Ja a la dècada de 1970, quan hi havia temes importants a tractar, les penyes de l'Espanyol es reunien amb els dirigents del club a través dels seus representants. A aquest petit grup en deien Comissió de Penyes, i la integraven, bàsicament, representants de les principals penyes del moment: la Peña Blanquiazul i la Gran Penya Espanyolista Manigua. No era cap organisme jurídicament constituït, però era un bon pas per a la coordinació entre el RCD Espanyol i les seves ambaixades.
Ja als anys 80, Juan Segura Palomares, que va començar a treballar al club durant el mandat de Juan Vilà Reyes, exercia de Relacions Públiques, i era l'encarregat del tracte amb les penyes. A principis de la dècada, ell mateix va haver de mediar en les complicades situacions que van dur a la creació de Peñaspañol, la primera federació de penyes periquites.
L'acta de reunió de la Peña Blanquiazul del 9 de setembre de 1988 ens fa saber que el RCD Espanyol organitzava una reunió l'endemà, el 10 de setembre de 1988, per a presentar al penyisme el directiu Carles Puig com a coordinador de penyes. Aquesta és la primera referència que tenim d'una persona ocupant específicament aquest càrrec, molt segurament de nova creació dins l'organigrama del club.
No va ser fins al 25 de gener 1990, però, que va tenir lloc la constitució oficial de la
Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol. La reunió es va celebrar al local social del RCD Espanyol a l'estadi de Sarrià i va comptar amb 65 assistents, representants de 37 penyes. Hi va assistir també Germán de la Cruz com a directiu del RCD Espanyol.
Una setmana més tard, es va reunir la darrera Comissió de Penyes, integrada pel president José Antonio Aguilar, de la penya de Granollers, i els seus companys de les penyes d'Esparreguera i Poblenou, amb els representants de les penyes del Bages, Incansables, Manigua i Nova Penya, escollits per a encapçalar aquest nou pas endavant en l'aglutinament de penyes. Tot i que no va ser tampoc una entitat constituïda legalment i jurídica, va ser encapçalada per Eduard Cubero, president de la Penya Els Incansables. La durada del mandat va quedar fixada fins al 30 de juny de 1991, i amb uns objectius clars: formalitzar una entitat legal inscrita al Registre de la Generalitat de Catalunya per tal de poder actuar davant qualsevol estament oficial, organitzar col·loquis amb persones de renom a les reunions de penyes, així com programar reunions de comissió, de junta directiva i de penyes de forma mensual.
A la reunió del 8 de febrer de 1990, la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol estableix unes bases clares del que vol que sigui la manera de treballar del món penyístic. En primer lloc, estipula que Tots els escrits de la Coordinadora es redactaran en català. És un fet insòlit fins al moment, i que es manté fins a l'actualitat en l'actual Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol. A més, demana a les penyes que qualsevol tràmit que hagin de fer amb el club es tramiti a través de la Coordinadora, canalitzant així la força de tot el món penyístic.
A 30 de juny de 1990, la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol integrava les següents 63 penyes (per ordre alfabètic):
- Agrupación Blanquiazul Españolista
- Alt Empordà, Penya Blanc-i-Blava
- Arenys de Mar, Penya Espanyolista
- Argentona, Penya Espanyolista
- Bages, Penya Blanc-i-Blava
- Baix Empordà, Penya Blanc-i-Blava
- Barberà, Penya Blanc-i-Blava
- Breda i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
- Caldes de Montbui, Penya Blanc-i-Blava
- Canet de Mar, Penya Blanc-i-Blava
- Canyelles, Penya Espanyolista
- Cardedeu-Llinars-Vilamajor, Penya Blanc-i-Blava
- Castellterçol-Moià, Penya Blanc-i-Blava
- Central, Penya Blanc-i-Blava
- Cornellà, Penya Espanyolista
- Esparreguera, Penya Blanc-i-Blava
- Esplugues-Sant Just, Penya Blanc-i-Blava
- Flix, Penya Blanc-i-Blava
- Gavà, Penya Blanc-i-Blava
- Granollers, Penya Blanc-i-Blava
- Hospitalet (L`), Penya Blanc-i-Blava
- Igualada, Penya Blanc-i-Blava
- Incansables (Els), Penya
- Juvenil, Peña Españolista
- Juventudes Blanquiazules
- La Garriga, Penya Blanc-i-Blava
- La Garrotxa, Penya Blanc-i-Blava
- La Roca, Penya Blanc-i-Blava
- Lloret de Mar i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
- Manigua, Gran Penya Espanyolista
- Martorell, Penya Blanc-i-Blava
- Mataró, Penya Espanyolista
- Mollet del Vallès, Penya Blanc-i-Blava
- Montcada i Reixac, Penya Blanc-i-Blava
- Montmeló, Penya Blanc-i-Blava
- Montsià-Baix Ebre, Gran Penya Espanyolista
- Nova Penya Espanyolista
- Parets-Lliçà, Penya Blanc-i-Blava
- Pineda i l'Alt Maresme, Penya Blanc-i-Blava
- Poblenou, Penya Blanc-i-Blava
- Ponts i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
- Prat (El), Penya Blanc-i-Blava
- Reus i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
- Rubí, Penya Blanc-i-Blava
- Sallent, Penya Espanyolista
- Sant Adrià de Besòs, Penya Espanyolista
- Sant Boi, Penya Blanc-i-Blava
- Sant Celoni i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
- Sant Feliu de Codines, Penya Blanc-i-Blava
- Sant Feliu de Llobregat, Penya Blanc-i-Blava
- Sant Joan Despí, Penya Blanc-i-Blava
- Santa Coloma de Gramenet, Penya Espanyolista
- Sants, Peña Blanquiazul
- Sitges, Penya Espanyolista
- Terrassa, Penya Blanc-i-Blava
- Urgell-Segarra, Penya Blanc-i-Blava
- Vall de Camprodon, Penya Blanc-i-Blava
- Vall de Ges, Penya Blanc-i-Blava
- Valls, Penya Espanyolista
- Vic i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
- Vilafranca i Comarca, Penya Blanc-i-Blava
- Vilanova i la Geltrú, Penya Blanc-i-Blava
- Viviendas del Congreso, Peña Blanquiazul
Més endavant també s'hi afegirien:
- Colla Blanc-i-Blava de L'Eixample
- Colla Blanc-i-Blava Roger de Llúria
- Penya Blanc-i-Blava d'Olost i Comarca
- Penya Blanc-i-Blava de Santa Coloma de Gramenet
- Peña Españolista Villa de Madrid
- Penya Espanyolista de Vinaròs
- Penya Periquitos de Banyoles i el Pla de l'Estany
Del mandat podem destacar diverses gestions dutes a terme per la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol.
Per una banda, la promoció i formació de penyes. De nova creació, com les penyes de Ponts i Comarca, Caldes de Montbui o Canet de Mar. També la feina duta a terme amb diversos col·lectius per tal de formalitzar-se com a penya: com les anomenades colles de L'Eixample i de Roger de Llúria, així com l'intent de dur per al camí penyístic a Brigadas Blanquiazules a través de la penya Juventudes Blanquiazules.
Per altra banda, crides a l'afició o la gestió del canvi d'ubicació de la zona d'aparcament dels autocars de penyes, que des del 7 d'abril de 1991 aparcarien en el solar situat al començament del passeig de San Juan Bosco (al costat de la plaça Prat de la Riba). Gestions que es van haver de mantenir la Coordinadora amb la Guàrdia Urbana de Barcelona i el mateix RCD Espanyol.
El gran esdeveniment dut a terme per la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol va ser l'impuls per a la celebració del 1r Aplec de Penyes del RCD Espanyol, acte social i festiu que ha perpetuat en el temps i que avui dia encara se segueix celebrant de forma anual. El 17 de febrer de 1991, a Pineda de Mar, el penyisme va celebrar l'Aplec de Penyes, una primera edició organitzada per la Coordinadora amb la col·laboració de la Penya Blanc-i-Blava de Pineda de l'Alt Maresme. Amb l'assistència de més d'un miler i mig de pericos, l'Aplec de Penyes va ser un èxit total, però també va deixar la Coordinadora immersa en un dèficit econòmic greu que va marcar el final del mandat d'Eduard Cubero.
El 23 de maig de 1991, la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol passa a estar encapçalada per Agustí Vilà i Lluís, president de la Penya Blanc-i-Blava d'Esparreguera, que va ser l'únic candidat a presidir-la. En aquest nou mandat l'acompanyarien Facundo Aicart, també de la penya d'Esparreguera; Josep Maria Pastor, de la penya de Vilanova i la Geltrú; Rafel Castillejos, de la penya de Sant Boi; i Manuel Amatller, de la Penya Els Incansables.
Tot i que Eduard Cubero ja ho va intentar en la seva etapa al capdavant de l'entitat, va ser en el mandat de l'Agustí Vilà quan es va aconseguir un consens clar i majoritari per tal de canalitzar la força de la Coordinadora de Penyes en una Federació. Això es va aconseguir gràcies a dos raonaments: en primer lloc, l'estar constituïts en Federació, la forma legal ens donaria una gran força no tan sols jurídica envers els estaments a nivell ciutadà, autonòmic i nacional, sinó que a més, representaria una gran quantitat de gent vinculada a un Club de la categoria del nostre. Actualment la Coordinadora sols està reconeguda per les pròpies penyes i pel Club i per tant fora d'aquest cercle no té cap força legal ni representativa envers cap estament oficial, el que coarta qualsevol acció que es vulgui prendre. En segon lloc, l'inminent creació de les Societats Anònimes Esportives pot portar a que el Club sia dominat per grups econòmics o d'altre caire aliens al que ara és el RCD Espanyol.
S'estipulava, a més, que perquè una penya pogués ser reconeguda per la Federació de Penyes hauria de tenir independència total, estar legalitzada com a tal amb estatuts propis, aprovats en el Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya. Això englobaria el món penyístic en un marc legal i democràtic fins al moment inexistent.
Un any i mig després del naixement de la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol, el 26 de
juny de 1991 el penyisme decideix formar i fundar la Federació
Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona, oficialitzant-la en
assemblea constituent el 3 d’octubre de 1991.
Dades de l'entitat
Data de fundació: 25 de gener de 1990
Presidents: Eduard Cubero (1990-1991), Agustí Vilà i Lluís (1991)
Número de Penyes afiliades: 70
____________
Bibliografia
25 anys d'història de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol. Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona. 2016.
Diari de Barcelona. 5 de juny de 1991.
El Españolista. 7 de desembre de 1990; 22 de febrer de 1991.
Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.
Fons documental de la Penya Blanc-i-Blava Central.
Mundo Deportivo. 2 de febrer de 1991.
Segura Palomares, Juan (2000). Cent anys d'història del RCD Espanyol. Fundació Privada del RCD Espanyol de Barcelona.
____________
Agraïments
Santi Prat Gual
____________
Col·labora-hi!
Tens
més informació sobre l'entitat? Documents, fotografies, anècdotes,
vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia
d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a
penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva!
____________
Última actualització: 22/01/2026