Peña Deportiva Bartolí

Joan Bartolí Figueras, defensa central que va militar a les files blanc-i-blaves de 1954 a 1965, tot disputant un total de 210 partits amb la samarreta de l'Espanyol, també va tenir una penya que va lluir el seu nom.

No podem concretar quan va fundar-se la Peña Deportiva Bartolí, però sí que sabem que la temporada 1959-1960 ja era activa, i que era una de les úniques tres penyes oficials del club. Així es fa constar en una missiva emesa al president del RCD Espanyol, Federico Marimon, signada per las tres [penyes] legalmente constituídas: la Peña Blanquiazul, la Gran Peña Españolista Manigua y la Peña Deportiva Bartolí. Lògicament, no es comptabilitzaven la vintena llerga de delegacions de la Central. La Peña Deportiva Bartolí era presidida per Pedro Soto, i radicava al barri de Collblanch, a l'Hospitalet de Llobregat, al número 126 del carrer Mas.

En la fotografia que il·lustra l'entrada, de la qual en desconeixem l'autor, la data i el motiu, podem veure al mateix Bartolí, juntament amb el seu company d'equip Antoni Argilés, ensenyant amb alegria la bandera de la seva penya, on es mostra l'escut de l'ambaixada.

Pel que fa a la vessant social, el 24 de setembre de 1960, la Peña Deportiva Bartolí va assistir a l'acte de fusió de la Peña Deportiva Españolista i la Peña Deportiva Manigua, donant així lloc a la Gran Peña Españolista Manigua.

Al desembre de 1961, los elementos directivos de la Peña Blanquiazul, la Gran Peña Españolista Manigua, la Peña Deportiva Bartolí y la Peña Blanquiazul Delegación número 1 en representación de las 28 delegaciones de la citada peña van emetre un comunicat conjunt. El primer equip no rutllava i calia unir forces per tal que la temporada millorés.

A mitjans de maig de 1962, acabada la Lliga, a la seu social de la GPE Manigua s'hi va celebrar un col·loqui d'unes dues hores per tractar la situació del club. El primer equip havia perdut la categoria per primer cop en la seva història, i les penyes es van reunir per posar el primer granet de sorra per tal que l'Espanyol tornés un any després a Primera Divisió.

Pel que fa a la vessant esportiva, la Peña Deportiva Bartolí va organitzar un equip juvenil i va afiliar-se a la Federació Catalana de Futbol. Va ser el 26 d'agost de 1960 quan va iniciar-ne els tràmits, però fins al mes de febrer de 1961 la FCF no aprueba el presente estatuto de la Sociedad Peña Bartolí que radica en Hospitalet de Llobregat, provincia de Barcelona por ajustarse a las normas vigentes.

Tot fa pensar que la secció esportiva de la penya comptava amb la seva junta directiva pròpia, ja que Pedro Soto no en consta com a president, sinó simplement com a directiu. La presidència recau en Emilio Gimeno Sánchez a l'agost de 1960, amb José López Alba com a secretari; i en Ramón Martínez García només un mes després, al setembre de 1960. Segons els estatuts de la penya a la FCF, l'ambaixada comptava amb 83 socis, incloent-hi 15 femenins i 16 infantils, i lluia un escut diferent del que ens mostra la fotografia que il·lustra el text, sense el terme Deportiva i sense tenir la forma rodona i la corona de l'escut de l'Espanyol. Això sí, en tots dos escuts hi apareix una pilota de futbol al centre sobre un fons amb tres ratlles en diagonal.

L'any 1961, la Peña Bartolí s'enquadra al Grup Primer de la categoria juvenil, amb equips rivals com Hispania, Frente al Mar, Peña Kubala, Peña Blanquiazul, Rosés, Pueblo Nuevo i Sarrià. 

Sense més dades al respecte, desconeixem quan va deixar de tenir activitat la Peña Deportiva Bartolí. 

Dades de la penya

Data de fundació: No consta

Data d'inauguració: No consta

Localització: L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

Presidents: Pedro Soto (1960-?)

Seus socials: Carrer Mas, 126,

Esdeveniments i efemèrides: Equip de futbol

____________

Bibliografia

El Mundo Deportivo. 15 de setembre de 1960; 19 de gener, 2 de febrer, 2 d'abril, 9 de desembre de 1961; 14 de maig de 1962.

Fons documental de la Penya Blanc-i-Blava Central.

Joan Bartolí Figueras. Periquito.cat. URL: http://periquito.cat/html/zbartoli.html [Última consulta: 18 de gener de 2026]. 

Peña Bartolí. Federació Catalana de Futbol. Arxiu Nacional de Catalunya.  

____________

Agraïments

Santi Prat Gual

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre la penya? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 29/01/2026

Readmore...

Penya Espanyolista de Collserola

El 13 de març de 2004 se signa l'acta fundacional de la Penya Espanyolista de Collserola, la primera i única ambaixada periquita que ha tingut la Serra de Collserola com a referència en la seva nomenclatura.

Després de viure intensament la victòria de l'Espanyol a la final de la Copa del Rei de Mestalla, l'any 2000, tot un grup d'aficionats pericos residents a les rodalies de la Serra de Collserola van decidir que era hora de fundar una nova ambaixada espanyolista. No seria, però, fins gairebé quatre anys més tard quan la penya seria una realitat, en un moment en què el primer equip perico passava penúries a la Lliga i aconseguia la salvació en la darrera jornada de Lliga, en un recordat partit a Montjuïc contra el Real Murcia, diumenge 23 de maig de 2004.

Pocs dies més tard, dimecres 2 de juny, la penya celebrava la seva inauguració oficial. 

Anteriorment, el 30 d'abril de 2004, la Penya Espanyolista de Collserola havia quedat inscrita al Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya.

La penya estava presidida per José Antonio Gesa Para, amb Esteban Gesa Para com a vicepresident, Manuel Martínez Vivo com a secretari, José Antonio Gesa Castejón com a tresorer, i Eduardo Darnell Buisán, Francisco Esquerdo López, Daniel Gegúndez Gegúndez, Ramón Bernal Para, Oscar Cidraque Arias, Cristian Teruel Rosales i Albert Salvador Sotillos com a vocals. 

Com a curiositat, destaca, en l'escut de l'ambaixada sobre un fons de ratlles blanc-i-blaves, un gran cap de porc senglar, l'animal autòcton i emblemàtic de la Serra de Collserola.

El 14 d'abril de 2005, la Penya Espanyolista de Collserola organitza al Centre Cívic de Vallvidrera un col·loqui amb el títol "Comunicación e imagen, ¿una asignatura pendiente de nuestro club?".

Tot i que no hem pogut trobar més informació d'actes i activitats de l'ambaixada, constatem que la Penya Espanyolista de Collserola apareix a la llista de penyes de la pàgina web de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol fins la temporada 2019/2020.

 

Dades de la penya

Data de fundació: 13 de març de 2004

Data d'inauguració: 2 de juny de 2004

Data registre Generalitat de Catalunya: 30 d'abril de 2004

Localització: Barcelona (Barcelona)

Presidents: José Antonio Gesa Para

Seus socials: No consta

Esdeveniments i efemèrides: Acte inaugural, col·loqui

____________

Bibliografia

Blanc i Blau. 11 d'abril de 2005.

Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.

Les Penyes del RCD Espanyol. Penya Blanc-i-Blava d'Igualada. Juny de 2005.

Penya Espanyolista de Collserola. Guia d'Entitats de la Generalitat de Catalunya. URL: https://justicia.gencat.cat/ca/serveis/guia_d_entitats/detall/?idEntitat=55372 [Última consulta: 17 de gener de 2026].

____________

Agraïments

Santi Prat Gual 

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre la penya? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 29/01/2026

Readmore...

1r Aplec de Penyes del RCD Espanyol

Diumenge 17 de febrer de 1991 es va celebrar, a Pineda de Mar, el 1r Aplec de Penyes del RCD Espanyol. Va ser un fet històric, ja que per primer cop s'agrupaven totes les penyes del club per a passar un dia ludicofestiu.

Val a dir, però, que el nom d'Aplec de Penyes ja s'havia utilitzat un cop abans per a la celebració d'un esdeveniment similar. Va ser el 12 de desembre de 1976, quan la llavors encara Peña Blanquiazul va celebrar un Gran Aplec de les 30 Penyes Blanc-Blaves de tota la Regió, és a dir, una trobada de penyes, però només de les blanc-i-blaves. En aquest cas, l'acte no abraçava les penyes espanyolistes, per tant, no podem considerar-lo com un acte per a totes les penyes de l'Espanyol.

La Penya Blanc-i-Blava de Pineda de Mar i l'Alt Maresme, fundada encara no un any abans, va ser l'amfitriona del 1r Aplec de Penyes del RCD Espanyol, organitzat des del si de la Coordinadora de Penyes. L'esdeveniment, a més, va ser inclòs com a clausura del programa d'actes del 90è aniversari del RCD Espanyol, i va comptar amb el ple suport de l'Ajuntament de Pineda de Mar.

En un dia ennuvolat i amb constants amenaces de pluja, les 70 ambaixades del club van citar-se a les 11h al Pavelló Municipal de Pineda de Mar, on es va donar la benvinguda a tots els penyistes. Van dirigir els seus parlaments Eduard Cubero, màxim representant de la Coordinadora de Penyes; Juli Pardo, president del RCD Espanyol, i Josep Lluís Fillat, alcalde de Pineda de Mar. També s'hi va afegir l'expresident Manuel Méler, que no es va voler perdre l'acte, tot i coincidir amb el seu aniversari. Hi va haver intercanvi de plaques commemoratives entre les autoritats, i també van tenir el seu reconeixement els cinc esportistes olímpics en la història del club, dels quals només van poder assistir-hi els atletes veterans Constantino Miranda i Miguel Navarro, segons la publicació El Españolista. El periodista Luis Lorente, de Ràdio Miramar, també va tenir el seu reconeixement, i la lectura de la nota de Josep Lluís Vilaseca, Secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, excusant la seva absència a l'acte va rebre una forta xiulada de tots els assistents.

A les 12h, al passeig Marítim, es va inaugurar i beneïr el monolit commemoratiu de l'esdeveniment, escolpit per Carles Miró. Un monolit que encara avui dia es pot trobar al mateix emplaçament, i que des de llavors deixa constància de la fermesa del penyisme perico.

El mal temps va fer que l'audició de sardanes que estava programada, mitja hora més tard, per a celebrar-se a la plaça de Melias s'hagués de traslladar al mateix Pavelló Municipal. La Cobla Ciutat de Calella va compartir emplaçament amb els Grallers i cap-grossos de Pineda, que van fer també la seva actuació sota el sostre del pavelló.

A les 13:30h va començar el dinar de germanor a l'envelat, una gran carpa que podia encabir fins a 2500 persones. Finalment, les cròniques de l'esdeveniment apunten que van ser uns 1800 pericos els qui van compartir taula.

Després del dinar, al mateix envelat, hi va haver ball amb el grup Tropic Show, i posteriorment, a les 18h, una cantada d'havaneres amb rom cremat a càrrec de La Barretina de Malgrat de Mar.

Com a cloenda de la diada, tots els assistents van viure la crema d'un castell de focs d'artifici. 

Així va acabar el 1r Aplec de Penyes del RCD Espanyol, que es va veure com un èxit social sense precedents. Tot i això, malauradament va tenir una repercussió econòmica negativa per a la Coordinadora de Penyes, que assumia la total organització de l'esdeveniment. El deute que va generar no es va aconseguir eixugar amb la col·laboració de les penyes, i va ser finalment el RCD Espanyol qui va assumir-lo. Aquesta mala gestió econòmica va marcar el final del mandat d'Eduard Cubero al front de la Coordinadora, però de cap manera va espantar a Agustí Vilà i Lluís, darrer president de la Coordinadora i primer president de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol, per a promoure una nova edició de l'Aplec l'any següent.

El 2n Aplec de Penyes del RCD Espanyol se celebraria a Sitges, l'1 de maig de 1992.

 

Dades de l'Aplec

Data de celebració: 17 de febrer de 1991

Localitat: Pineda de Mar 

Organitzador: Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol

Col·laborador: Penya Blanc-i-Blava de Pineda de Mar i l'Alt Maresme 

Assistents: 1800

____________

Bibliografia

25 anys d'història de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol. Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona. 2016.

El Españolista. 7 de desembre de 1990; 22 de febrer de 1991. 

Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.

Mundo Deportivo. 2 de febrer de 1991. 

____________

Agraïments

Santi Prat Gual

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre l'esdeveniment? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar el text d'aquest acte tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 22/01/2026

Readmore...

Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol

Ja a la dècada de 1970, quan hi havia temes importants a tractar, les penyes de l'Espanyol es reunien amb els dirigents del club a través dels seus representants. A aquest petit grup en deien Comissió de Penyes, i la integraven, bàsicament, representants de les principals penyes del moment: la Peña Blanquiazul i la Gran Penya Espanyolista Manigua. No era cap organisme jurídicament constituït, però era un bon pas per a la coordinació entre el RCD Espanyol i les seves ambaixades.

Ja als anys 80, Juan Segura Palomares, que va començar a treballar al club durant el mandat de Juan Vilà Reyes, exercia de Relacions Públiques, i era l'encarregat del tracte amb les penyes. A principis de la dècada, ell mateix va haver de mediar en les complicades situacions que van dur a la creació de Peñaspañol, la primera federació de penyes periquites.

L'acta de reunió de la Peña Blanquiazul del 9 de setembre de 1988 ens fa saber que el RCD Espanyol organitzava una reunió l'endemà, el 10 de setembre de 1988, per a presentar al penyisme el directiu Carles Puig com a coordinador de penyes. Aquesta és la primera referència que tenim d'una persona ocupant específicament aquest càrrec, molt segurament de nova creació dins l'organigrama del club.

No va ser fins al 25 de gener 1990, però, que va tenir lloc la constitució oficial de la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol. La reunió es va celebrar al local social del RCD Espanyol a l'estadi de Sarrià i va comptar amb 65 assistents, representants de 37 penyes. Hi va assistir també Germán de la Cruz com a directiu del RCD Espanyol.

Una setmana més tard, es va reunir la darrera Comissió de Penyes, integrada pel president José Antonio Aguilar, de la penya de Granollers, i els seus companys de les penyes d'Esparreguera i Poblenou, amb els representants de les penyes del Bages, Incansables, Manigua i Nova Penya, escollits per a encapçalar aquest nou pas endavant en l'aglutinament de penyes. Tot i que no va ser tampoc una entitat constituïda legalment i jurídica, va ser encapçalada per Eduard Cubero, president de la Penya Els Incansables. La durada del mandat va quedar fixada fins al 30 de juny de 1991, i amb uns objectius clars: formalitzar una entitat legal inscrita al Registre de la Generalitat de Catalunya per tal de poder actuar davant qualsevol estament oficial, organitzar col·loquis amb persones de renom a les reunions de penyes, així com programar reunions de comissió, de junta directiva i de penyes de forma mensual.

A la reunió del 8 de febrer de 1990, la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol estableix unes bases clares del que vol que sigui la manera de treballar del món penyístic. En primer lloc, estipula que Tots els escrits de la Coordinadora es redactaran en català. És un fet insòlit fins al moment, i que es manté fins a l'actualitat en l'actual Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol. A més, demana a les penyes que qualsevol tràmit que hagin de fer amb el club es tramiti a través de la Coordinadora, canalitzant així la força de tot el món penyístic.

A 30 de juny de 1990, la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol integrava les següents 63 penyes (per ordre alfabètic):

• Agrupación Blanquiazul Españolista
• Alt Empordà, Penya Blanc-i-Blava
• Arenys de Mar, Penya Espanyolista 
• Argentona, Penya Espanyolista
• Bages, Penya Blanc-i-Blava
• Baix Empordà, Penya Blanc-i-Blava
• Barberà, Penya Blanc-i-Blava 
• Breda i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
• Caldes de Montbui, Penya Blanc-i-Blava 
• Canet de Mar, Penya Blanc-i-Blava
• Canyelles, Penya Espanyolista 
• Cardedeu-Llinars-Vilamajor, Penya Blanc-i-Blava
• Castellterçol-Moià, Penya Blanc-i-Blava
• Central, Penya Blanc-i-Blava 
• Cornellà, Penya Espanyolista 
• Esparreguera, Penya Blanc-i-Blava
• Esplugues-Sant Just, Penya Blanc-i-Blava
• Flix, Penya Blanc-i-Blava
• Gavà, Penya Blanc-i-Blava 
• Granollers, Penya Blanc-i-Blava
• Hospitalet (L`), Penya Blanc-i-Blava 
• Igualada, Penya Blanc-i-Blava
• Incansables (Els), Penya 
• Juvenil, Peña Españolista
• Juventudes Blanquiazules 
• La Garriga, Penya Blanc-i-Blava
• La Garrotxa, Penya Blanc-i-Blava
• La Roca, Penya Blanc-i-Blava
• Lloret de Mar i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
• Manigua, Gran Penya Espanyolista
• Martorell, Penya Blanc-i-Blava
• Mataró, Penya Espanyolista
• Mollet del Vallès, Penya Blanc-i-Blava
• Montcada i Reixac, Penya Blanc-i-Blava
• Montmeló,  Penya Blanc-i-Blava
• Montsià-Baix Ebre, Gran Penya Espanyolista
• Nova Penya Espanyolista
• Parets-Lliçà, Penya Blanc-i-Blava
• Pineda i l'Alt Maresme, Penya Blanc-i-Blava
• Poblenou, Penya Blanc-i-Blava
• Ponts i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
• Prat (El), Penya Blanc-i-Blava 
• Reus i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
• Rubí, Penya Blanc-i-Blava 
• Sallent, Penya Espanyolista
• Sant Adrià de Besòs, Penya Espanyolista 
• Sant Boi, Penya Blanc-i-Blava
• Sant Celoni i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
• Sant Feliu de Codines, Penya Blanc-i-Blava
• Sant Feliu de Llobregat, Penya Blanc-i-Blava
• Sant Joan Despí, Penya Blanc-i-Blava
• Santa Coloma de Gramenet, Penya Espanyolista
• Sants, Peña Blanquiazul
• Sitges, Penya Espanyolista
• Terrassa, Penya Blanc-i-Blava
• Urgell-Segarra, Penya Blanc-i-Blava
• Vall de Camprodon, Penya Blanc-i-Blava 
• Vall de Ges, Penya Blanc-i-Blava
• Valls, Penya Espanyolista 
• Vic i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
• Vilafranca i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
• Vilanova i la Geltrú, Penya Blanc-i-Blava
• Viviendas del Congreso, Peña Blanquiazul 

Més endavant també s'hi afegirien:

• Colla Blanc-i-Blava de L'Eixample
• Colla Blanc-i-Blava Roger de Llúria
• Penya Blanc-i-Blava d'Olost i Comarca
• Penya Blanc-i-Blava de Santa Coloma de Gramenet 
• Peña Españolista Villa de Madrid
• Penya Espanyolista de Vinaròs
• Penya Periquitos de Banyoles i el Pla de l'Estany  

Del mandat podem destacar diverses gestions dutes a terme per la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol. 

Per una banda, la promoció i formació de penyes. De nova creació, com les penyes de Ponts i Comarca, Caldes de Montbui o Canet de Mar. També la feina duta a terme amb diversos col·lectius per tal de formalitzar-se com a penya: com les anomenades colles de L'Eixample i de Roger de Llúria, així com l'intent de dur per al camí penyístic a Brigadas Blanquiazules a través de la penya Juventudes Blanquiazules.

Per altra banda, crides a l'afició o la gestió del canvi d'ubicació de la zona d'aparcament dels autocars de penyes, que des del 7 d'abril de 1991 aparcarien en el solar situat al començament del passeig de San Juan Bosco (al costat de la plaça Prat de la Riba). Gestions que es van haver de mantenir la Coordinadora amb la Guàrdia Urbana de Barcelona i el mateix RCD Espanyol.

El gran esdeveniment dut a terme per la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol va ser l'impuls per a la celebració del 1r Aplec de Penyes del RCD Espanyol, acte social i festiu que ha perpetuat en el temps i que avui dia encara se segueix celebrant de forma anual. El 17 de febrer de 1991, a Pineda de Mar, el penyisme va celebrar l'Aplec de Penyes, una primera edició organitzada per la Coordinadora amb la col·laboració de la Penya Blanc-i-Blava de Pineda de l'Alt Maresme. Amb l'assistència de més d'un miler i mig de pericos, l'Aplec de Penyes va ser un èxit total, però també va deixar la Coordinadora immersa en un dèficit econòmic greu que va marcar el final del mandat d'Eduard Cubero.

El 23 de maig de 1991, la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol passa a estar encapçalada per Agustí Vilà i Lluís, president de la Penya Blanc-i-Blava d'Esparreguera, que va ser l'únic candidat a presidir-la. En aquest nou mandat l'acompanyarien Facundo Aicart, també de la penya d'Esparreguera; Josep Maria Pastor, de la penya de Vilanova i la Geltrú; Rafel Castillejos, de la penya de Sant Boi; i Manuel Amatller, de la Penya Els Incansables.

Tot i que Eduard Cubero ja ho va intentar en la seva etapa al capdavant de l'entitat, va ser en el mandat de l'Agustí Vilà quan es va aconseguir un consens clar i majoritari per tal de canalitzar la força de la Coordinadora de Penyes en una Federació. Això es va aconseguir gràcies a dos raonaments: en primer lloc, l'estar constituïts en Federació, la forma legal ens donaria una gran força no tan sols jurídica envers els estaments a nivell ciutadà, autonòmic i nacional, sinó que a més, representaria una gran quantitat de gent vinculada a un Club de la categoria del nostre. Actualment la Coordinadora sols està reconeguda per les pròpies penyes i pel Club i per tant fora d'aquest cercle no té cap força legal ni representativa envers cap estament oficial, el que coarta qualsevol acció que es vulgui prendre. En segon lloc, l'inminent creació de les Societats Anònimes Esportives pot portar a que el Club sia dominat per grups econòmics o d'altre caire aliens al que ara és el RCD Espanyol.

S'estipulava, a més, que perquè una penya pogués ser reconeguda per la Federació de Penyes hauria de tenir independència total, estar legalitzada com a tal amb estatuts propis, aprovats en el Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya. Això englobaria el món penyístic en un marc legal i democràtic fins al moment inexistent.

Un any i mig després del naixement de la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol, el 26 de juny de 1991 el penyisme decideix formar i fundar la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona, oficialitzant-la en assemblea constituent el 3 d’octubre de 1991.

 

Dades de l'entitat 

Data de fundació: 25 de gener de 1990

Presidents: Eduard Cubero (1990-1991), Agustí Vilà i Lluís (1991)

Número de Penyes afiliades: 70

____________

Bibliografia

25 anys d'història de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol. Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona. 2016.

Diari de Barcelona. 5 de juny de 1991.

El Españolista. 7 de desembre de 1990; 22 de febrer de 1991. 

Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.

Fons documental de la Penya Blanc-i-Blava Central.

Mundo Deportivo. 2 de febrer de 1991. 

Segura Palomares, Juan (2000). Cent anys d'història del RCD Espanyol. Fundació Privada del RCD Espanyol de Barcelona. 

____________

Agraïments

Santi Prat Gual

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre l'entitat? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 22/01/2026

Readmore...

Peña Españolista Domingo Peiró

El 19 de juliol de 1972, la Peña Españolista Vall decideix en Assemblea General aprovar el canvi de nom de l'entitat i passar a anomenar-se Peña Españolista Domingo Peiró. Però, per què aquest canvi de nom?

El motiu pel qual es decideix que la penya canviï de nom no és del tot clar, i no s'especifica en cap document al qual haguem pogut tenir accés. No obstant això, sí que se'ns plantegen dues teories.

Per una banda, fonts consultades s'inclinen a pensar que aquest canvi de nom pot venir d'una hipotètica fusió entre la Peña Españolista Vall i el Club Deportivo Domingo Peiró, fundat a L'Hospitalet de Llobregat l'any 1956. La unió d'aquestes dues entitats faria sorgir l'any 1972 la Peña Españolista Domingo Peiró.

D'altra banda, si fem cas a l'article de Manuel Segura publicat a Mundo Deportivo dilluns 16 d'agost de 1982, ens topem amb la situació següent: l'any 1956 naixia a L'Hospitalet de Llobregat el Club Deportivo Domingo Peiró, que desapareixeria el 1964. Pocs mesos més tard, ja l'any 1965, li prendria el relleu la Peña Españolista Vall, com a entitat continuadora, que actuaria com a tal fins al 1972, quan es decidiria que la penya havia de canviar de nom reprenent l'original Domingo Peiró. 

El fet que l'any 1982 la Peña Españolista Domingo Peiró celebrés el seu 26è aniversari ens encaixa en l'opció que l'entitat se sentís invariable en el temps i, de fet, la mateixa que havia nascut l'any 1956.

Fos com fos, la Peña Españolista Domingo Peiró agafaria el nom de Domingo Peiró Ribas, una persona estretament relacionada amb l'esport a L'Hospitalet de Llobregat. Va ser el primer president fundador del Centre d'Esports L'Hospitalet, regidor d'esports a l'Ajuntament durant els anys 50 i 60 i va ser el principal promotor de l’antic camp municipal de futbol, la primera gran instal·lació esportiva municipal de L’Hospitalet.

La primera junta directiva de l'entitat estaria presidida per Juan Martínez Martínez, amb Miguel Moreno Jiménez com a vicepresident 1r, Sebastián Miras Fabra com a vicepresident 2n, Juan Martínez Requena com a tresorer, Valentín Vadillo Iglesias com a secretari, Santiago Carazo Quintana com a vicesecretari, i Tirso Sánchez de Gracia, Francisco Manrique Cortijos, Severiano Albújar Domínguez, José Ordóñez Gómez, Juan Coll Moreno, Francisco Martínez Ibáñez, Antonio García Orellana, Miguel Ruiz Cuenca i Pedrlo Calero Llaneli com a vocals.

L'activitat principal de la penya va ser la pràctica del futbol, i els seus equips disputaven els partits com a local al barri de La Florida.

Per part de la penya, destaca l'organització, des de 1974, del Torneig Internacional de Futbol Amateur "Ciutat de Barcelona". La primera edició del torneig es va celebrar els dies 22 i 23 de maig, i va comptar amb equips com l'Inter de Milan i l'AS Marsella. La penya va ser-ne la guanyadora, en vèncer al Marsella a la final per 3-0.

El torneig pretenia promocionar el futbol de categoria d'aficionats i donar un impuls al futbol hospitalenc. A més, el torneig també servia com a excusa per a viatjar, i és que la mateixa Peña Españolista Domingo Peiró va fer una gira per Itàlia i França a principis de setembre per tal de jugar contra Inter i Marsella, retornant així la visita.

La temporada 82/83, la penya va aconseguir l'ascens a 1a Divisió Regional en ocupar la plaça que l'Atlètic Llobregat deixava vacant. Va ser una temporada dura i amb polèmica fins al final, que va portar a la penya a arribar a disputar un partit de desempat contra l'Oliana per tal d'evitar el descens de categoria.

La Peña Españolista Domingo Peiró va tenir activitat fins l'any 1985, moment en què l'entitat deixa de considerar-se una penya de l'Espanyol i passa a ser el club de futbol que duria el nom del barri, La Florida Club de Futbol. 

Dades de la penya

Data de fundació: No consta (19 de juliol de 1972 com a PE Domingo Peiró)

Data d'inauguració: No consta

Data registre Generalitat de Catalunya: No consta

Data registre Federació Catalana de Futbol: 30 de gener de 1973 

Localització: L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

Presidents: Juan Martínez Martínez (1972-?)

Seus socials: No consta

Esdeveniments i efemèrides: Equips de futbol, Torneig Internacional de Futbol "Ciutat de Barcelona"

____________

Bibliografia

Mor Domingo Peiró. L'H Digital. URL: https://lhdigital.cat/noticies/mor-domingo-peiro/ [Última consulta: 16/12/2025].

Mundo Deportivo. 17 de novembre de 1972; 28 d'abril de 1973; 15 de maig, 24 de maig, 18 d'agost de 1974; 16 d'agost de 1982; 18 de maig, 22 de juny, 26 de juny de 1983. 

Peña Españolista Domingo Peiró. Futbol de barri i aficionat. URL: https://futbolcatalan70.blogspot.com/2019/06/pena-espanolista-domingo-peiro.html?view=flipcard [Última consulta: 16/12/2025].

Peña Españolista Domingo Peiró. Federació Catalana de Futbol. Arxiu Nacional de Catalunya.  

____________

Agraïments

David González Vázquez

Santi Prat Gual 

Javier Robles 

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre la penya? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 18/12/2025

Readmore...