jueves, 3 de julio de 2025

Peña Españolista Juvenil

0 comentarios
 

A mitjans de la temporada 1981-1982, neix la iniciativa de fundar una penya focalitzada en els joves pericos d'entre 14 i 21 anys. Si bé és cert que el món penyístic del moment el formaven, en general, espanyolistes d'edat més avançada, aquesta nova ambaixada es funda amb la idea de que alguien se preocupe de explicarles a los jóvenes lo que es y representa nuestro club, tal com ens narra el número 3 de la revista RCD Español, publicada al juliol de 1982.

La Peña Españolista Juvenil neix al bar El Velódromo, de Barcelona, on té lloc la primera reunió de la que esdevindria junta fundadora de l'ambaixada. Carlos del Castillo Soler, impulsor de la iniciativa, n'agafa la presidència, tot acompanyat per José Bernardo Tormo, Luis Bartolomé i Pablo Moral.

La fundació de la Peña Españolista Juvenil va comptar amb el suport del RCD Espanyol, que va veure amb molt bons ulls una iniciativa que, al cap i a la fi, responia a la necessitat d'agrupar, coordinar i ubicar la gent més jove al Gol Sud de l'estadi de Sarrià. Manuel Méler seria una gran avalador de la penya. A més, els socis de la penya aconseguien un descompte molt considerable en el carnet de soci del club. Tenint en compte que un soci normal del RCD Espanyol abonava 7.500ptes, els socis de la PEJ en pagaven 2.500pts. Un preu avantatjós respecte de la resta d'associats. 

Si bé aquesta idea era molt positiva per a captar jovent, no es va veure de forma tan alegre des d'algun altre sector espanyolista. Jordi Llopis, en el seu llibre GPE Manigua, el reforç d'un sentiment, ens ho explica així: a mitjan anys vuitanta l'Espanyol s'inventa una nova penya, la Penya Juvenil, que neix apadrinada pel mateix club (Pedro Tomás Marqués, gerent del club, hi tingué molt a veure). Va ser un veritable greuge comparatiu amb la resta de penyes fundades fins aleshores. La Penya Juvenil no tenia local propi, però els seus membres es podien reunir a Sarrià, en una dependència facilitada pel club. Ser soci d'aquesta penya, a més, representava poder-ho ser de l'Espanyol amb un significatiu descompte en la quota.

El cert és que amb el naixement de la Peña Españolista Juvenil, el Gol Sud de Sarrià, que fins aleshores estava animat per la GPE Manigua i la Penya Els Incansables, va passar a ser completament Juvenil.

El 13 de gener de 1983 es va inaugurar la PEJ, que en aquell moment ja comptava amb més de 600 socis. L'acte es va celebrar a l'estadi de Sarrià, i hi va assistir el president de l'Espanyol Antoni Baró, a més dels jugadors de la pedrera que jugaven al Primer Equip. La penya, que aniria aumentant el número de socis paulatinament, n'arribaria a tenir més de 1.500, batent així tot tipus de pronòstics.

La Peña Españolista Juvenil té la seva primera seu social al número 300 del carrer de Córcega, és a dir, a les antigues oficines del club. Allí va estar-hi un parell d'anys fins que l'ambaixada es trasllada al mateix estadi de Sarrià, en un espai situat sota la tribuna. 

El 6 de febrer del mateix 1983 la penya s'estrena en un derbi a Sarrià. La PEJ era un gran focus d'animació al Gol Sud de l'estadi blanc-i-blau, que donava color i festa als partits, però ho era també a domicili, i no només en el futbol, sinó també anant a donar suport a les altres seccions del club, com el voleibol o el bàsquet, esport aquest últim que va donar una forta empenta per al creixement de l'ambaixada.

A meitats de 1983, comença un acostament de Peña Blanquiazul cap a la Juvenil. La Central, que ja feia temps que discutia de forma interna sobre la falta de jovent i de relleu generacional a l'ambaixada, decideix contactar amb la PEJ per a tratar de incorporar a nuestra Peña la Juvenil Españolista, que ha reclutado en sus filas a numerosos socios, tal com fan constar en l'acta del 10 de juny de 1983. Aquest és un tema recurrent al llarg del temps, però que acaba el 15 d'octubre de 1988, quan a l'acta de la reunió de la Central es diu que el sr. Rovira plantea la posibilidad de unirse con la Peña Juvenil, pero, tras varias opiniones de directivos, se decide no perder el tiempo, teniendo en cuenta la postura de dicha Peña.

Al gener de 1984 la penya celebra el seu primer aniversari. En l'acte, que va tenir lloc a la discoteca NO, situada al carrer Aribau-Travessera de Gràcia, es van lliurar diversos guardons. Un, el de la millor afició forània, però, no es va entregar fins al 5 de febrer, quan l'Espanyol va visitar El Sadar: Antes de iniciarse [el partit] la Peña Juvenil del RCD Español entregó una placa “a la mejor afición foránea 82-83” a José Mari Azcueta, uno de los socios más antiguos en representación de la masa social del club, detalle que fue largamente aplaudido por el público pamplonica.

La penya és activa també en la pràctica de l'esport, i un exemple és les diverses edicions que es van celebrar ja des de 1984 del Torneig de Futbol Sala Peña Españolista Juvenil. De la mateixa manera, també es va fer publicitat de l'ambaixada a través de samarretes i adhesius.

L'any 1985, la PEJ pateix una crisi interna que deriva en una escissió. La situació del futbol espanyol viu moments crus quant a violència als estadis. Molts clubs veuen com entre les seves aficions apareixen grups de marcada tendència política que utilitzen el futbol com una eina per a promoure ideologies i violència. La Peña Españolista Juvenil, amb una filosofia molt clara amb tres eixos essencials: no violència, no política i animació incondicional, veu com un grup d'associats, descontents amb el tarannà pacífic de la penya, decideixen sortir-se'n i fundar Brigadas Blanquiazules. Hem de puntualitzar, però, que tot i que premsa del moment etiqueta BB.BB. com a penya espanyolista, Brigadas Blanquiazules no funcionaria ni tindria mai l'estatus de penya dins el món espanyolista.

La PEJ té sempre com a objectiu l'animació, i un exemple d'això és la recaptació que va dur a terme l'any 1986 per tal d'aconseguir la torcida més gran del món en un camp de futbol. Amb 300.000pts de pressupost, es va arribar a cobrir més de la meitat del Gol Sud de Sarrià en una estampa que va quedar gravada com una de les grans imatges de la dècada.

El 27 de juliol de 1987, succeeix un fet que marcaria el futur de l'ambaixada. Carlos del Castillo, president de la penya, pateix un accident de trànsit i, tràgicament, mor tres dies més tard en no poder-ne superar les greus ferides. Tenia només 23 anys, i la seva va ser una pèrdua molt sentida a tot el món perico. Carlos del Castillo era un líder, una persona proactiva, i hagués arribat a ser el president de l'Espanyol si no fos per aquell maleït accident, tal com expressen antics companys seus de junta.

El record de Carlos del Castillo és sempre present i al llarg dels anys han estat moltes les mostres d'estima que ha rebut. Abans de començar el primer partit a Sarrià després del decès, l'Espanyol-Celta del 29 d'agost de 1987, es va guardar un respectuós minut de silenci en record seu. El mateix RCD Espanyol va fer restaurar el retaule de l'església d'Arenys de Mar en honor seu. El 30 de juliol de 2021, l'actual Penya Juvenil Espanyolista 1991 li va retre un homenatge com a acte emmarcat en el 30è aniversari de l'ambaixada.

Tot i que va seguir sent una penya activa, i va voler continuar tot el llegat que havia deixat el seu president, la inesperada i tràgica mort de Carlos del Castillo no va fer més que fer trontollar el si de la Peña Españolista Juvenil.

Lluís Bartolomé va agafar el relleu de Carlos del Castillo al capdavant de la PEJ, però ocuparia el càrrec només fins al novembre de 1988, quan la penya la passaria a presidir José Ignacio Castelló Ribera, incorporat a la penya pocs mesos després de la fundació.

El 24 de gener de 1988, en la seva visita a Las Gaunas, la PEJ lliura una placa al CD Logroñés en homenatge al seu ascens per primer cop a Primera Divisió.

El llarg dels anys, la PEJ ha viatjat per tot arreu. No només a cada racó dins el territori espanyol, on va arribar a desplaçar sis autocars a Pamplona, per posar només un exemple, sinó també a l'estranger, seguint l'Espanyol a indrets com Praga, Bruges, Leverkusen, etc. La conviència social que es vivia als desplaçaments, en una època en què aquest tipus de viatges no eren senzills, va fer tenir èxit i popularitat a la penya.

Per sempre quedarà el record també del popular Manolo El del Bombo a les grades de Sarrià vivint la Copa de la UEFA del 88. A les semifinals de la competició, va ser la Peña Españolista Juvenil qui va contractar els serveis de l'animador, que, juntament amb la Charanga Marcilla d'Osasuna, van ajudar a donar ambient i caliu.

El 25 de setembre de 1988, la PEJ entrega la primera edició del Trofeu Carlos del Castillo a la regularitat de la temporada 87/88 a Diego Orejuela abans de l'Espanyol-Logroñés.

En els últims temps de la PEJ es va viure un descens de socis. Mentre Brigadas Blanquiazules, situats també al Gol Sud, creixia en número, la Juvenil veia com cada vegada arrossegava menys socis. Tot i que la penya va intentar tornar a captar jovent, malauradament no va acabar d'aconseguir-ho. A més, cal dir que el descompte de soci jove de l'Espanyol, que en principi només era destinat als socis de la PEJ, va acabar sent per a tot jovent del club, i això va fer que no calgués expressament ser soci de la penya per a gaudir-ne.

Les darreres referències a premsa que trobem de la Peña Españolista Juvenil són de 1989, immersa en l'organització de desplaçaments a Pamplona i Elx, i en una situació d'intentar no vincular la penya a cap candidatura a la presidència del RCD Espanyol, una campanya que acabaria amb Juli Pardo com a president espanyolista després de guanyar les eleccions a Manuel Méler, Pablo Ornaque i Abel Hernández.

Factors com l'edat dels membres de la junta, el fet de no trobar relleu generacional, els enfrontaments amb BB.BB. i la immersió del club en una mala situació institucional van dificultar la continuïtat de la penya fins al punt en què a finals de 1989 la junta directiva de la PEJ decideix abandonar el projecte.

Gairebé dos anys després de la desaparició de la Peña Españolista Juvenil, un nou grup de pericos van voler recuperar l'esperit de Carlos del Castillo refundant l'ambaixada. El 19 de setembre de 1991 naixeria la nova Penya Juvenil, l'actual Penya Juvenil Espanyolista 1991.


Dades de la penya

Data de fundació: Temporada 1981-1982

Data d'inauguració: 13 de gener de 1983

Localització: Barcelona


Presidents: Carlos del Castillo Soler (1982-1987), Lluís Bartolomé (1987-1988), José Ignacio Castelló Ribera (1988-1989)

Seus socials: C/ Còrcega, 300, Dependència a l'estadi de Sarrià

Esdeveniments i efemèrides: Acte inaugural, desplaçaments, torneig de futbol sala, lliurament de trofeus, actes socials, celebració d'aniversaris, animació

____________

Bibliografia

As. 9 d'abril de 1988.

Diari de Barcelona. 17 d'abril de 1988.

Dicen. 21 de gener de 1985.

El Mundo Deportivo. 15 de desembre de 1982; 9 de gener, 31 de gener, 15 d'octubre de 1983; 3 d'abril, 7 de maig, 2 de juny, 13 d'octubre, 1 de novembre de 1984; 29 de març, 19 d'abril, 16 de maig, 30 de maig, 26 d'octubre, 17 de novembre, 20 de novembre, 23 de novembre, 29 de novembre, 30 de novembbre, 1 de desembre, 3 de desembre, 5 de desembre, 10 de desembre de 1985; 1 de març, 2 de juliol, 8 d'agost, 28 d'agost, 3 de setembre, 13 de setembre, 27 de setembre, 19 d'octubre, 21 d'octubre, 1 de novembre, 5 de desembre, 9 de desembre de 1986; 25 de febrer, 30 de març, 15 d'abril, 30 d'agost, 24 de setembre de 1987; 21 de gener, 6 de febrer, 12 de març, 17 de març, 18 de març, 21 de març, 25 de març, 30 de març, 19 d'abril, 15 de maig, 22 de setembre, 24 de setembre, 26 de setembre, 28 de setembre, 2 d'octubre, 11 d'octubre, 16 de novembre, 30 de novembre de 1988; 20 de febrer, 22 de febrer, 23 de febrer, 20 d'abril, 21 d'abril, 10 de maig, 18 d'octubre, 22 d'octubre, 2 de desembre de 1989.

El Periódico. 17 de març, 21 d'abril de 1988.

Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona.

Fons documental de la Penya Blanc-i-Blava Central. 

Fons documental privat de José Ignacio Castelló.

Fons documental privat de Sergio Requena.

Llopis, Jordi (2010), GPE Manigua, el reforç d'un sentiment. Barcelona. Editorial 23 perico.

La Vanguardia. 11 de gener, 1 de febrer de 1983; 6 de febrer, 13 d'octubre, 27 d'octubre de 1984; 18 de gener, 19 de gener, 13 de maig de 1985; 20 d'abril, 7 de setembre, 19 d'octubre de 1986; 28 de juliol, 31 de juliol, 1 d'agost, 30 d'agost de 1987; 24 de gener, 12 de març, 14 de març, 20 de març, 8 d'abril, 17 de maig, 22 d'abril, 26 de setembre de 1988; 23 de febrer, 1 de maig de 1989.

RCD Espanyol 1900-2021. Fundació Privada del RCD Espanyol. 2021.

RCD Español. Número 3. Juliol de 1982.

Sport. 17 de gener de 1985; 7 de febrer, 14 de març, 17 de març, 21 d'abril de 1988.

____________

Agraïments

José María Bursón Cot

José Ignacio Castelló Ribera

Santi Prat Gual

Sergio Requena Martínez

José Bernardo Tormo Bozzo

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre la penya? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 03/07/2025
Readmore...
jueves, 26 de junio de 2025

Penya Blanc-i-Blava del Montsant

0 comentarios
 

El 2009 va ser un any prolífic per al món penyístic. La il·lusió de l'estrena de Cornellà-El Prat va desfermar l'eufòria entre la pericada per la creació de penyes. Fins a divuit ambaixades periques es van fundar l'any 2009, una de les quals va ser la Penya Blanc-i-Blava del Montsant.

El 10 de juny de 2009, a la localitat de Falset, va néixer la Penya Blanc-i-Blava del Montsant, la primera i única ambaixada periquita que ha tingut la comarca del Priorat. Albert Pérez n'era el president, i va formar la junta directiva acompanyat per Jordi Perelló com a secretari i per Constin Lacatus com a tresorer.

Tot i tenir la seu a Falset, al número 31 del carrer Salvador Estrem i Fa d'aquest petit poble d'encara no 3.000 habitants, els integrants de la penya eren residents de diversos municipis de la comarca. La penya va agafar el nom de Montsant com a denominació més general i característica del territori, amb la Serra del Montsant, serralada que abraça fins a nou municipis de la zona i que forma part del Parc Natural del Montsant, el riu Montsant i, des de 2002, la Denominació d'Origen Montsant.

La seva primera i gairebé única activitat va ser organitzar un autocar per a assistir a la inauguració del nou estadi perico, el 2 d'agost de 2009.

La Penya Blanc-i-Blava del Montsant va quedar inscrita al Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya el 6 de novembre de 2009.

Durant diverses temporades, a través de Jordi Perelló la penya va col·laborar amb la Penya Blanc-i-Blava de Gelida en el seu programa Gelida en blanc i blau, que s'emetia a Ràdio Gelida i també a Ràdio Falset, totes dues al 107.6 FM. A la mateixa emissora local de Falset, la Penya Blanc-i-Blava del Montsant va arribar a retransmetre diversos partits de Lliga de l'Espanyol.

Malauradament, l'ambaixada no va tenir una vida llarga. L'eufòria de l'estrena de Cornellà-El Prat va ser una flamarada que, degut a la poca densitat de població de la zona, no va tenir continuïtat i va ser impossible de seguir amb el projecte. La temporada 2011/2012 és l'última en què trobem la Penya Blanc-i-Blava del Montsant referenciada a la llista de penyes de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol.

 

Dades de la penya

Data de fundació: 10 de juny de 2009

Data d'inauguració: No consta

Data Registre Generalitat de Catalunya: 6 de novembre de 2009

Localització: Falset (Barcelona) 


Presidents: Albert Pérez (2009-2012)

Seus socials: Carrer Salvador Estrem i Fa, 31

Esdeveniments i efemèrides: Col·laboració radiofònica

____________

Bibliografia

Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona. 

Neix a Falset la primera penya de l'Espanyol al Priorat. Reus Digital. URL: https://reusdigital.cat/noticies/neix-falset-la-primera-penya-de-lespanyol-al-priorat [Última consulta: 19 de juny de 2025].

Butlletí informatiu 11-06-2009. Radio Falset. URL: https://radiofalset.fm/index.php/informatius/896-764-495-butlleti-informatiu-11-06-2009 [Última consulta: 19 de juny de 2025].

Dues noves penyes s'afegeixen a les creades al 2009. Sentiment Perico. URL: https://sentimentperico.blogspot.com/2010/01/dues-noves-penyes-safegeixen-les.html [Última consulta: 19 de juny de 2025].

____________

Agraïments

Jordi Perelló

Santi Prat Gual

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre la penya? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 26/06/2025
Readmore...

Peña Españolista Pepe Mauri

0 comentarios
 

El 15 de desembre de 1995 se signa l'acta fundacional de la Peña Españolista Pepe Mauri, ambaixada que va lluir el nom de José Mauri Carbonell, davanter centre que va defendre la samarreta blanc-i-blava durant sis temporades, de 1951 a 1957, sent així membre de l'equip de l'oxigen. 

Pepe Mauri, tal com era popularment conegut, va ser sempre una persona molt estimada a Can Perico. A més de jugador, va desenvolupar tasques d'entrenador del futbol base, fins a arribar a al Primer Equip, va fer de secretari tècnic i va ser membre del Consell d'Administració, dintre del qual va dirigir l'àrea social del club i va estar estretament relacionat amb les penyes, així com amb el futbol femení perico. Pepe Mauri era membre d'una gran família espanyolista, nebot de l'exjugador dels anys vint Teodoro Mauri Moreno i pare d'Eduard Mauri Montero, qui fou jugador a la dècada de 1980 i posteriorment metge del club.

La Peña Españolista Pepe Mauri naixia per promoure la figura d'en Pepe Mauri, però no seria la seva primera penya, ja que al 1953 també trobem referències de la Peña Mauri.

Amb Salvador García de San Nicolás com a president, la junta directiva de la penya va quedar formada també per Jordi Garcia Ferrer com a vicepresident 1r, Rafael Sánchez Cobo com a vicepresident 2n, Juan José Ruíz Carro com a secretari, Francisco Javier Gutiérrez Colom com a tresorer, José Carlos Fernández Aguilar com a comptador, i Fernando Beltrán Mata com a vocal. La seva seu social es trobava al número 15 del carrer de Callao, a la ciutat de Barcelona.

Divendres 22 de novembre de 1996, es va celebrar la inauguració de la penya, acte que va comptar amb l'assistència, entre altres, de Rafa Marañón com a president de l'Agrupació de Veterans i del president del RCD Espanyol Francesc Perelló Picchi. 

Poc més de dos anys després de la fundació de la penya, el 15 de febrer de 1998, l'entranyable i estimat Pepe Mauri traspassava i deixava una gran tristor al món blanc-i-blau. L'afició espanyolista va voler que la figura d'en Mauri restés per sempre a la seva Barcelona natal, i per a això la mateixa Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol va iniciar els tràmits per tal que l'Ajuntament de Barcelona concedís el nom d'un carrer de Sarrià al bo d'en Pepe Mauri. La seva petició va ser acceptada per part de l'Ajuntament, però amb la puntualització de l'ordenança de la Ponència del Nomenclàtor de les Vies Públiques de la ciutat, que especificava que no es podia posar el nom d'una persona a un espai públic fins que no haguessin passat cinc anys de la seva mort. No dubteu que en el moment en què es compleixin els cinc anys de la seva desaparició, es tornarà a parlar del tema i s'arribarà a un acord afirmatiu, deia Joan Fuster i Sobrepere, regidor-ponent de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, en la carta de resposta a la FCPE. No tenim constància, però, que cinc anys després de la petició se'n tornés a parlar.

Des de 1998 fins a 2005, coincidint amb la celebració anual de l'Aplec de Penyes del RCD Espanyol, es va celebrar un partit de futbol femení amb el nom de Memorial Pepe Mauri.

El 3 de desembre de 1998 van començar una sèrie d'actes commemoratius per a celebrar el segon aniversari de la penya: un partit de futbol entre l'Agrupació de Veterans del RCD Espanyol i l'equip de la penya, una conferència a càrrec d'Edu Mauri sobre medicina esportiva, un col·loqui sobre la figura de Pepe Mauri, així com un sopar en què es va lliurar la primera edició del Trofeu Pepe Mauri al Millor Espanyolista de 1998. 

El 15 de febrer del 2000, a l'Hotel Avenida Palace de Barcelona, la Peña Españolista Pepe Mauri va assistir i participar del la tercera edició del Premi Blanc i Blau, acte organitzat pel diari Blanc i Blau, que va servir com a homenatge a l'expresident perico Manuel Méler.  

Divendres 14 d'abril de l'any 2000, la penya va celebrar el seu quart aniversari. Ho va fer a l'Hotel Calderón, entre més d'un centenar d'assistents. Els jugadors Mauricio Pochettino i Quique De Lucas no hi van faltar, així com Jaume Martínez, Javier Sáenz, Ramón Raventós, Ana María Fusté, Fernando Molinos i Carlos de Torres per part del RCD Espanyol, Joan Josep Bertomeu per part de l'Agrupació de Veterans, i Vicenç Nos per part de la Federació Catalana de Penyes. Durant l'acte, hi va haver dos moments molt emotius. En primer lloc, l'entrega d'un ram de flors a la vídua de Pepe Mauri. I tot just després, la lectura d'una carta escrita per José Emilio Santamaria, llegida pel periodista Tomás Guasch, en què l'exentrenador recordava amb estima la figura de Mauri.

El mateix any 2000, la 20ª edició del Concurs de Pintura "Pinteu en Blanc i Blau", de la Penya Blanc-i-Blava de Reus, va ser també un memorial a la figura de Pepe Mauri.

La Peña Españolista Pepe Mauri ja no figura a la llista de penyes de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de l'any 2006. 

 

Dades de la penya

Data de fundació: 15 de desembre de 1995

Data d'inauguració: 22 de novembre de 1996

Localització: Barcelona (Barcelona) 


President: Salvador García de San Nicolás (1995-?)

Seus socials: Carrer Callao, 15

Esdeveniments i efemèrides: celebració d'aniversaris

____________

Bibliografia

1500 pericos abren el Aplec. As. URL: https://as.com/masdeporte/2003/06/08/polideportivo/1055045722_850215.html [Última consulta: 24 de juny de 2025].

Blanc i Blau. 23 d'octubre de 1996; 7 de novembre de 1998; 21 de febrer, 17 d'abril de 2000.

Entrenadors històrics del futbol català. Capítol 4. Federació Catalana de Futbol. URL: https://www.fcf.cat/noticia/entrenadors-historics-del-futbol-catala-capitol-4/16/05/2020 [Última consulta: 24 de juny de 2025].

Fem Pinya. Números 3 (novembre de 1998) i 4 (abril de 1999). 

Fons documental de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona. 

José Mauri Carbonell. Periquito.cat. URL: http://periquito.cat/html/zmauri-p.html [Última consulta: 24 de juny de 2025].

Mundo Deportivo. 20 de febrer, 6 de novembre, 27 de novembre de 1996; 19 de febrer, 3 de desembre, 11 de desembre de 1998.

Primer Equip. 26 d'abril de 1999. 

Tot Espanyol. Número 3 (octubre de 1997), 9 (octubre de 2003) i 11 (octubre de 2005.

____________

Agraïments

Santi Prat Gual 

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre la penya? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 26/06/2025
Readmore...

Penya Blanc-i-Blava de Corbera

0 comentarios
 

La localitat de Corbera de Llobregat, situada a la comarca del Baix Llobregat, va comptar amb una penya del RCD Espanyol durant la segona meitat de la dècada de 1980, quan el municipi rondava els 4.000 habitants. Així ens ho fa saber la seva inscripció al Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya, datada del 2 d'abril de 1987.

La Penya Blanc-i-Blava de Corbera tenia la seu al número 101 de l'Avinguda de Catalunya. Aquesta és tota la informació que hem pogut trobar d'aquesta ambaixada, l'única que ens consta que ha tingut el municipi de Corbera de Llobregat.

Sense cap referència d'activitat, trobem que la Penya Blanc-i-Blava de Corbera no consta com a membre de la Coordinadora de Penyes del RCD Espanyol de l'any 1990, ni tampoc apareix en cap llista de penyes de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol.

 

Dades de la penya

Data de fundació: No consta

Data Registre Generalitat de Catalunya: 2 d'abril de 1987

Data d'inauguració: No consta

Localització: Corbera de Llobregat (Barcelona) 


President: No consta

Seus socials: Avinguda de Catalunya, 101

Esdeveniments i efemèrides: No consta

____________

Bibliografia

Penya Blanc-i-Blava de Corbera. Guia d'Entitats de la Generalitat de Catalunya. URL: https://justicia.gencat.cat/ca/serveis/guia_d_entitats/?idEntitat=10932# [Última consulta: 24 de juny de 2025]

____________

Agraïments

Santi Prat Gual 

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre la penya? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 26/06/2025
Readmore...
jueves, 19 de junio de 2025

Peña Españolista de Tarragona

0 comentarios
 

L'edició de La Vanguardia de dijous 1 de desembre de 1966 ens informa que a Tarragona s'està organitzant una penya de l'Espanyol. La ciutat veia com estava naixent la seva primera penya periquita, la Peña Españolista de Tarragona. Amb més d'un centenar de socis, la penya havia establert el seu local social a l'Hogar del Productor, situat en el número 23 del carrer Fortuny.

Tot i que pensem que la penya va anar tenint activitat regular, no hem pogut trobar informació sobre aquesta activitat fins cinc anys més tard, en què veiem que la Peña Españolista de Tarragona compta amb dos equips de futbol, un de categoria Aficionats i un altre d'Infantil.

Ja l'any 1972, la penya participa de la tercera edició del Torneig Triangular del barri tarragoní de Sant Josep Obrer, juntament amb el club organitzador i el club del Barri d'Immaculada. La Peña Españolista de Tarragona va ser el tercer classificat, disputant un torneig amb els següents jugadors: Merino, Lucio, Ramón, Pablo I, Juan, Pablo II, Giménez, Ruiz I, Sevilla, Ruiz II i Ansarda.

Dos anys més tard, la penya renova la seva junta directiva. El president era Mariano Bagés Grau, qui estava acompanyat pel vicepresident Joaquín Larrosa Loran, pel secretari, Alfonso Rofes Mestres, pel tresorer José Alentorn Llecha, pel comptador Ramón Visa Alabart, i pels vocals Juan Estopa Mur, Manuel Ripoll Barberà i Celestino Rodés Pasarrios. A més, com a relacions públiques, Joaquín Giménez Guiu; com a delegats a Barcelona, Ángel Arbolí de la Iglesia, Federico Blanch Maní i Enrique Guerra Abad. 

El fet que la junta incorpori la figura del delegat a Barcelona, ens pot fer pensar que la penya funcionés com a Delegació i, en anomenar-se Españolista, ho fos de la Gran Penya Espanyolista Manigua, però no en tenim cap constància. També ens pot fer ballar el cap que en les darreres notícies a la penya se l'anomeni Peña Blanquiazul, però ni en els llibres d'actes de la Penya Blanc-i-Blava Central apareix cap Delegació a Tarragona, ni tan sols consta en el cartell commemoratiu del 25è aniversari de la Peña Blanquiazul, de 1976.

Així, doncs, atribuïm aquesta referència de Peña Blanquiazul de Tarragona a una errata, o al simple fet de no donar importància al nom oficial de la penya, fent servir españolista o blanquiazul de forma indistinta. I tampoc podem concretar que actués com a Delegació, ja que en aquella època hi havia penyes que feien servir el nom d'Espanyolista sense dependre de la GPE Manigua, com és el cas de la Penya Espanyolista de Valls o de la Penya Espanyolista de Cornellà.

Sense més informació al respecte, desconeixem quan perd l'activitat la Peña Españolista de Tarragona.

Un cop desapareguda, la capital tarragonina no tornaria a tenir representació penyística periquita fins a la fundació de la Penya Espanyolista Antoni Fàbregas de Tarragona, l'any 2000. 


Dades de la penya

Data de fundació: 1966

Data d'inauguració: No consta

Localització: Tarragona. 


President: Mariano Bagés Grau (?-1974-?)

Seus socials: Hogar del Productor (C/ Fortuny, 23)

Esdeveniments i efemèrides: Equips de futbol

____________

Bibliografia

Diario Español. 25 de maig de 1971; 25 d'agost de 1972; 16 de febrer de 1974. 

La Vanguardia Española. 1 de desembre de 1966; 21 de febrer de 1974.

____________

Agraïments

Santi Prat Gual 

____________

Col·labora-hi!

Tens més informació sobre la penya? Documents, fotografies, anècdotes, vivències... Aporta el teu granet de sorra per a completar la biografia d'aquesta penya tot enviant un correu electrònic a penyesespanyol@gmail.com. Tota ajuda sempre és positiva! 

____________

Última actualització: 19/06/2025
Readmore...