L'octubre de 1966 es funda la Peña Universitaria Españolista, amb la seva seu social al número 209 del carrer de París, a la ciutat de Barcelona.
El 19 d'octubre de 1966, tant El Mundo Deportivo com La Vanguardia publiquen la proclama de la penya, en què destaquen punts molt importants com:
- mantener siempre el sentido deportivo, juvenil, universitario, español por catalán y barcelonés, del Español.
- practicar el deporte, por lo que se formarán equipos de diversas modalidades, que entrarán en competición amateur.
- dignificar el calificativo de "periquito" [...] que reivindicamos desde ahora como emblema. A tal fin, la Peña Universitaria Españolista otorgará cada año el "Periquito de Oro" a aquella persona o entidad que más se haya distinguido en favor del Real Club Deportivo Español.
Uns dies abans, el 14 d'octubre, El Noticiero Universal havia avançat la notícia existe la intención —que más que tal intención, es un firme propósito— de volver a constituir la Peña Universitaria Españolista. Tot i aquesta afirmació, no s'ha trobat cap document ni referència a una possible penya universitària anterior a la de 1966.
La junta directiva que posa en marxa la penya l'encapçala Pedro Villalba Ibáñez com a president, i l'acompanyen el vicepresident Juan Mateu Llort, el tresorer Ramón Ciscar Martínez, el secretari José Esparbó Llop i els vocals Salvador Giménez, Enrique Fernández, Rafael Melus, Luis Taverna, Francisco Betorer i Enrique Cortadellas. Tal com anuncien, és una junta provisional, que treballarà fins que, un cop completada la constitució de penya, es procedeixi a convocar les pertinents eleccions perquè els socis de l'ambaixada escullin qui, en nom de tots, hagi de dirigir l'entitat.
Com a curiositat, la penya publica els noms de persones amb estudis universitaris que donen suport a l'ambaixada. Hi consten Luis Trias de Bes, president del Col·legi de Metges de Barcelona; els advocats Federico Marión, Francisco Sanchís, Manuel Méler Urchaga i Manuel Tejero; els enginyers Victoriano Oliveras de la Riva i Ricardo Herrara; l'enginyer textil Antonio Clapés; el catedràtic de la facultat de Medicina Ramón Arandes; els metges Alberto Martorell i Abel Hernández; Francisco Javier Marcet en qualitat de Ciències Econòmiques; així com l'estudiant de Dret José María Sánchez Rodilla. També inclouen personatges de renom com José Salas Paniello, com a General laureado; Juan Vilà Reyes com a vicepresident del RCD Espanyol; i Ricardo Zamora com a exjugador perico.
Estava clar l'objectiu de la penya, que no era altre que enllaçar el sentiment pel club amb el vincle universitari que va unir-los des de la fundació. Així doncs, es reivindicava en forma de penya el lligam universitari barceloní amb l'RCD Espanyol.
Aquesta ambaixada celebra la seva inauguració oficial el 10 de desembre del 1966, amb un sopar de gala als salons de l'Hotel Avenida Palace. Entre més de dos centenars d'assistents, hi destaquen el president del RCD Espanyol Josep Fusté, i els expresidents Genaro de la Riva i Federico Marimón; també el soci número 1 del club, Julián Clapera, i el Doctor Sánchez Lucas, Degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. L'acte va servir d'homenatge a Juan Vilà Reyes, llavors vicepresident de l'RCD Espanyol, que va rebre el guardó de la penya, la primera edició del Periquito de Oro.
Desconeixem el temps que va tenir activitat la penya, així com altres actes organitzats o més edicions del seu particular guardó. No disposem de cap altra dada sobre la Peña Universitaria Españolista.
Sí que sabem que hi ha hagut altres intents de formalitzar penyes periques amb vincles universitaris. Va ser el cas de la Penya Ius Pericum, una iniciativa que van dur a terme Luis F. Aguilera (qui fou tresorer del RCD Espanyol), Carlos Bosch (periodista), José Luis Ayani, els germans García Nieto i Julio Pardo. El mateix expresident Pardo ens explica al llibre Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol. 25 anys d'història que preparamos los estatutos de una peña perica de estudiantes de la Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona. Los estatutos se presentaron en las oficinas de la calle Córcega, pero la burocracia de la entidad los dejó en el olvido, pese a la bendición inicial del llorado Manuel Méler.
Així doncs, la Penya Ius Pericum va ser un desig que no va arribar a materialitzar-se. La que sí que es va fer realitat va ser la Penya Universitària Blanc-i-Blava, inaugurada el 1991.
Dades de la penya
Data de fundació: octubre de 1966
Data d'inauguració: 10 de desembre de 1966
Presidents: Pedro Villalba Ibáñez (1966-?)
Seus socials: Carrer París, 209 de Barcelona
Esdeveniments i efemèrides: inauguració, lliurament guardó Periquito de Oro
____________
Bibliografia
Diario de Barcelona. 20 d'octubre, 8 de desembre, i 11 de desembre de 1966.
El Mundo Deportivo. 19 d'octubre de 1966.
El Noticiero Universal. 14 d'octubre, 10 de desembre, i 18 de desembre de 1966.
Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.
Fons documental de la Penya Blanc-i-Blava Central.
La Vanguardia Española. 19 d'octubre de 1966.
____________
Agraïments
Santi Prat Gual
____________
Última actualització: 23/05/2024
Publicar un comentario