que sigui una federació de penyes qui aglutini i aixoplugui les ambaixades de l'Espanyol. La proposta és aprovada per unanimitat, i en la mateixa reunió es forma una Comissió integrada pels srs. Brossa, de la Penya Blanc-i-Blava Roger de Llúria; Font, de la Colla Blanc-i-Blava de l'Eixample; Pitarch, de la Penya Blanc-i-Blava d'Olost i Comarca; i Vila, de la Nova Penya que portarà a terme les gestions oportunes per tal de legalitzar-ne estatuts.  

Però, arribats a aquest punt, hem d'aclarir un assumpte: realment és així? Realment l'actual Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol neix l'any 1991? Doncs, no. És cert que l'actual Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol comença a treballar l'any 1991, però si ens cenyim als tràmits i fem cas als aspectes purament legals i jurídics, la FCPE no va néixer l'any 1991, sinó més d'una dècada abans.

...Agustí Vilà i Lluís, qui exposa als presents la proposta per a incorporar-se a la Federació Catalana de Penyes del RCE Espanyol, ja constituida, i així legalitzar l'actual Coordinadora. Aquesta frase, extreta de l'acta de la reunió exposada anteriorment, ens dóna una pista del que realment va succeir. L'any 1980, concretament el 22 de desembre de 1980, va néixer una entitat anomenada Federación Catalana de Peñas del RCD Español de Barcelona "Peñaspañol", un organisme que va quedar inscrit de forma legal l'1 de juny de 1981 amb el número 344 del Registre Nacional i amb el número 33 del Registre Provincial. Aquesta entitat va quedar sense activitat poc després de néixer, però en cap moment va ser dissolta. En comptes de fundar una nova entitat que s'anomenés Federació de Penyes de l'Espanyol i se'n creés sense necessitat un duplicat, l'any 1991 la Coordinadora de Penyes el que va fer va ser aprofitar l'entitat ja creada feia més d'una dècada i passar a gestionar-la. D'aquesta forma, l'actual FCPE, per més que sí que comença a funcionar l'any 1991, no és una entitat jurídica creada aquell any, sinó gairebé onze anys abans. Aquest és el motiu pel qual si revisem l'expedient de la FCPE a la Guia d'Entitats de la Generalitat de Catalunya, veiem que està inscrita amb el número 33 i amb data de l'1 de juny de 1981. Dit d'una altra forma: Peñaspañol i l'actual FCPE són la mateixa institució.

Un cop iniciats els tràmits burocràtics, el 12 de setembre de 1991 va quedar formada una Junta Gestora que encapçalaria la FCPE durant els primers compassos, integrada per la junta de la Coordinadora i incorporant nous efectius. Aquesta Junta Gestora la formaven Agustí Vilà i Lluís com a president, Ernest Font Pou com a vicepresident, Manuel Amatller Peidro com a secretari, Facundo Aycart Sancho com a comptador, Jordi Munté Pla com a tresorer, i Josep Maria Pastor Pérez, Lluís Cano Martínez i Rafael Castillejos Santiago com a vocals. 

Encara no un mes després, el 3 d'octubre de 1991, té lloc l'assemblea de la FCPE en què s'informa que ja s'ha rebut l'aprovació per part de la Generalitat de Catalunya del nomenament de la Junta Gestora, així com de tenir el llibre d'actes legalitzat i d'haver obtingut la targeta d'identificació fiscal per part d'Hisenda. A més, l'entitat havia modificat el seu nom catalanitzant-lo i eliminant el terme Peñaspañol. Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona havia passat a ser el nom oficial de la federació de penyes de l'Espanyol. 

Durant els següents mesos, la FCPE va treballar amb tota una sèrie de modificacions als estatus de l'entitat; modificacions que s'aproven gràcies a suggeriments i acords presos en diferents assemblees. A més, la Junta Gestora dóna pas a unes eleccions per a decidir de forma democràtica qui ha d'encapçalar la FCPE. Les eleccions es convoquen el 2 d'abril de 1992, a les quals es presenten dues candidatures: una encapçalada pel mateix Agustí Vilà i Lluís, fins llavors president de la Junta Gestora, i una altra per Ernest Font, fins llavors vicepresident de la gestora. Però durant aquest procés sorgeixen divergències que fan que no es vegi clar mitjançant quins estatuts s'ha de seguir el model d'eleccions, si a través dels estatuts antics o fent cas a les modificacions proposades. Aquestes imprecisions fan que el mateix 2 d'abril es decideixi ajornar les eleccions fins que els estatuts definitius de l'entitat estiguin aprovats per la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya, cosa que no passa fins al 15 de maig de 1992. D'aquesta forma es podrà garantir unes eleccions democràtiques que s'ajustin a la legalitat vigent dels estatuts de l'entitat.

No és fins al 22 d'octubre de 1992 que té lloc l'Assemblea Extraordinària que nomenaria de forma oficial la primera junta directiva de la FCPE. Abans, però, es va celebrar el 2n Aplec de Penyes del RCD Espanyol. Va ser l'1 de maig de 1992 a la localitat garrafenca de Sitges, organitzat per la Penya Espanyolista de Sitges i amb l'assistència d'uns 2000 aficionats pericos.

1992-1996: Agustí Vilà i Lluís

(en construcció...)

1996-2000: Josep Ramió Luque 

(en construcció...)

 

2000-2005: Vicenç Nos Melich 

(en construcció...)

 

2005-2008: Ramon Rius Marín

(en construcció...)

 

2008-2016: Alberto Ariza Navarro

(en construcció...)

 

2016-2017: Alfred Puig i Guiu

(en construcció...)

 

2017-2021: Araceli Pérez Gómez

(en construcció...)

2021-2025: Anton Roig Lasheras

(en construcció...)

 

2025-act.: Silvia Rodríguez de la Gándara 

(en construcció...)

 

Dades de l'entitat 

Data de fundació: 22 de desembre de 1980 (com a Federación de Peñas del RCD Español de Barcelona "Peñaspañol")

Presidents: Agustí Vilà i Lluís (1991-1996), Josep Ramió Luque (1996-2000), Vicenç Nos Melich (2000-2005), Ramon Rius Marín (2005-2008), Alberto Ariza Navarro (2008-2016), Alfred Puig i Guiu (2016-2017), Araceli Pérez Gómez (2017-2021), Anton Roig Lasheras (2021-2025), Silvia Rodríguez de la Gándara (2025-act.)

Número de Penyes afiliades: -

____________

Bibliografia

25 anys d'història de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol. Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona. 2016.

Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona. Guia d'Entitats de la Generalitat de Catalunya. URL: https://justicia.gencat.cat/ca/serveis/guia_d_entitats/detall/?idEntitat=1583 [Última consulta: 2 de maig de 2026]. 

Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.

Fons documental privat de Daniel Pérez Massó. 

____________

Agraïments

Eduard Fernàndez Gironès

Santi Prat Gual

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre l'entitat? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 07/05/2026

Readmore...

Peña RCD Español Puerto de la Luz

Tenim constància de la Peña RCD Español Puerto de la Luz gràcies a un document datat el 18 de juliol de 1930, en el qual el president de la penya, Antonio Montenegro, es dirigeix al RCD Espanyol per fer-li saber que s'ha constituït l'entitat i, aprofitant l'avinentesa, demana amablement una fotografia de l'equip.

Situada al Port de Las Palmas, popularment conegut com a Puerto de la Luz, a Gran Canària, aquesta penya esdevé, ara per ara, la primera penya del RCD Espanyol fora de la península. 

Si bé no tenim cap altra dada al respecte, ni el nom de l'ambaixada apareix reflectit cap més cop en les fonts consultades, podem plantejar la hipòtesi que aquesta penya es crea a Gran Canària per la influència de José Padrón Martín com a futbolista perico; potent extrem esquerre que s'uneix a les files espanyolistes la temporada 1924-1925 juntament amb el també canari Rafael Oramas, i que arriba a ser internacional amb la Selecció Espanyola. 

Aquest pas de jugadors de les Illes Canàries podria ser l'instigador d'un cert moviment penyístic blanc-i-blau, que veiem també en el nom de Agrupación Canaria, una de les penyes participants en la primera edició del Torneo de Peñas Adictas al RCD Español, celebrat el 1930.

 

Dades de la penya

Data de fundació: 1930

Data d'inauguració: No consta

Localització: Puerto de la Luz, Las Palmas (Gran Canaria)

Presidents: Antonio Montenegro (1930-?)

Seus socials: No consta

Esdeveniments i efemèrides: No consta

____________

Agraïments

Santi Prat Gual 

David Tolo 

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre la penya? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 26/03/2026 

Readmore...

Peña Españolista José María

José María García La Villa forma part del grup de futbolistes pericos el nom dels quals ha lluït en la nomenclatura d'una penya. I és que l'any 1968 va néixer a Barcelona una ambaixada amb el nom de qui va ser l'extrem esquerra de la Davantera dels 5 Delfins. Un atacant que va arribar a ser internacional amb la Selecció Espanyola gràcies a les seves grans actuacions com a perico. Amb 343 partits i 59 gols, José María va vestir la samarreta blanc-i-blava des de 1965 fins a 1976 abans de penjar les botes.

El 6 de febrer de 1968 va celebrar-se, a les 19:30h al local del Club Rambla, situat al passeig de Fabra i Puig 97-99, la inauguració de la Peña Españolista José María, mitjançant la qual quedará constituida la misma. Aquesta, però, és pràcticament l'única informació que tenim de l'ambaixada, i és gràcies a la invitació cursada el 2 de febrer de 1968 per la mateixa penya dirigida a Apolinar Landajo, president en aquell moment de la Peña Blanquiazul.

Poc més d'un mes després, La Vanguardia publicaria una notícia sobre la Gran Penya Espanyolista Manigua i les seves Delegacions. Gràcies a aquesta peça, sabem que la Peña Españolista José María naixia al barri barceloní de Sant Andreu com una Delegació més de la GPE Manigua. Daquesta forma se sumava a les altres Delegacions ja existents, com eren Canet de Mar, Roda de Ter i Sant Sadurní d'Anoia.

Sense tenir cap dada més al respecte, ni haver trobar cap notícia sobre activitat i ni tan sols la composició de la junta directiva, observem, a més, que quatre anys més tard, a finals de 1972, la GPE Manigua enviava les seves circulars amb la capçalera on constaven encara totes les Delegacions citades anteriorment excepte la Peña Españolista José María. Aquest detall, sumat al fet que la GPE Manigua no va fer va fer constar la penya com a Delegació en el llibre GPE Manigua. El reforç d'un sentiment, ens fa pensar que la vida de la Delegació segurament va ser d'allò més curta o amb molt poca activitat.

 

Dades de la penya

Data de fundació: 1968

Data d'inauguració: 6 de febrer de 1968

Localització: Barri de Sant Andreu, Barcelona (Barcelona)

Presidents: No consta.

Seus socials: No consta

Esdeveniments i efemèrides: Acte inaugural

____________

Bibliografia

Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.

Fons documental de la Penya Blanc-i-Blava Central.

La Vanguardia Española. 9 de març de 1968.

____________

Agraïments

Santi Prat Gual

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre la penya? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 26/03/2026

Readmore...