La Peña Españolista Juvenil neix al bar El Velódromo, de Barcelona, on té lloc la primera reunió de la que esdevindria junta fundadora de l'ambaixada. Carlos del Castillo Soler, impulsor de la iniciativa, n'agafa la presidència, tot acompanyat per José Bernardo Tormo, Luis Bartolomé i Pablo Moral.
La fundació de la Peña Españolista Juvenil va comptar amb el suport del RCD Espanyol, que va veure amb molt bons ulls una iniciativa que, al cap i a la fi, responia a la necessitat d'agrupar, coordinar i ubicar la gent més jove al Gol Sud de l'estadi de Sarrià. Manuel Méler seria una gran avalador de la penya. A més, els socis de la penya aconseguien un descompte molt considerable en el carnet de soci del club. Tenint en compte que un soci normal del RCD Espanyol abonava 7.500ptes, els socis de la PEJ en pagaven 2.500pts. Un preu avantatjós respecte de la resta d'associats.
Si bé aquesta idea era molt positiva per a captar jovent, no es va veure de forma tan alegre des d'algun altre sector espanyolista. Jordi Llopis, en el seu llibre GPE Manigua, el reforç d'un sentiment, ens ho explica així: a mitjan anys vuitanta l'Espanyol s'inventa una nova penya, la Penya Juvenil, que neix apadrinada pel mateix club (Pedro Tomás Marqués, gerent del club, hi tingué molt a veure). Va ser un veritable greuge comparatiu amb la resta de penyes fundades fins aleshores. La Penya Juvenil no tenia local propi, però els seus membres es podien reunir a Sarrià, en una dependència facilitada pel club. Ser soci d'aquesta penya, a més, representava poder-ho ser de l'Espanyol amb un significatiu descompte en la quota.
El cert és que amb el naixement de la Peña Españolista Juvenil, el Gol Sud de Sarrià, que fins aleshores estava animat per la GPE Manigua i la Penya Els Incansables, va passar a ser completament Juvenil.
El 13 de gener de 1983 es va inaugurar la PEJ, que en aquell moment ja comptava amb més de 600 socis. L'acte es va celebrar a l'estadi de Sarrià, i hi va assistir el president de l'Espanyol Antoni Baró, a més dels jugadors de la pedrera que jugaven al Primer Equip. La penya, que aniria aumentant el número de socis paulatinament, n'arribaria a tenir més de 1.500, batent així tot tipus de pronòstics.
La Peña Españolista Juvenil té la seva primera seu social al número 300 del carrer de Córcega, és a dir, a les antigues oficines del club. Allí va estar-hi un parell d'anys fins que l'ambaixada es trasllada al mateix estadi de Sarrià, en un espai situat sota la tribuna.
El 6 de febrer del mateix 1983 la penya s'estrena en un derbi a Sarrià. La PEJ era un gran focus d'animació al Gol Sud de l'estadi blanc-i-blau, que donava color i festa als partits, però ho era també a domicili, i no només en el futbol, sinó també anant a donar suport a les altres seccions del club, com el voleibol o el bàsquet, esport aquest últim que va donar una forta empenta per al creixement de l'ambaixada.
A meitats de 1983, comença un acostament de Peña Blanquiazul cap a la Juvenil. La Central, que ja feia temps que discutia de forma interna sobre la falta de jovent i de relleu generacional a l'ambaixada, decideix contactar amb la PEJ per a tratar de incorporar a nuestra Peña la Juvenil Españolista, que ha reclutado en sus filas a numerosos socios, tal com fan constar en l'acta del 10 de juny de 1983. Aquest és un tema recurrent al llarg del temps, però que acaba el 15 d'octubre de 1988, quan a l'acta de la reunió de la Central es diu que el sr. Rovira plantea la posibilidad de unirse con la Peña Juvenil, pero, tras varias opiniones de directivos, se decide no perder el tiempo, teniendo en cuenta la postura de dicha Peña.
Al gener de 1984 la penya celebra el seu primer aniversari. En l'acte, que va tenir lloc a la discoteca NO, situada al carrer Aribau-Travessera de Gràcia, es van lliurar diversos guardons. Un, el de la millor afició forània, però, no es va entregar fins al 5 de febrer, quan l'Espanyol va visitar El Sadar: Antes de iniciarse [el partit] la Peña Juvenil del RCD Español entregó una placa “a la mejor afición foránea 82-83” a José Mari Azcueta, uno de los socios más antiguos en representación de la masa social del club, detalle que fue largamente aplaudido por el público pamplonica.
El 27 de juliol de 1987, succeeix un fet que marcaria el futur de l'ambaixada. Carlos del Castillo, president de la penya, pateix un accident de trànsit i, tràgicament, mor tres dies més tard en no poder-ne superar les greus ferides. Tenia només 23 anys, i la seva va ser una pèrdua molt sentida a tot el món perico. Carlos del Castillo era un líder, una persona proactiva, i hagués arribat a ser el president de l'Espanyol si no fos per aquell maleït accident, tal com expressen antics companys seus de junta.
El record de Carlos del Castillo és sempre present i al llarg dels anys han estat moltes les mostres d'estima que ha rebut. Abans de començar el primer partit a Sarrià després del decès, l'Espanyol-Celta del 29 d'agost de 1987, es va guardar un respectuós minut de silenci en record seu. El mateix RCD Espanyol va fer restaurar el retaule de l'església d'Arenys de Mar en honor seu. El 30 de juliol de 2021, l'actual Penya Juvenil Espanyolista 1991 li va retre un homenatge com a acte emmarcat en el 30è aniversari de l'ambaixada.
Tot i que va seguir sent una penya activa, i va voler continuar tot el llegat que havia deixat el seu president, la inesperada i tràgica mort de Carlos del Castillo no va fer més que fer trontollar el si de la Peña Españolista Juvenil.
Lluís Bartolomé va agafar el relleu de Carlos del Castillo al capdavant de la PEJ, però ocuparia el càrrec només fins al novembre de 1988, quan la penya la passaria a presidir José Ignacio Castelló Ribera, incorporat a la penya pocs mesos després de la fundació.
El 24 de gener de 1988, en la seva visita a Las Gaunas, la PEJ lliura una placa al CD Logroñés en homenatge al seu ascens per primer cop a Primera Divisió.
El llarg dels anys, la PEJ ha viatjat per tot arreu. No només a cada racó dins el territori espanyol, on va arribar a desplaçar sis autocars a Pamplona, per posar només un exemple, sinó també a l'estranger, seguint l'Espanyol a indrets com Praga, Bruges, Leverkusen, etc. La conviència social que es vivia als desplaçaments, en una època en què aquest tipus de viatges no eren senzills, va fer tenir èxit i popularitat a la penya.
Per sempre quedarà el record també del popular Manolo El del Bombo a les grades de Sarrià vivint la Copa de la UEFA del 88. A les semifinals de la competició, va ser la Peña Españolista Juvenil qui va contractar els serveis de l'animador, que, juntament amb la Charanga Marcilla d'Osasuna, van ajudar a donar ambient i caliu.
En els últims temps de la PEJ es va viure un descens de socis. Mentre Brigadas Blanquiazules, situats també al Gol Sud, creixia en número, la Juvenil veia com cada vegada arrossegava menys socis. Tot i que la penya va intentar tornar a captar jovent, malauradament no va acabar d'aconseguir-ho. A més, cal dir que el descompte de soci jove de l'Espanyol, que en principi només era destinat als socis de la PEJ, va acabar sent per a tot jovent del club, i això va fer que no calgués expressament ser soci de la penya per a gaudir-ne.
Factors com l'edat dels membres de la junta, el fet de no trobar relleu generacional, els enfrontaments amb BB.BB. i la immersió del club en una mala situació institucional van dificultar la continuïtat de la penya fins al punt en què a finals de 1989 la junta directiva de la PEJ decideix abandonar el projecte.
Gairebé dos anys després de la desaparició de la Peña Españolista Juvenil, un nou grup de pericos van voler recuperar l'esperit de Carlos del Castillo refundant l'ambaixada. El 19 de setembre de 1991 naixeria la nova Penya Juvenil, l'actual Penya Juvenil Espanyolista 1991.
Dades de la penya
Data de fundació: Temporada 1981-1982
Data d'inauguració: 13 de gener de 1983
Localització: Barcelona
Presidents: Carlos del Castillo Soler (1982-1987), Lluís Bartolomé (1987-1988), José Ignacio Castelló Ribera (1988-1989)
Seus socials: C/ Còrcega, 300, Dependència a l'estadi de Sarrià
Esdeveniments i efemèrides: Acte inaugural, desplaçaments, torneig de futbol sala, lliurament de trofeus, actes socials, celebració d'aniversaris, animació
____________
Bibliografia
As. 9 d'abril de 1988.
Diari de Barcelona. 17 d'abril de 1988.
Dicen. 21 de gener de 1985.
El Mundo Deportivo. 15 de desembre de 1982; 9 de gener, 31 de gener, 15 d'octubre de 1983; 3 d'abril, 7 de maig, 2 de juny, 13 d'octubre, 1 de novembre de 1984; 29 de març, 19 d'abril, 16 de maig, 30 de maig, 26 d'octubre, 17 de novembre, 20 de novembre, 23 de novembre, 29 de novembre, 30 de novembbre, 1 de desembre, 3 de desembre, 5 de desembre, 10 de desembre de 1985; 1 de març, 2 de juliol, 8 d'agost, 28 d'agost, 3 de setembre, 13 de setembre, 27 de setembre, 19 d'octubre, 21 d'octubre, 1 de novembre, 5 de desembre, 9 de desembre de 1986; 25 de febrer, 30 de març, 15 d'abril, 30 d'agost, 24 de setembre de 1987; 21 de gener, 6 de febrer, 12 de març, 17 de març, 18 de març, 21 de març, 25 de març, 30 de març, 19 d'abril, 15 de maig, 22 de setembre, 24 de setembre, 26 de setembre, 28 de setembre, 2 d'octubre, 11 d'octubre, 16 de novembre, 30 de novembre de 1988; 20 de febrer, 22 de febrer, 23 de febrer, 20 d'abril, 21 d'abril, 10 de maig, 18 d'octubre, 22 d'octubre, 2 de desembre de 1989.
El Periódico. 17 de març, 21 d'abril de 1988.
Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.
Fons documental de la Penya Blanc-i-Blava Central.
Fons documental privat de José Ignacio Castelló.
Fons documental privat de Sergio Requena.
Llopis, Jordi (2010), GPE Manigua, el reforç d'un sentiment. Barcelona. Editorial 23 perico.
La Vanguardia. 11 de gener, 1 de febrer de 1983; 6 de febrer, 13 d'octubre, 27 d'octubre de 1984; 18 de gener, 19 de gener, 13 de maig de 1985; 20 d'abril, 7 de setembre, 19 d'octubre de 1986; 28 de juliol, 31 de juliol, 1 d'agost, 30 d'agost de 1987; 24 de gener, 12 de març, 14 de març, 20 de març, 8 d'abril, 17 de maig, 22 d'abril, 26 de setembre de 1988; 23 de febrer, 1 de maig de 1989.
RCD Espanyol 1900-2021. Fundació Privada del RCD Espanyol. 2021.
RCD Español. Número 3. Juliol de 1982.
Sport. 17 de gener de 1985; 7 de febrer, 14 de març, 17 de març, 21 d'abril de 1988.
____________
Agraïments
José María Bursón Cot
José Ignacio Castelló Ribera
Santi Prat Gual
Sergio Requena Martínez
José Bernardo Tormo Bozzo
____________
Última actualització: 03/07/2025
Publicar un comentario