jueves, 30 de octubre de 2025

Peña Deportiva Manigua i Gran Penya Espanyolista Manigua

0 comentarios
 

Ens situem l'any 1954, en un moment en què hi ha una penya perica que s'ha fundat fa només tres anys i en fa menys d'un que ha començat a treballar, de valent, per a la difusió de l'espanyolisme arreu del territori. L'any 1953 va començar una etapa d'empenta i expansió penyística amb la Peña Blanquiazul i les seves Delegacions.

El 15 de maig de 1954, després de consolidar tres ambaixades a L'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Andreu del Palomar, la Peña Blanquiazul funda una nova Delegació a Gràcia. Aquesta nova entitat, que va rebre el número 4 de les Delegacions de la Central, treballa al si de la penya matriu encara no un any. Discrepàncies en la gestió de l'entitat per part de la junta directiva fan que la Delegació de Gràcia decideixi desvincular-se de la Central i crear la seva pròpia penya.

El 6 de maig de 1955, es presenten al Govern Civil els estatuts de la nova Peña Deportiva Españolista, formada pels fins llavors integrants de la Delegació de Gràcia. La mateixa Peña Deportiva Españolista patiria una escissió l'any 1957, per la qual va néixer una nova ambaixada, la Peña Deportiva Manigua.

És aquesta última qui encetaria una nova etapa, com la Peña Blanquiazul, en què es treballaria per a l'expansió i la difussió del sentiment espanyolista a través de la creació de noves penyes, anomenades també Delegacions.

L'any 1959, la Peña Deportiva Manigua funda la seva primera Delegació al barri barceloní de Verdum. No tindria temps per a crear-ne més, ja que pocs mesos després, el 21 de maig de 1960, la Peña Deportiva Españolista i la Peña Deportiva Manigua decideixen tornar a unir forces, i es fusionen adquirint així el nom de Gran Penya Espanyolista Manigua.

Amb el naixement de la Gran Penya Espanyolista Manigua, el RCD Espanyol compta ja amb dues grans penyes que, a la vegada, fan totes les funcions del que entenem avui dia que és una Federació de Penyes. Tant la Peña Blanquiazul com la GPE Manigua incentivaven la creació de noves penyes, totes dues donaven suport a les seves Delegacions, i totes dues treballaven per a difondre el sentiment perico arreu. A més, les seves seus socials servien també com a punt de venda d'entrades per a partits, cosa que facilitava molt la dinamització de les tasques per a promoure l'assistència a l'estadi de Sarrià.

Des de 1959 fins a principis dels anys 80, la Peña Deportiva Manigua primer, i tot seguit la Gran Penya Espanyolista Manigua, van comptar amb fins a set Delegacions. A continuació les enumerem per ordre alfabètic: 

Els presidents de la Peña Deportiva Manigua i de la Gran Penya Espanyolista Manigua durant la vintena d'anys que van comptar amb Delegacions van ser Laureano Muñoz Campos (1959-1960), Jaume Massagué Mateu (1960-1969), Emili Salellas Ribera (1969-1972), Miquel Bieto Fortuny (1972-1977) i Santiago Ferré Ferriols (1977-1985).

Tot i que, lògicament, per a crear una nova Delegació calia complir una sèrie de requisits, cal dir que una diferència clara de gestió entre les Delegacions de totes dues penyes matrius era que les Delegacions de la GPE Manigua no pagaven una quota d'afiliació a la seva penya mare, cosa que les Delegacions de la Peña Blanquiazul sí que havien de fer.

Un exemple més de la importància i la rellevància que tenien tant la Peña Blanquiazul com la Gran Penya Espanyolista Manigua dins el panorama social perico és l'homenatge que van rebre totes dues a les celebracions del 75è aniversari del RCD Espanyol. Dijous 9 d'octubre de 1975, a las nueve y media, homenaje a las Peñas Blanquiazul y Españolista en las personas de sus presidentes. I és que els seus presidents van ser els representants de la quarantena de penyes (penyes i delegacions, és clar) de què comptava l'espanyolisme en aquell moment.

Entre finals dels anys 70 i principis de la dècada de 1980, coincidint amb uns anys de problemàtiques entre la Peña Blanquiazul i algunes de les seves Delegacions que originen la fundació de la Federación de Peñas del RCD Español de Barcelona, les delegacions encara existents de la Gran Penya Espanyolista Manigua deixen el seu estatus de delegació i passen, com la resta, a ser penyes de ple dret. Dèiem adéu a la GPE Manigua com a entitat suprapenyística i ens quedàvem amb una Manigua que continuaria la seva labor de difusió de l'espanyolisme com una penya més.

 

Dades de l'entitat 

Data de fundació: 1955 (1959 amb funcions suprapenyístiques)


Presidents: Laureano Muñoz Campos (1959-1960), Jaume Massagué Mateu (1960-1969), Emili Salellas Ribera (1969-1972), Miquel Bieto Fortuny (1972-1977) i Santiago Ferré Ferriols (1977-1985).

Número de Delegacions: 7

____________

Bibliografia

Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.

Fons documental de la Penya Blanc-i-Blava Central.

GPE Manigua. Història. URL: http://www.gpemanigua.com/Historia.htm [Última consulta: 26 de novembre de 2025] 

Llopis, Jordi (2010), GPE Manigua, el reforç d'un sentiment. Barcelona. Editorial 23 perico. 

Programa d'actes del 75è aniversari del RCD Espanyol. Octubre de 1975. 

____________

Agraïments

Daniel Bosch Pascual

Santi Prat Gual

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre l'entitat? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 30/10/2025