Tot i fundar-se l'any 1951, la Peña Blanquiazul va haver d'esperar al 4 de juliol de 1953, és a dir, gairebé dos anys sencers, a iniciar la seva activitat. Aquests vint-i-quatre mesos de suspensió d'activitat van ser obligats abans no van rebre l'aprovació governativa dels Estatuts.
Només dos mesos després de l'inici de les activitats, el 14 de setembre de 1953, tenim la primera referència en relació a un dels objectius clars que tindria la penya durant més de tres dècades: l'expansió del penyisme blanc-i-blau.
El 14 de setembre de 1953 se cita en acta de reunió del Consell Directiu de la penya els tràmits que s'estan duent a terme per a la creació de la primera Delegació de la Peña Blanquiazul, que naixeria poc més tard a L'Hospitalet de Llobregat.
La Peña Blanquiazul, tot i ser, de facto, una penya, podem considerar-la com la primera entitat blanc-i-blava els objectius de la qual són aglutinar, aixoplugar, coordinar i incentivar la creació de noves penyes. En altres paraules, podríem considerar la Peña Blanquiazul com la primera Federació de Penyes de l'Espanyol. Així mateix definia l'entitat Luis Armillas, president de la penya, en una entrevista de gener de 1955 a la revista esportiva Lean: Más que una peña, somos una federación de las peñas blanquiazules diseminadas por toda Cataluña, que son delegaciones de la nuestra y todas con carácter polideportivo.
Des de 1953 fins a 1984, van ser més de 30 anys en què la Peña Blanquiazul, que actualment s'anomena Penya Blanc-i-Blava Central, va celebrar la fundació de gairebé una vuitantena de Delegacions. Durant aquestes tres dècades van encapçalar la penya fins a cinc presidents, i tots ells van creure que un dels pilars fonamentals de la penya era l'expansió i dinamització de la xarxa penyística arreu del territori, i no només català, sinó també arreu d'Espanya. Luis Armillas García, (1953-1965), Apolinar Landajo Martín (1965-1968), Ricardo Palau Mas (1968-1975), Manuel Almaraz Álvarez (1975-1977) i Mariano Adán Muñoz (1977-1984) van ser els presidents de la Peña Blanquiazul quan es van fundar totes les seves Delegacions.
A continuació enumerem les Delegacions de la Peña Blanquiazul per ordre de numeració i, al final, ordenades per ordre alfabètic, aquelles de les quals desconeixem si se'ls va atorgar un número:
- 1 - Hospitalet-La Torrassa
- 2 - Cornellà de Llobregat
- 3 - Sant Andreu
- 4 - Gràcia
- 5 - Navàs
- 6 - Ulldecona
- 7 - Granollers
- 8 - Sabadell
- 9 - Lleida
- 12 - Arenys de Mar
- 14 - Igualada
- 15 - Blanes
- 17 - Badalona
- 21 - Vilafranca del Penedès
- 25 - Figueres
- 26 - Centelles
- 27 - Tortosa
- 30 - Gandesa
- 31 - Gironella
- 32 - Calella
- 33 - Manlleu
- 34 - Horta
- 35 - Vilanova de Bellpuig
- 38 - Els Incansables
- 39 - Palamós
- 41 - Viviendas del Congreso
- 42 - Ciutat Satèl·lit de Cornellà
- Artés, Artesa de Segre, Avinyó, Barberà del Vallès-Ciutat Badia, Barceloneta, Breda, Caldes de Montbui, Camprodon, Can Tunis, Cardona, Castellbell i el Vilar, Clot-Sant Martí, De Felipe, Esparraguera, Esplugues-Sant Just, Figueres (1975), Flix, Granollers (1975), Job, La Garriga, La Jonquera, La Roca del Vallès, Llinars del Vallès, Lloret de Mar, Madrid, Manresa, Maó, Maragall, Martorell, Mataró, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Móra la Nova, Navarcles, Navàs (1975), Oliana, Parets del Vallès, Poblenou, Reus, Sant Boi, Sant Carles de la Ràpita, Sant Feliu de Codines, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Quintí de Mediona, Sants-La Bordeta, Sarrià, Sitges, Tamarit de Llitera, Tàrrega, Terrassa, Vic, Vilanova i la Geltrú.
Si mirem amb deteniment la llista, ens adonarem que la Peña Blanquiazul és mare de diverses penyes que encara tenen activitat avui dia.
A més, tenim constància que hi va haver molts altres intents de creació de Delegacions en altres indrets que, per un motiu o un altre, no van arribar a materialitzar-se. Es va intentar fundar Delegacions a municipis com Amer, Andorra, Binéfar (Osca), El Prat de Llobregat, Guineueta (barri barceloní), Haro (Logronyo), Huelva, L'Escala, Malgrat de Mar, Premià de Mar, Santa Maria de Corcó, Taradell, Tona...
La Peña Blanquiazul va ser, a més, la primera entitat que va organitzar una trobada de Delegacions, el primer Aplec de Penyes. Va ser diumenge 12 de desembre de 1976, en un acte emmarcat en el programa d'activitats del 25è aniversari de la Central. Al Monestir de Montserrat es va organitzar un Gran Aplec de les 30 Penyes Blanc-Blaves de tota la Regió.
Quinze anys més tard, l'acte es repetiria a Pineda de Mar, organitzat per la Penya Blanc-i-Blava de Pineda de Mar i Comarca, sota la direcció de la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol, i abraçant totes les penyes de l'Espanyol, tant les blanc-i-blaves com les espanyolistes.
El fet que les noves entitats fossin Delegacions de la Peña Blanquiazul i no pas noves institucions independents inscrites al registre governatiu es debia a diversos motius, un dels quals era precisament evitar tota la burocràcia oficial. A més, d'aquesta manera les Delegacions naixien embolcallades en una entitat que els assessoraria i els ajudaria en el que calgués. Això sí, per a ser una Delegació oficial de la Peña Blanquiazul s'havien de complir diverses premisses.
En primer lloc, s'havien de complimentar una sèrie de documents que calia presentar a la penya matriu. Entre aquests documents hi constava una acta fundacional, una petició o súplica per tal d'aconseguir el vist-i-plau per a esdevenir Delegació, i una carta signada mitjançant el president es comprometia a utilitzar la Delegació només amb finalitats esportives, no pas polítiques. A més, el 14 de març de 1954 es va incorporar el següent requisit: per a constituir una Delegació dins la ciutat de Barcelona calia tenir un mínim de 50 socis; si la Delegació era de fora de la capital, el mínim de socis per a fundar-la era de 25. Un cop presentada i revisada la documentació, la Central donava l'autorització i la Delegació ja podia començar a actuar.
Les Delegacions es regien per uns estatuts, aprovats pel Ministerio de Gobernación el 13 de juliol de 1967, i pagaven una quota a la Central, que depenia del número d'associats que tinguessin.
Després de gairebé tres dècades amb aquest sistema de penyes, a finals de la dècada de 1970 la Peña Blanquiazul va patir conflictes amb diverses de les seves Delegacions, que demanaven l'ús lliure del seu nom i una personalitat jurídica pròpia. Aquestes diferències van originar la creació de la Federación Catalana de Peñas del RCD Español de Barcelona, l'any 1980. Aquesta nova entitat, però, va tenir una vida efímera i, un cop dissolta, la relació entre la Peña Blanquiazul, que llavors ja utilitzava també el nom de Penya Blanc-i-Blava o Penya Blanc-i-Blava Central, i les seves Delegacions va canviar.
Les Delegacions van anar guanyant independència i creant els seus propis estatuts, i la Peña Blanquiazul va anar deixant de ser l'entitat aglutinadora de totes les seves Delegacions, que ja utilitzaven el seu nom propi de Penya Blanc-i-Blava. L'última Delegació constituïda al si de la Penya Blanc-i-Blava Central va ser la Peña Blanquiazul de Barberà del Vallès-Ciutat Badia, l'agost de 1984. Dèiem adéu a la Peña Blanquiazul com a entitat suprapenyística i ens quedàvem amb una Penya Blanc-i-Blava Central que continuaria la seva labor de difusió de l'espanyolisme com una penya més.
Dades de l'entitat
Data de fundació: 1951 (1953 amb funcions suprapenyístiques)
Presidents: Luis Armillas García, (1953-1965), Apolinar Landajo Martín (1965-1968), Ricardo Palau Mas (1968-1975), Manuel Almaraz Álvarez (1975-1977) i Mariano Adán Muñoz (1977-1984)
Número de Delegacions: 79
____________
Bibliografia
Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.
Fons documental de la Penya Blanc-i-Blava Central.
Fons documental privat de Daniel Pérez Massó
____________
Agraïments
Santi Prat Gual
____________
Col·labora-hi!
Tens més informació sobre l'entitat? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva!
____________
Última actualització: 30/10/2025
Publicar un comentario