Peña Españolista Pepe Mauri

El 15 de desembre de 1995 se signa l'acta fundacional de la Peña Españolista Pepe Mauri, ambaixada que va lluir el nom de José Mauri Carbonell, davanter centre que va defendre la samarreta blanc-i-blava durant sis temporades, de 1951 a 1957, sent així membre de l'equip de l'oxigen. 

Pepe Mauri, tal com era popularment conegut, va ser sempre una persona molt estimada a Can Perico. A més de jugador, va desenvolupar tasques d'entrenador del futbol base, fins a arribar a al Primer Equip, va fer de secretari tècnic i va ser membre del Consell d'Administració, dintre del qual va dirigir l'àrea social del club i va estar estretament relacionat amb les penyes, així com amb el futbol femení perico. Pepe Mauri era membre d'una gran família espanyolista, nebot de l'exjugador dels anys vint Teodoro Mauri Moreno i pare d'Eduard Mauri Montero, qui fou jugador a la dècada de 1980 i posteriorment metge del club.

La Peña Españolista Pepe Mauri naixia per promoure la figura d'en Pepe Mauri, però no seria la seva primera penya, ja que al 1953 també trobem referències de la Peña Mauri.

Amb Salvador García de San Nicolás com a president, la junta directiva de la penya va quedar formada també per Jordi Garcia Ferrer com a vicepresident 1r, Rafael Sánchez Cobo com a vicepresident 2n, Juan José Ruíz Carro com a secretari, Francisco Javier Gutiérrez Colom com a tresorer, José Carlos Fernández Aguilar com a comptador, i Fernando Beltrán Mata com a vocal. La seva seu social es trobava al número 15 del carrer de Callao, a la ciutat de Barcelona.

Divendres 22 de novembre de 1996, es va celebrar la inauguració de la penya, acte que va comptar amb l'assistència, entre altres, de Rafa Marañón com a president de l'Agrupació de Veterans i del president del RCD Espanyol Francesc Perelló Picchi. 

Poc més de dos anys després de la fundació de la penya, el 15 de febrer de 1998, l'entranyable i estimat Pepe Mauri traspassava i deixava una gran tristor al món blanc-i-blau. L'afició espanyolista va voler que la figura d'en Mauri restés per sempre a la seva Barcelona natal, i per a això la mateixa Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol va iniciar els tràmits per tal que l'Ajuntament de Barcelona concedís el nom d'un carrer de Sarrià al bo d'en Pepe Mauri. La seva petició va ser acceptada per part de l'Ajuntament, però amb la puntualització de l'ordenança de la Ponència del Nomenclàtor de les Vies Públiques de la ciutat, que especificava que no es podia posar el nom d'una persona a un espai públic fins que no haguessin passat cinc anys de la seva mort. No dubteu que en el moment en què es compleixin els cinc anys de la seva desaparició, es tornarà a parlar del tema i s'arribarà a un acord afirmatiu, deia Joan Fuster i Sobrepere, regidor-ponent de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, en la carta de resposta a la FCPE. No tenim constància, però, que cinc anys després de la petició se'n tornés a parlar.

Des de 1998 fins a 2005, coincidint amb la celebració anual de l'Aplec de Penyes del RCD Espanyol, es va celebrar un partit de futbol femení amb el nom de Memorial Pepe Mauri.

El 3 de desembre de 1998 van començar una sèrie d'actes commemoratius per a celebrar el segon aniversari de la penya: un partit de futbol entre l'Agrupació de Veterans del RCD Espanyol i l'equip de la penya, una conferència a càrrec d'Edu Mauri sobre medicina esportiva, un col·loqui sobre la figura de Pepe Mauri, així com un sopar en què es va lliurar la primera edició del Trofeu Pepe Mauri al Millor Espanyolista de 1998. 

El 15 de febrer del 2000, a l'Hotel Avenida Palace de Barcelona, la Peña Españolista Pepe Mauri va assistir i participar del la tercera edició del Premi Blanc i Blau, acte organitzat pel diari Blanc i Blau, que va servir com a homenatge a l'expresident perico Manuel Méler.  

Divendres 14 d'abril de l'any 2000, la penya va celebrar el seu quart aniversari. Ho va fer a l'Hotel Calderón, entre més d'un centenar d'assistents. Els jugadors Mauricio Pochettino i Quique De Lucas no hi van faltar, així com Jaume Martínez, Javier Sáenz, Ramón Raventós, Ana María Fusté, Fernando Molinos i Carlos de Torres per part del RCD Espanyol, Joan Josep Bertomeu per part de l'Agrupació de Veterans, i Vicenç Nos per part de la Federació Catalana de Penyes. Durant l'acte, hi va haver dos moments molt emotius. En primer lloc, l'entrega d'un ram de flors a la vídua de Pepe Mauri. I tot just després, la lectura d'una carta escrita per José Emilio Santamaria, llegida pel periodista Tomás Guasch, en què l'exentrenador recordava amb estima la figura de Mauri.

El mateix any 2000, la 20ª edició del Concurs de Pintura "Pinteu en Blanc i Blau", de la Penya Blanc-i-Blava de Reus, va ser també un memorial a la figura de Pepe Mauri.

La Peña Españolista Pepe Mauri ja no figura a la llista de penyes de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de l'any 2006. 

 

Dades de la penya

Data de fundació: 15 de desembre de 1995

Data d'inauguració: 22 de novembre de 1996

Localització: Barcelona (Barcelona) 

President: Salvador García de San Nicolás (1995-?)

Seus socials: Carrer Callao, 15

Esdeveniments i efemèrides: celebració d'aniversaris

____________

Bibliografia

1500 pericos abren el Aplec. As. URL: https://as.com/masdeporte/2003/06/08/polideportivo/1055045722_850215.html [Última consulta: 24 de juny de 2025].

Blanc i Blau. 23 d'octubre de 1996; 7 de novembre de 1998; 21 de febrer, 17 d'abril de 2000.

Entrenadors històrics del futbol català. Capítol 4. Federació Catalana de Futbol. URL: https://www.fcf.cat/noticia/entrenadors-historics-del-futbol-catala-capitol-4/16/05/2020 [Última consulta: 24 de juny de 2025].

Fem Pinya. Números 3 (novembre de 1998) i 4 (abril de 1999). 

Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona. 

José Mauri Carbonell. Periquito.cat. URL: http://periquito.cat/html/zmauri-p.html [Última consulta: 24 de juny de 2025].

Mundo Deportivo. 20 de febrer, 6 de novembre, 27 de novembre de 1996; 19 de febrer, 3 de desembre, 11 de desembre de 1998.

Primer Equip. 26 d'abril de 1999. 

Tot Espanyol. Número 3 (octubre de 1997), 9 (octubre de 2003) i 11 (octubre de 2005.

____________

Agraïments

Santi Prat Gual 

____________

Última actualització: 26/06/2025