El primer Llibre d'Actes de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona s'inicia el 26 de juny de 1991 amb l'acta de la reunió en què la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol, presidida per Agustí Vilà i Lluís, proposa a l'assemblea que sigui una federació de penyes qui aglutini i aixoplugui les ambaixades de l'Espanyol. La proposta és aprovada per unanimitat, i en la mateixa reunió es forma una Comissió integrada pels srs. Brossa, de la Penya Blanc-i-Blava Roger de Llúria; Font, de la Colla Blanc-i-Blava de l'Eixample; Pitarch, de la Penya Blanc-i-Blava d'Olost i Comarca; i Vila, de la Nova Penya que portarà a terme les gestions oportunes per tal de legalitzar-ne estatuts.
Però, arribats a aquest punt, hem d'aclarir un assumpte: realment és així? Realment l'actual Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol neix l'any 1991? Doncs, no. És cert que l'actual Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol comença a treballar l'any 1991, però si ens cenyim als tràmits i fem cas als aspectes purament legals i jurídics, la FCPE no va néixer l'any 1991, sinó més d'una dècada abans.
...Agustí Vilà i Lluís, qui exposa als presents la proposta per a incorporar-se a la Federació Catalana de Penyes del RCE Espanyol, ja constituida, i així legalitzar l'actual Coordinadora. Aquesta frase, extreta de l'acta de la reunió exposada anteriorment, ens dóna una pista del que realment va succeir. L'any 1980, concretament el 22 de desembre de 1980, va néixer una entitat anomenada Federación Catalana de Peñas del RCD Español de Barcelona "Peñaspañol", un organisme que va quedar inscrit de forma legal l'1 de juny de 1981 amb el número 344 del Registre Nacional i amb el número 33 del Registre Provincial. Aquesta entitat va quedar sense activitat poc després de néixer, però en cap moment va ser dissolta. En comptes de fundar una nova entitat que s'anomenés Federació de Penyes de l'Espanyol i se'n creés sense necessitat un duplicat, l'any 1991 la Coordinadora de Penyes el que va fer va ser aprofitar l'entitat ja creada feia més d'una dècada i passar a gestionar-la. D'aquesta forma, l'actual FCPE, per més que sí que comença a funcionar l'any 1991, no és una entitat jurídica creada aquell any, sinó gairebé onze anys abans. Aquest és el motiu pel qual si revisem l'expedient de la FCPE a la Guia d'Entitats de la Generalitat de Catalunya, veiem que està inscrita amb el número 33 i amb data de l'1 de juny de 1981. Dit d'una altra forma: Peñaspañol i l'actual FCPE són la mateixa institució.
Un cop iniciats els tràmits burocràtics, el 12 de setembre de 1991 va quedar formada una Junta Gestora que encapçalaria la FCPE durant els primers compassos, integrada per la junta de la Coordinadora i incorporant nous efectius. Aquesta Junta Gestora la formaven Agustí Vilà i Lluís com a president, Ernest Font Pou com a vicepresident, Manuel Amatller Peidro com a secretari, Facundo Aycart Sancho com a comptador, Jordi Munté Pla com a tresorer, i Josep Maria Pastor Pérez, Lluís Cano Martínez i Rafael Castillejos Santiago com a vocals.
Encara no un mes després, el 3 d'octubre de 1991, té lloc l'assemblea de la FCPE en què s'informa que ja s'ha rebut l'aprovació per part de la Generalitat de Catalunya del nomenament de la Junta Gestora, així com de tenir el llibre d'actes legalitzat i d'haver obtingut la targeta d'identificació fiscal per part d'Hisenda. A més, l'entitat havia modificat el seu nom catalanitzant-lo i eliminant el terme Peñaspañol. Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona havia passat a ser el nom oficial de la federació de penyes de l'Espanyol.
Durant els següents mesos, la FCPE va treballar amb tota una sèrie de modificacions als estatus de l'entitat; modificacions que s'aproven gràcies a suggeriments i acords presos en diferents assemblees. A més, la Junta Gestora dóna pas a unes eleccions per a decidir de forma democràtica qui ha d'encapçalar la FCPE. Les eleccions es convoquen el 2 d'abril de 1992, a les quals es presenta una candidatura encapçalada per Ernest Font, fins llavors vicepresident de la Junta Gestora. Però durant aquest procés sorgeixen divergències que fan que no es vegi clar mitjançant quins estatuts s'ha de seguir el model d'eleccions, si a través dels estatuts antics o fent cas a les modificacions proposades. Aquestes imprecisions fan que el mateix 2 d'abril es decideixi ajornar les eleccions fins que els estatuts definitius de l'entitat estiguin aprovats per la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya, cosa que no passa fins al 15 de maig de 1992. D'aquesta forma es podrà garantir unes eleccions democràtiques que s'ajustin a la legalitat vigent dels estatuts de l'entitat.No és fins al 22 d'octubre de 1992 que té lloc l'Assemblea Extraordinària que nomenaria de forma oficial la primera junta directiva de la FCPE. Abans, però, es va celebrar el 2n Aplec de Penyes del RCD Espanyol. Va ser l'1 de maig de 1992 a la localitat garrafenca de Sitges, organitzat per la Penya Espanyolista de Sitges i amb l'assistència d'uns 2000 aficionats pericos.
1992-1996: Agustí Vilà i Lluís
La Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona va iniciar el seu primer mandat el 22 d'octubre de 1992 després que només es presentés una candidatura per a optar a la presidència de l'entitat. De bon principi, la candidatura era encapçalada per Ernest Font, però seu el cas particular, pretès per Juli Pardo per a ser directiu del club, es va considerar incompatible amb el càrrec de president de la FCPE, i finalment es va descartar el seu posicionament per a dirigir la Federació de Penyes.
Així, doncs, la junta directiva de la FCPE va quedar formada per Agustí Vilà i Lluís com a president, Víctor García Mateu com a vicepresident 1r, Manuel Amatller Peidro com a vicepresident 2n, Lluís Cano Martínez com a secretari, Jordi Munté Pla com a tresorer, i Josep Maria Pastor Pérez, Sergio Fidalgo Piña, Alfonso Lluch Cruellas i Antonio Gomà Sanahuja com a vocals.
La FCPE es reunia en un petit despatx de l'estadi de Sarrià, que compartia amb el futbol base del club. Des d'aquell petit despatx es redactaven les cartes que s'enviaven periòdicament a les penyes i es confeccionaven els cartells que els dies de partit es penjaven a les parets de l'estadi per tal que els penyistes estiguessin informats. En una època en què no hi havia ni xarxes socials, ni internet, ni telèfons mòbils, la informació no arribava als interessats de forma immediata, sinó per vies molt més lentes, però també efectives.
L'inici de la dècada de 1990 va ser convuls socialment. El club passava anys de penúries i cada cop semblava més a prop la venta obligada de l'estadi de Sarrià. L'Espanyol havia passat a ser una Societat Anònima Esportiva; la FCPE, que havia adquirit 200.000 pessetes en obligacions del club, posteriorment va convertir-les en accions. A tot això, cal sumar-li, a més, la inestabilitat esportiva.
La temporada 92/93 acabaria de la pitjor manera. Després que la campanya anterior es patís però finalment se salvés la categoria, aquest cop no hi va haver la mateixa sort, i l'Espanyol va caure al pou de Segona Divisió. L'Aplec de Penyes va celebrar-se l'1 de maig de 1993, un mes i mig abans que finalitzés la Lliga, i ja pronosticava un mal futur. Després dels èxits de les dues primeres edicions, el 3r Aplec de Penyes del RCD Espanyol, celebrat a Santa Coloma de Gramenet, malauradament va resultar una davallada de dimensions importants pel que fa als assistents. La poca asistencia de peñistas al Aplec es la consecuencia del momento socio-económino que vive el club.
Aquest fet també va marcar el futur penyístic més immediat. Amb l'objectiu de refer l'economia de la penya amfitriona, les penyes van decidir en assemblea que havien de donar un cop de mà a la Penya Espanyolista de Santa Coloma de Gramenet, organitzadora de l'acte, venent talonaris per a un sorteig pro-Aplec que obsequiava a l'afortunat amb una càmara de vídeo. Fins i tot Francesc Perelló Picchi, president del RCD Espanyol, va voler involucrar-se en l'assumpte deixant dues idees: proposta al Consell Directiu d'aportar una ajuda econòmica a la penya i que en les properes edicions de l'Aplec l'organització fos conjunta, entre les penyes i l'Espanyol. Ens ha de fer pensar de la rellevància de la situació el fet que el mateix president del club va assistir a diverses Assemblees de la FCPE per tal d'explicar personalment als penyistes la situació econòmica i esportiva de l'Espanyol. Era un moment clau per al futur de l'Espanyol, i des del si del club es volia tenir un contacte directe amb el món penyístic, sempre buscant el seu suport incondicional.
La temporada 1993/1994 que l'Espanyol va jugar a Segona Divisió va estar marcada per l'Operació Futur, un projecte pensat per a reflotar l'Espanyol i no haver de vendre Sarrià. La FCPE va servir d'enllaç per tal que les penyes i els penyistes en poguessin estar informats. Durant aquella mateixa campanya es va intentar instituir el Memorial Ricardo Zamora per a guardonar a la persona que durante la temporada se haya distinguido por su buen haber a favor del RCD Espanyol de Barcelona. Tot i estar aprovat en assemblea, no tenim constància, però, que aquest guardó arribés mai a atorgar-se.
La temporada va acabar, això sí, d'allò més bé: amb la celebració del retorn a Primera Divisió i amb el 4t Aplec de Penyes del RCD Espanyol, organitzat per la Penya Blanc-i-Blava Parets-Lliçà, i que, de nou, va reprendre el camí de èxit. Va ser un Aplec en què, a més, es va estrenar l'himne oficial de les penyes.
Tot i que de bon començament no hi havia penyes interessades en organitzar la cinquena edició de l'Aplec, aquesta finalment va recaure en la Penya Blanc-i-Blava d'Eivissa. Ja a l'octubre de 1994 es comença a informar del que serà l'Aplec, una trobada diferent i amb una infraestructura que, per ara, no s'ha tornat a repetir. És també durant els últims mesos de 1994 quan Juan Segura Palomares, amb càrrec de Relacions Públiques i enllaç de la FCPE amb el club, deixa de pertànyer al RCD Espanyol. La mateixa junta directiva de la FCPE s'encarrega d'organitzar-li un sopar d'homenatge a l'Hotel Barcelona Sants amb l'assistència de més de 200 pericos.
La gestió del cinquè Aplec de Penyes va resultar un desgast molt important per la junta de la FCPE, especialment per al seu president, Agustí Vilà. Tant va ser així, que va arribar a comunicar la seva dimissió en assemblea el 4 d'octubre de 1995. Tot i això, després de la insistència de diverses penyes, va acceptar seguir al càrrec i convocar eleccions per al 19 de febrer de 1996, a les quals, lògicament, no es presentaria. Agustí Vilà, primer president de la FCPE, havia estat al capdavant de l'entitat des de l'inici de les activitats, l'any 1991, i anteriorment havia també acabat presidint la Coordinadora de Penyes. Després de tants anys en primera línia del món penyístic va fer un pas enrere i va passar a gestionar, només, la Penya Blanc-i-Blava d'Esparreguera, de la qual n'era el president.
Tal com ens informa el mateix Agustí Vilà i Lluís al llibre 25 anys d'història de la FCPE: a l'inici de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol hi havia unes 70 o 80 penyes actives. En finalitzar el nostre mandat vam arribar al centenar de penyes.
1996-2000: Josep Ramió Luque
El 19 de febrer de 1996 va ser la data triada per a la celebració de les eleccions a la presidència de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol. Va ser, però, un temps d'incertesa. Al voltant de mig any va estar la FCPE sense una junta directiva en plenes funcions. La junta d'Agustí Vilà encara era al capdavant de l'entitat, però el desgast que va patir feia que pràcticament es pogués considerar que actuava en funcions. A tot això cal sumar-li el fet que en primera instància no es va presentar cap candidatura a presidir la FCPE, i ningú no veia clar el futur de la Federació de Penyes.
No va ser fins l'11 d'abril de 1996 quan es va celebrar una Assemblea Extraordinària de la FCPE i va presentar-se en públic la nova junta directiva. Un jove Josep Ramió Luque, llavors vicepresident de la Penya Periquitos de Banyoles i el Pla de l'Estany, es va veure impulsat, engrescat per a mirar de reconduir el projecte de la Federació de Penyes de l'Espanyol. A en Josep Ramió Luque com a president el van companyar Guillem Alias i Jordi Sanés com a vicepresidents, Sergio Fidalgo com a secretari, Toni Colomina com a tresorer, i José López, Manuel Medrano, Ángel Capilla i Francisco J. Rodríguez com a vocals. Poques setmanes després s'hi afegiria Martí Cañadas, i al setembre també seria Domènec Gómez qui se sumaria al projecte. I és que l'inici del mandat va anar sobre la marxa, veient-les venir. Tal com el mateix president ens diu al llibre 25 anys d'història de la FCPE, Ens vam tirar a la piscina sense saber si hi havia aigua.
Els inicis del mandat van ser prou agitats, i és que només un any i mig després d'iniciar-se enderrocarien l'estadi de Sarrià. El penyisme estava dolgut, disconforme tant amb el club, pel fet d'haver hagut d'arribar a aquest punt, com amb l'Ajuntament de Barcelona pel tracte en la requalificació dels terrenys. Des de la FCPE es van posar en pràctica diverses mesures de protesta, com una mocadorada en el partit Espanyol-Rayo Vallecano del 14 d'abril de 1996.El sisè Aplec de Penyes del RCD Espanyol, el primer del mandat, arribaria encara no dos mesos després d'iniciar-se. Va ser el 2 de juny de 1996, a L'Hospitalet de Llobregat. Una joveníssima Penya Els Pericos de l'Hospitalet va ser l'encarregada d'organitzar-lo.
El canvi de mandat va servir també per a la introducció d'idees noves que es van anar posant en pràctica al llarg dels següents quatre anys. L'organització del Memorial Fernando Lara, un torneig de futbol base entre penyes, va ser una activitat que va comptar amb sis edicions. També es faria realitat la publicació de la revista de la FCPE, que va dur el nom de Fem Pinya. Va ser una revista de la qual se'n van fer quatre números, i que recollia les notícies i activitats del món penyístic, amb tota l'actualitat del moment i entrevistes a penyistes.
També van veure la llum dues modalitats de carnets promoguts per la FCPE: un carnet de suport al futbol femení perico (1000 ptes/temporada) i també un carnet de penyista (500 ptes/any) amb l'objectiu d'ajudar a les finances de la FCPE.
La junta de la FCPE va anar evolucionant al llarg del mandat. Al març de 1997 es presenten diversos canvis: Francisco J. Rodriguez dimiteix del càrrec, i s'incorporen Albert Gómez, Cristina Castell i Maribel Díez.
Banyoles seria la seu del setè Aplec de Penyes del RCD Espanyol, que es va celebrar el 8 de juny de 1997, organitzat per la Penya Periquitos de Banyoles i el Pla de l'Estany.
L'adéu de Sarrià i el trasllat a Montjuïc van comportar canvis importants en tots els sentits. Entre l'afició s'hi respirava por pel futur del club després de deixar Sarrià, però alhora s'hi veia ràbia i orgull per alçar la veu i cridar ben fort que per molts entrebancs que ens hi posessin sempre ressorgiríem.
La FCPE va intentar estar sempre al peu del canó pel que fa al trasllat a Montjuïc, facilitant tota la informació sobre localitats i accessos als penyistes. Fins a dues reunions de penyes es van celebrar al mes de juny de 1997 amb aquest únic objectiu.
La separació d'Irreductibles també va afectar la grada, i per això van néixer diverses iniciatives arrelades a les penyes per tal de promoure l'animació a l'estadi. Ja al juny de 1997 es dóna el nom d'Encís blanc-i-blau per tal d'escalfar la graderia de Montjuïc. Un any més tard, el 2 d'abril de 1998, seria Trempera Perica el nom que s'acabaria donant a la iniciativa de grada jove per part de la FCPE.
El 20 de novembre de 1997, la junta de la FCPE al complet posa els seus càrrecs a disposició de l'Assemblea. Al·leguen diferències amb el club després de diverses peticions per part de la FCPE que no havien tingut resposta per part del club. Veient aquesta situació, la FCPE posa a votació la seva continuïtat, però l'Assemblea dóna suport a l'actual junta per unanimitat. En la mateixa junta, Martí Cañadas deixa la FCPE i el substitueix Francesc Clarés. Abans d'acabar el mandat també formarien part de la junta de la FCPE Joan Romero, Robert Hernando i Jordi Llopis.
El 24 de maig de 1998, l'Aplec de Penyes marxa cap a Sant Boi de Llobregat per a la celebració de la seva vuitena edició. La Penya Blanc-i-Blava de Sant Boi en va ser l'organitzadora.
Un dels punts forts del mandat d'en Josep Ramió va ser la informatització de l'entitat. Durant els quatre anys, es va aconseguir fer un cens de penyes i penyistes, cosa que va aportar dades prou significatives. Es van acreditar 6.000 penyistes socis del RCD Espanyol, en un moment en què el club tenis uns 16.000 socis; és una xifra important, que va demostrar al club el poder que podien arribar a tenir les penyes. També es va dotar a la FCPE d'un ordinador, es va crear la primera pàgina web de l'entitat (presentada en Assemblea el 29 d'abril de 1999), el primer correu electrònic, i es va teballar perquè totes les penyes tinguessis un correu electrònic propi.La FCPE va formar part de la Comissió del Centenari del RCD Espanyol. Mitjançant una votació celebrada el 19 d'octubre de 1998, es va escollir Vicenç Nos i Melich, president de la Penya Blanc-i-Blava de Terrassa, com a representant de les penyes en la Comissió del Centenari, un grup de treball del qual en sortirien iniciatives com la Plantada d'Arbres, un Torneig de Futbol7 o el patrocini de l'expedició "L'Espanyol al cim".
El 19 de desembre de 1998 se celebra la primera edició d'una iniciativa que, com l'Aplec de Penyes, ha perdurat en el temps fins a l'actualitat. La Gala de Penyes naixia per a lliurar tota una sèrie de guardons i distincions que donessin valor a la tasca no només de les penyes, sinó de tot l'espanyolisme. L'Hotel Plaza, de Barcelona, va ser l'indret escollit per una celebració que aplegaria un centenar i mig de penyistes.El 15 de febrer de 1998, l'entranyable i estimat Pepe Mauri traspassava i deixava una gran tristor al món blanc-i-blau. L'afició espanyolista va voler que la figura d'en Mauri restés per sempre a la seva Barcelona natal, i per a això la mateixa Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol va iniciar els tràmits per tal que l'Ajuntament de Barcelona concedís el nom d'un carrer de Sarrià al bo d'en Pepe Mauri. La seva petició va ser acceptada per part de l'Ajuntament, però amb la puntualització de l'ordenança de la Ponència del Nomenclàtor de les Vies Públiques de la ciutat, que especificava que no es podia posar el nom d'una persona a un espai públic fins que no haguessin passat cinc anys de la seva mort. No dubteu que en el moment en què es compleixin els cinc anys de la seva desaparició, es tornarà a parlar del tema i s'arribarà a un acord afirmatiu, deia Joan Fuster i Sobrepere, regidor-ponent de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, en la carta de resposta a la FCPE. No tenim constància, però, que cinc anys després de la petició se'n tornés a parlar.
Abans d'acabar el mandat, Josep Ramió encara va encapçalar una edició més tant de l'Aplec com de la Gala de Penyes. El 27 de juny de 1999 el novè Aplec de Penyes del RCD Espanyol es va celebrar al Prat de Llobregat. Cinc mesos després, el 20 de novembre, la segona Gala de Penyes del RCD Espanyol tindria lloc a l'Hotel NH de Mataró.
El 13 de gener del 2000 se celebra l'última Assemblea de penyes de la junta. Josep Ramió deixava la presidència de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol després de quatre anys al capdavant d'una institució que havia aconseguit pràcticament doblar la xifra de penyes, arribant a la vora de les 190 penyes registrades. El 9 de març del 2000 seria el dia escollit per celebrar uns nous comicis als quals no optaria a la reelecció.
2000-2005: Vicenç Nos Melich
(en construcció...)
2005-2008: Ramon Rius Marín
(en construcció...)
2008-2016: Alberto Ariza Navarro
(en construcció...)
2016-2017: Alfred Puig i Guiu
(en construcció...)
2017-2021: Araceli Pérez Gómez
(en construcció...)2021-2025: Anton Roig Lasheras
(en construcció...)
2025-act.: Silvia Rodríguez de la Gándara
(en construcció...)
Dades de l'entitat
Data de fundació: 22 de desembre de 1980 (com a Federación de Peñas del RCD Español de Barcelona "Peñaspañol")
Presidents: Agustí Vilà i Lluís (1991-1996), Josep Ramió Luque (1996-2000), Vicenç Nos Melich (2000-2005), Ramon Rius Marín (2005-2008), Alberto Ariza Navarro (2008-2016), Alfred Puig i Guiu (2016-2017), Araceli Pérez Gómez (2017-2021), Anton Roig Lasheras (2021-2025), Silvia Rodríguez de la Gándara (2025-act.)
Número de Penyes afiliades: -
____________
Bibliografia
25 anys d'història de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol. Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona. 2016.
Blanc i Blau. 7 de novembre de 1998.
Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona. Guia d'Entitats de la Generalitat de Catalunya. URL: https://justicia.gencat.cat/ca/serveis/guia_d_entitats/detall/?idEntitat=1583 [Última consulta: 2 de maig de 2026].
Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.
Fons documental privat de Daniel Pérez Massó.
Primer Equip. 22 de febrer, 31 de maig, 29 de novembre de 1999.
____________
Agraïments
Eduard Fernàndez Gironès
Santi Prat Gual
____________
Col·labora-hi!
Tens més informació sobre l'entitat? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva!
____________
Última actualització: 06/08/2026






Publicar un comentario